L'advocat del diable
La Masia és el símbol d'una manera d'entendre el futbol formatiu i un concepte que ha convertit el Barça en un referent mundial per la manera com prepara els joves que aspiren a ser professionals. Després de tres dècades amb resultats irregulars, avui dia La Masia està vivint els seus anys de glòria gràcies a la bona feina de molts, a l'aparició d'un grup amb un talent únic que guanya i a l'aposta inequívoca pel planter de l'entrenador del primer equip. Això no vol dir, però, que no hi hagi perills que poden amenaçar el sistema. El primer, mirar-se el melic en excés. El Barça no ha de caure en l'error de presumir massa del mètode de La Masia. Deixar-se endur per l'autocomplaença i creure que ja està tot fet i que a partir d'ara el planter fabricarà cracs com si fossin xurros seria fatal. És molt important que els principals responsables de la maquinària del futbol formatiu continuïn buscant què no es fa del tot bé i què es fa millor fora de Barcelona.
El segon perill és donar massa protagonisme als nanos dels equips de la base. Tradicionalment La Masia ha estat un lloc poc conegut, on es treballava amb discreció i sense fer soroll. Només quan les promeses estaven a punt de fer el salt definitiu al primer equip començaven a aparèixer als mitjans de comunicació. Avui dia, gairebé tots els culers poden anomenar jugadors del Barça B, algun juvenil i fins i tot els sonen un parell de cadets que despunten. La inauguració de La Masia es va concebre com un espectacle audiovisual (preciós, per cert) i em sembla molt legítim, però compte amb l'excés d'exposició del futbol formatiu, el narcisisme no perdona.
I finalment hi ha un tercer perill: els socis i seguidors del Barça han de saber que el futbol base no podrà formar cada dos per tres futbolistes del nivell dels que ara juguen al primer equip. Que ningú cometi l'error d'exigir clons de Xavi, Iniesta, Valdés o Messi. Seria injust i poc realista posar el llistó tan alt. La Masia ha de ser capaç de farcir el primer equip amb bons jugadors, però no sempre coincidiran set o vuit cracs mundials com ara. Quan això passi, esperem que tothom continuï defensant amb vehemència el model del Barça actual. Quan el primer equip perdi l'hegemonia del futbol mundial serà el moment de comprovar si la majoria del barcelonisme ha interioritzat de manera definitiva que, peti qui peti, La Masia ha de ser sempre el pal de paller de la institució.
