Publicitat
Publicitat

BARÇA

La relació del Barça amb el món sobiranista s’esquerda

L’ANC i Òmnium lamenten que el club no deixés entrar les seves pancartes

La paleta de grisos no està de moda. Quan es parla de país i futur, de sentiments i llibertats, qualsevol mostra de tebiesa s’entén com una debilitat per una part del catalanisme més actiu. L’efervescència del moment penalitza els jocs d’equilibris i ahir li va tornar a passar al Barça, ja castigat pels fets de l’1-O que van comportar la dimissió de dos directius. Ahir va tornar a patir la desaprovació d’una bona part del món sobiranista. L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural esperaven un gest més ferm del Barça a favor de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats dilluns a Madrid acusats de sedició, i la negativa del club a traspassar la línia vermella fixada per la UEFA va generar el malestar de les dues entitats.

Abans que arrenqués el partit contra l’Olympiacos, sota una pluja torrencial, els responsables d’Òmnium, l’ANC i la Plataforma pro Seleccions Catalanes van mostrar les pancartes que el Barça no va deixar entrar al Camp Nou. “ Freedom ” deia en dues d’elles, amb les cares de Sànchez i Cuixart. Una altra feia referència al president d’Òmnium, que apareixia com a “ Catalan political prisoner in Spain ”. A banda de poder introduir les pancartes, els responsables de les entitats van demanar que es deixessin buits dos seients a la llotja, com a símbol de denúncia per les detencions. El Barça no ho va permetre i la zona noble va estar ocupada, tot i que hi havia espais buits a la part del darrere. Els intents dels responsables d’Òmnium i l’ANC per localitzar el president del Barça i un directiu de l’ala més catalanista no van funcionar. No hi van poder parlar i es van haver de conformar amb una persona de confiança de Bartomeu. L’esquerda es feia gran i les dues entitats van declinar assistir a la llotja, on el Barça havia invitat el secretari d’Òmnium, Jordi Bosch, i el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro. “Si algú no vol venir no passa res, ho respectem, però que també se’ns respecti”, va dir Bartomeu a TV3. “No és normal que avui en dia persones per les seves idees estiguin empresonades, però la UEFA té l’última paraula”, va afegir.

Tot i la diplomàcia del president, el malestar era mutu. Al Barça va doldre l’actitud de l’ANC. “Creiem que el missatge del Barça no representa el sentiment de la majoria de l’afició, per això rebutgem la invitació a la llotja”, va dir l’entitat sobiranista en referència a la lona gegant que es va desplegar al Camp Nou amb el lema “Diàleg, respecte i esport”. “Qui sent el «més que un club» no penjaria aquesta pancarta al camp”, va rematar l’ANC. En canvi, al club creuen que la manera de declinar l’oferta des d’Òmnium va ser més raonable.

Als despatxos del Camp Nou, com va dir Bartomeu, asseguren que no poden jugar amb foc amb la UEFA, que els ha deixat clar, sobretot arran de la situació política que viu Catalunya, que no hi poden haver missatges polítics. La pancarta que es va desplegar va ser aprovada finalment pel màxim organisme del futbol europeu, però sense poder anar més enllà. Al Barça -deien ahir per justificar la situació- estan convençuts que hi ha risc real que es tanqui l’estadi si es torna a desafiar la UEFA. Al club consideren que ja s’ha forçat massa en aquest sentit, sobretot amb el conflicte sobre les estelades, a banda d’haver pagat multes importants durant un any. Ara, expliquen, no podien creuar la línia vermella que els marcava Nyon.

El responsable de la UEFA, el serbi Nebojsa Ivkovic, va traslladar en la reunió de seguretat prèvia al partit el temor que hi hagués una invasió de camp. I, de fet, un seguidor va intentar saltar a la gespa però els membres de seguretat del club el van caçar just a temps. Però tot i els intents per no superar la línia vermella, tant al gol nord com al sud es van desplegar pancartes. “ Freedom for Catalonia ”, “Ara o mai” i “Llibertat Jordis”, deien els lemes. També hi va haver una pancarta de suport a Galícia i crits de “llibertat” d’una gran part del públic i, ja més minoritaris, de “Bartomeu, dimissió”, provinents dee la zona dels Almogàvers.

Històries de superació esportiva