PRIMERA DIVISIÓ
Esports 26/02/2012

L'Espanyol s'ofega contra un Llevant espès i vertical

Natalia Arroyo
3 min
UN PARTIT INTENS I INCÒMODE
 Koné i Héctor Moreno es disputen una pilota ahir a Cornellà. El davanter del Llevant va ser un corcó per a la defensa de l'Espanyol, que va patir per controlar el joc vertical dels valencians, en una tàctica similar a la del partit de la primera volta.

Rubén Suárez, en l'últim sospir, va desfer les il·lusions d'un Espanyol que, després del gol de Kalu Uche al minut 75, va pensar-se que podria sumar un punt que li permetria tornar a dormir en zona de Lliga de Campions. El Llevant, amb una proposta basada en una sòlida defensa i un joc vertical i directe sobre Koné, va sumar una victòria que trenca una mala ratxa de resultats i el torna a situar ben amunt a la classificació.

L'equip de Pochettino va estavellar-se contra un plantejament visitant espès i incòmode i, tot i monopolitzar la possessió de la pilota des dels primers minuts, mai va sentir-se poderós ni capaç de capgirar el marcador. Valdo, amb un gol al minut 24, va avançar els visitants. Weiss i Coutinho van intentar-ho en tot moment, demanant pilota i atrevint-se amb accions individuals, però van estavellar-se davant un mur que protegia Munúa.

Possessió estèril i perillosa

Durant tota la setmana s'havia anunciat el partit com un dels més importants, perquè permetria a l'Espanyol definir els seus objectius europeus a final de temporada. La resposta de l'afició, indignada amb un horari tan nocturn com són les 22.00 i acomodada perquè el televisaven en obert, no va ser l'esperada i ahir Cornellà-El Prat va presentar la pitjor entrada de la temporada en Lliga, amb menys de 20.000 espectadors. Malgrat tot, la sortida de l'equip de Pochettino va ser bona.

Des del primer minut, l'Espanyol va buscar imposar un ritme alt al joc, amb un gran domini de la pilota i molta mobilitat, però no va trobar el forat per transformar aquesta aparent iniciativa en res material. Ni tan sols amb bones ocasions. El Llevant l'esperava recollit a camp propi, amb les línies ben juntes per dificultar les triangulacions entre línies dels hàbils mitjapuntes locals. Weiss i Coutinho van accelerar el joc, però van abandonar la banda per enredar-se pel mig, fet que va facilitar la pressió dels laterals locals, que rebien l'ajuda d'algun altre defensa proper. Verdú, ofegat prop de la frontal, havia de baixar a rebre per moure l'atac amb certa paciència. La conseqüència de tot plegat va ser un joc excessivament individualista dels periquitos, amb Álvaro sense espai per córrer ni moure's i sense rebre cap passada en condicions.

Els blanc-i-blaus tenien la pilota, la feien circular amb agilitat al mig del camp, però no triaven bé les passades en els últims metres. Precipitat, imprecís, perdia la possessió amb facilitat quan s'apropava a la porteria de Munúa, que va viure molt tranquil durant gairebé tot el partit, sobretot a partit del 0-1.

En una ràpida transició visitant al minut 24, el Llevant va transformar el seu ínfim 25% de possessió en un contraatac letal que va acabar amb el gol de l'exespanyolista Valdo. Javi López va perdre una pilota que va caure a les botes de Barkero, que va enllaçar amb Koné. Per error, la pilota va anar més oberta, fins als peus de Valdo, que en una cursa per la dreta va trepitjar àrea i va creuar un xut al pal de Casilla, que no va poder evitar que la pilota entrés.

El marcador a favor va esperonar els visitants, que van passar a dominar el ritme del partit malgrat seguir sense tenir la pilota. Els seus contraatac eren perillosíssims perquè l'Espanyol seguia atacant desordenat, basat en les aventures solitàries de Weiss, i era incapaç de robar durant una pressió sobre la pèrdua que feia amb intensitat, però sense cap. El joc directe del Llevant es carregava sobre Koné, immens en el treball de despenjar pilotes i barallar-se cos a cos amb els centrals. D'això van viure els valencians. I van viure molt bé.

De mica en mica els minuts van anar passant i van estressar l'Espanyol, que ho intentava amb força, amb desig, amb desesperació. L'entrada de Kalu Uche per Cristian Gómez va afegir poder rematador a l'atac periquito, però seguia faltant espai i idees per connectar les peces prop de la frontal. El Llevant es va defensar amb coratge i disciplina, refusant totes les pilotes que els locals penjaven a l'àrea i sempre amb l'esperança de caçar algun contracop que sentenciés el triomf.

De l'enèsima falta que va rebre Weiss en banda va néixer el gol de l'empat, obra de Kalu Uche, que va rematar de cap una mil·limètrica centrada de Verdú. Faltava un quart d'hora de joc i l'Espanyol, abocat a l'atac, buscava la remuntada.

Un minut abans del 90, un gol afortunat de Rubén Suárez va deixar el resultat en l'1-2 final.

stats