BARCELONADesprés de tres setmanes d'una campanya electoral complicada i una cruel derrota a Mestalla que el situa cuer de Primera Divisió, aquest vespre l'Espanyol votarà el que serà el seu 27è president en una junta general ordinària d'accionistes que començarà a les 18.00 hores a la Fira de Cornellà de Llobregat i que tancarà el mandat d'un any i quatre mesos de Ramon Condal. Arnau Baqué, Joan Collet i Sergio Oliveró són els tres candidats d'unes eleccions no estrictament democràtiques que es decidiran per accions. Que l'Espanyol sigui des del 29 de juny del 1992 una societat anònima esportiva ha convertit gairebé en un tràmit aquest procés electoral en què un grup reduït d'accionistes dominen més del 70% del capital social del club. Els dos màxims accionistes (i expresidents), Daniel Sánchez Llibre i Ramon Condal, a més, han manifestat públicament que donaran suport a un dels candidats, Joan Collet, que abans de començar la junta ja sap que compta amb prop del 35% dels vots, un botí suficient per convertir-se en nou president blanc-i-blau si no hi ha un daltabaix inesperat. Per si de cas, diverses aliances i promeses paral·leles confirmades en l'última setmana de campanya li asseguraran una victòria plàcida, malgrat l'esforç de la candidatura conjunta formada per Sergio Oliveró i l'Associació de Petits i Mitjans Accionistes per arreplegar vots fins a última hora per competir contra el poderós Collet. La seva opció, però, sembla que s'encallarà en un ajustat 32%-35% que no servirà per superar-lo. Arnau Baqué, l'alternativa minoritària, amb prou feines reunirà prop d'un 2% dels vots (algunes enquestes auguren que podria créixer fins al 4% o el 5%).
Un debat gens polèmic i fluix
Divendres per televisió es va viure l'únic cara a cara entre els candidats, un debat que va evidenciar que són molts els fronts oberts que té el club però poques les solucions que ofereixen els aspirants a presidents, realistes amb la complicada situació econòmica de l'entitat. Excessivament condicionats per la necessitat de no fer més grosses les ferides obertes en forma de plusvàlues, contractes, dimissions o retrets, Collet i Oliveró van moure's en un marge de seguretat que no els va permetre crear empatia amb el soci. A les xarxes socials, els periquitos van criticar la falta d'il·lusió i energia dels seus discursos. Baqué, el més espontani i crític de tots tres, va erigir-se en l'aposta de canvi però sense convèncer d'estar encara preparat. "Sóc l'única opció que trenca realment amb el passat", va sentenciar al final. Oliveró va prometre "una gestió transparent" i connectada amb el sentiment del soci i Collet va definir-se com "el president de tots els socis, el president de l'Espanyol que és i serà una referència de la Lliga".
El soci, desencantat
Els socis periquitos no amaguen el seu escepticisme respecte a unes eleccions que creuen que no canviaran gaire el club. "Guanyi qui guanyi, serà el mateix de sempre", augurava la sòcia Purificación González a Cornellà-El Prat el dia de l'Osasuna. "Amb aquests candidats seguirem igual o pitjor. Són gent imposada pels que manen, que fa anys que no expliquen la veritat perquè hi tenen interessos. Deien que si aconseguíem ser 30.000 socis, la inversió de l'estadi quedaria amortitzada. Però cada dia sembla que estem pitjor econòmicament", criticava Antonio Martínez, també soci.
No tots els seguidors de l'Espanyol són tan apocalíptics. "Jo sempre he donat suport a l'Apmae i ho tornaré a fer. Són qui millor defensen els interessos del petit accionista i seria molt positiu que tinguessin un lloc important al consell", analitzava Joaquín Villaverde, que a més de soci també és accionista.
Després d'informar-se en cada estand dels dos principals candidats, el soci i accionista Francesc Martínez demanava unitat als socis. "No m'agrada la imatge de lluites internes que estem donant en aquesta campanya. Hem d'anar tots a l'una, donar el m àxim suport a qui surti escollit", deia.
Avui comença una nova etapa a l'Espanyol, amb un nou president: Joan Collet, Sergio Oliveró o Arnau Baqué. El nou mandatari tindrà tres missions urgents: unir l'espanyolisme, salvar el primer equip del descens i intentar presidir en pau.
