FLUIX PARTIT DELS DE POCHETTINO
Esports 02/03/2011

Jugar amb foc té això, que et pots cremar

Un Espanyol intermitent al primer temps i absent al segon es deixa remuntar un gol inicial d'Álvaro davant un brillant Mallorca. Els periquitos seguiran en places europees, però perden marge d'error.

Natalia Arroyo
2 min
Callejón després d'enviar un xut al pal en els primers minuts del partit.

Cornellà de Llobregat.El Mallorca hi va posar el futbol, tot i alguna fase de neguit i dubtes. L'Espanyol, les pinzellades. I poca cosa més.

Els periquitos van oferir un repàs intensiu del que han estat fent tota la temporada: moments de domini absolut, atacs verticals, vertiginosos, àgils, però poc eficaços davant de porteria. Després tot es dilueix i la defensa, que habitualment aguanta i conserva els punts, ahir no va poder resistir davant la tossuderia de Tejera, Webó i Nsue.

Silenci, fred i sort

L'ambient era gèlid a Cornellà-el Prat. No tant perquè fos una nit freda, que ho era, com per l'aspecte mig buit de les graderies, en l'entrada més baixa de tota la temporada. Es veia venir que no seria una gran nit blanc-i-blava.

Els que van anar-hi, això sí, ho van fer per animar i cridar. Però el d'ahir era un d'aquells partits en què el futbol no només es veu, també se sent. El soroll de la pilota quan xuta Castro i la gespa, ràpida, que escup el bot i Kameni ha de volar per evitar el gol; Verdú o Callejón que fan d'ulls de tothom i avisen els companys, narren la jugada, i Pochettino que crida des de la banda.

L'Espanyol va saber sobreviure un inici del partit sense pilota, aguantant l'intent de domini del Mallorca. I va agrair els errors de l'àrbitre per no expulsar Amat en l'acció del penal al minut vuit o no concedir el gol legal del Mallorca al 31.

Aquest Espanyol, quan té aire, quan pot córrer, és molt perillós. El Mallorca va ser lent en les transicions, li va costar organitzar-se en defensa, deprimit pel penal fallat, i aquí van fer mal els de Pochettino. Callejón va trobar un passadís entre centrals, per on va aparèixer un hàbil Álvaro, al límit sempre del fora de joc, per definir amb fredor davant la sortida d'Aouate i fer el primer de la nit. Van tenir ocasions Sergio, i també Luis García, per sentenciar el matx, però els periquitos saboregen més les victòries quan s'han de suar fins al final, com si tenir un partit mig guanyat al descans fos un delicte.

Plantejament conservador

No és el primer cop que l'Espanyol, després del pas per vestidors i sense haver rematat el partit al primer temps, fa un pas enrere. És la conseqüència de confiar en l'ofici defensiu dels jugadors, en el rigor i la disciplina de l'equip quan es replega. I en els antecedents que acostumen a acabar amb victòria amb guions similars a Cornellà-el Prat.

Però ahir no era el dia, perquè al davant hi tenia un Mallorca que, tot i venir tocat pel desgast del partit contra el Barça, va demostrar tenir futbol i confiança per reaccionar. El segon temps dels de Laudrup va ser aclaparador, entre altres coses perquè l'Espanyol va ignorar la pilota, va regalar l'espai, va oblidar que havia de ser intens per ser un equip i no una ombra.

Webó va fer justícia a mitges quan faltaven vint minuts per al final, avergonyint un Espanyol que no millora en pilota aturada, i Nsue va rematar la feina i va fer el gol de la victòria per a l'equip que més se la mereixia, el Mallorca, que amb el triomf d'ahir torna a guanyar després de més de dos mesos de no fer-ho fora de casa.

stats