L' excampió mundial d'escacs Gary Kaspàrov va escriure ara fa uns anys un llibre titulat Com la vida imita els escacs . La premissa era molt senzilla: les situacions que es donen a la vida personal de cadascú es poden analitzar en funció de l'estructura mental que es fa servir en una partida d'escacs. Abans de moure una peça (o prendre una decisió) hi ha opcions bones i n'hi ha de dolentes. I un cop descartades les dolentes, entre les bones n'hi ha que són molt bones i algunes, brillants. Tot depèn de la profunditat amb què s'analitzi cada opció. Kaspàrov diu que aquesta anàlisi s'ha de fer preparant solucions en cada moment i entenent les facultats de l'adversari per capgirar-les en benefici propi; tant les virtuts com els defectes. Com es fa en el bàsquet contemporani, però en especial, Xavi Pascual: anàlisi del seu propi equip i del rival en profunditat per trobar sempre la millor opció.
