Publicitat
Publicitat

BARÇA

Jugant amb un símbol al pit

El Barça se suma a una llarga llista de clubs que han portat els colors d'una bandera a la samarreta

L'estiu del 2010 més de dos mil aficionats del Bastia es van manifestar per protestar contra una nova llei de la Federació Francesa que prohibia "lluir a la indumentària símbols regionals de més de 25 centímetres de diàmetre". Una llei que només afectava el Bastia, un club que als anys 70 va decidir jugar amb el símbol nacional cors, la testa mora , al mig del pit. Anys més tard, l'aposta del Barça per una segona equipació amb els colors de la senyera ha generat força enrenou, quan, en realitat, no és cap novetat ni al país ni a l'estranger.

La gran expectació que ha generat la segona equipació ha fet que el Barça obri aquesta nit a les onze la Megastore del Camp Nou per vendre les primeres 2.013 samarretes numerades. L'aposta de Nike ha remogut el mercat però també ha generat molt soroll mediàtic, especialment pel fet de relacionar l'aposta per aquesta samarreta amb el moment polític que viu Catalunya.

El Barça, però, no fa res de nou. L'Oviedo porta els colors de la bandera asturiana; el Betis, els de l'andalusa, i el Celta, quan es van unir dos clubs de Vigo, va acabar adoptant els de la bandera gallega. Els últims anys s'ha vist el València i el Llevant amb una segona equipació amb la bandera oficial del País Valencià i l'Athletic de Bilbao va apostar per una equipació d'Adidas amb els colors de la ikurriña.

A Catalunya, el Girona i el Lleida es van avançar al Barça lluint una segona equipació amb la senyera, una samarreta que han portat aquesta temporada. I ja abans, més de 30 equips de futbol -la xifra creix més si es miren altres esports- porten samarretes amb els colors de la bandera catalana, malgrat que alguns no sumen quatre barres al disseny o d'altres no poden confirmar les raons defensades fa dècades per aquells que van decidir els colors de la seva entitat. Equips com el Sant Andreu -el club que ha apostat per dissenys on queda més clara la senyera-, el Manlleu i el Vilafranca han arribat a Segona B o a Tercera amb aquests colors. En el cas del Manlleu, van ser els alumnes de La Salle els que van defensar els colors de la senyera el 1914. Buscant en altres categories, la llista de noms no té fi: Argentona, Tordera, Tona, Argelaguer, Roquetenc, Sant Sadurní Atlètic, Sant Pau d'Ordal, Vallirana, Callús, Arbeca, Bellpuig, Calldetenes, Palau-solità i Plegamans, Sant Pere de Vilamajor, Molins de Rei, Sant Esteve Sesrovires, Llorenç, la Galera, Ramassa...

Com a curiositat, l'Alguer juga a Itàlia amb els colors catalans. Més lluny, a l'Uruguai, el Progreso porta les quatre barres perquè, segons sembla, immigrants catalans van formar part de la base social de l'equip de Montevideo.

Nacions sense estat

L'aposta feta pel Barça de portar una segona equipació amb els colors de la bandera del seu territori tampoc és una novetat quan es mira més enllà de la lliga estatal. Potser el cas més recordat va ser el del Bastia, un club especialment cèlebre per arribar a la final de la UEFA amb un equip molt modest i la testa mora al mig del pit. A la lliga francesa, però, també s'ha vist últimament com diferents clubs bretons inclouen al disseny de la seva samarreta la bandera bretona. El Rennes directament va fer una segona equipació amb la bandera, i altres equips com el Lorient i el Guingamp han afegit en alguns moments els erminis característics de la seva bandera a la seva samarreta.

Aquest any el Swansea, equip del País de Gal·les que juga a la lliga anglesa, ha jugat amb una segona equipació inspirada en la bandera gal·lesa, amb els colors vermell, blanc i verd. Molts cops, petits detalls de disseny permeten potenciar la identificació d'un equip amb una comunitat nacional, com fa cada temporada el Celtic de Glasgow escocès, considerat el gran club de la diàspora irlandesa. Cada any, la segona equipació o detalls de la roba d'entrenament inclouen els colors de la bandera irlandesa. El seu etern rival, el Rangers, va néixer amb els colors de la bandera escocesa, però, en ser un club vinculat a l'unionisme britànic, sempre afegeix detalls vermells a una samarreta blava i blanca, per jugar amb els colors de la Union Jack, la bandera britànica.

Casos similars s'estenen pel continent, com el Heerenveen holandès, que porta una equipació inspirada en la bandera de la seva nació, Frísia. El Càller sard també ha jugat amb segones equipacions similars a la bandera de Sardenya, i el Diyarbakirspor, el principal equip kurd de Turquia, juga amb els colors de la seva bandera: vermell, verd i detalls blancs. Altres colors, altres nacions. Però la mateixa emoció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF