Tornar a començar amb les ferides obertes

BarcelonaLa pandèmia global de coronavirus ha posat el futbol cap per avall. Quan el Barça salti aquesta tarda (19 h / TV3 i Barça TV) a la gespa de l’estadi Johan Cruyff per disputar el seu primer partit de preparació, l’Eibar i el Celta de Vigo ja hauran inaugurat la Lliga 2020/2021 a Ipurua. Els blaugranes, que debutaran al campionat estatal a finals de mes i hauran de recuperar dues jornades en els pròxims mesos, jugaran el primer test de pretemporada a casa contra un rival català, el Nàstic de Tarragona, en radical contrast amb les quilomètriques gires transoceàniques d’estius precedents, en què s’enfrontaven a equips coreans o mexicans.

Que el “virus de merda”, com gràficament el va definir Leo Messi fa uns dies, ha instal·lat el futbol en una dimensió desconeguda també es nota en el fet que el projecte de Ronald Koeman arrenqui en públic (però sense) quan encara no ha passat un mes del 2-8 que l’equip va encaixar a Lisboa davant del Bayern de Munic als quarts de final de la Lliga de Campions, una terrible desfeta que va provocar ferides molt profundes que el temps trigarà a cicatrizar. Començant pel mateix Messi, líder a contracor d’un Barça en què Luis Suárez i Arturo Vidal ja no han entrat a la convocatòria, i acabant per Josep Maria Bartomeu, un president agafat a la cadira que es va negar a pactar la sortida del 10 i veu com els socis, farts de la seva gestió, reuneixen suports per intentar fer-lo fora de la llotja com més aviat millor. Tot plegat amb la tresoreria de l’entitat en números vermells per la davallada d’ingressos i la remodelació de la plantilla a les beceroles, pendent de canvis pràcticament en totes les línies.

Malgrat la inestable conjuntura, Koeman intentarà aquesta tarda treure conclusions al camp, on al cap i a la fi s’ha escrit gran part de la història del Barça. Ho farà sense Ansu Fati, que va caure lesionat a l’entrenament d’ahir just quan més mirades tenia a sobre, després de brillar en el seu debut amb la selecció espanyola absoluta. En ple debat sobre quin ha de ser el seu rol aquest any, l’hispanoguineà va rebre un cop al maluc i no es podrà enfrontar al Nàstic, cosa que donarà més protagonisme a Trincão, única novetat en atac a l’espera de Depay, i a Pedri, una altra cara nova que tot i ser migcampista té qualitats per jugar més avançat. El primer test de pretemporada també ha de servir per avaluar Ousmane Dembélé, que iniciarà la seva tercera campanya com a blaugrana quan fa 10 mesos que no juga un partit oficial per culpa de les lesions. El Mosquit vol tornar a aixecar el vol, igual que Griezmann, un altre fitxatge milionari que no ha respost a les expectatives generades. L’ex de l’Atlètic de Madrid buscarà reivindicar el seu joc amb el dorsal que més li agrada, el 7, després que Philippe Coutinho l’hi hagi cedit. El brasiler, que com Messi va una setmana tard pel que fa a preparació, podria tenir algun minut. Koeman, després de la sessió d’avui al matí, decidirà sobre tots dos, de la mateixa manera que ja ha deixat clar que Suárez i Vidal marxen, doncs no els ha convocat. I caldrà veure el paper de Braithwaite, que vol seguir a Barcelona tot i que sap que la direcció esportiva l’ha ofert a diversos equips per traspassar-lo.

Al mig del camp també s’amunteguen les incògnites. En relació a la plantilla que va acabar el curs a Lisboa han marxat Arthur i Rakitic i el club treballa per trobar destí també a Vidal, però a canvi només ha arribat Pjanic, que encara no podrà debutar perquè tot just ha acabat la quarantena a causa del covid. Dels que en teoria continuen, i donant per fet que De Jong serà el futbolista sobre el qual l’entrenador farà descansar la medul·lar, serà interessant veure quin paper tindran Sergio Busquets, líder de la zona ampla culer durant l’última dècada, i Riqui Puig, que enguany estrena condició de futbolista a tots els efectes del primer equip. Després hi ha Aleñá i Rafinha. El de Mataró, de tornada de la seva cessió al Betis –set titularitats i un gol–, vol fer mèrits per convèncer Koeman i tenir un lloc a la plantilla, mentre que l’hispanobrasiler pretén que el Barça li faciliti la sortida en les pròximes setmanes, amb el Celta a l’aguait.

4-3-3 o 4-2-3-1

En defensa és on, de moment, menys conseqüències està tenint el desastre contra el Bayern. Sobre el paper, Piqué i Lenglet mantindran una campanya més la titularitat a l’eix. L’única alternativa confirmada que tenen ara mateix és Ronald Araujo, ja que tant Samuel Umtiti com Jean-Clair Todibo ni podran jugar contra el Nàstic perquè estan de baixa (un pel genoll i l’altre pel coronavirus) ni compten per als tècnics. El fitxatge d’Eric García suposaria una injecció de joventut i competència a la zona de marcadors, però la negociació amb el Manchester City porta uns dies aturada. Tres quarts del mateix passa amb els laterals. De moment, Sergi Roberto i Semedo mantenen l’alternança per la dreta, mentre que Jordi Alba continua com a titular indiscutible a l’esquerra a l’espera de veure si Junior Firpo és capaç de millorar la decebedora aportació que va fer la temporada passada. És a dir, tot igual. I ni Miranda, ni Wagué ni Akieme suposen una amenaça seriosa per canviar les coses. De fet, si no hi ha una sorpresa majúscula, cap dels tres jugarà al Barça aquest any.

Però a banda dels noms, i després del pas d’un entrenador –Setién– que va prometre joc de posició i no va saber aplicar-lo, aquesta tarda es començarà a intuir per quin futbol, i amb quin sistema, es decantarà Koeman en la seva etapa a la banqueta local del Camp Nou. Els precedents parlen força clar: el neerlandès no és home de 4-3-3.