EUROBÀSQUET
Esports 27/03/2013

Juan Antonio Orenga: "Si Joan Carles Navarro està bé, és el millor jugador d'Europa"

àlex Gozalbo
3 min
Juan Antonio Orenga, entrenador de la selecció espanyola de bàsquet.

A Juan Antonio Orenga (Castelló, 29-7-1966) se li ha girat feina, ja que des del mes de novembre és l'entrenador de la selecció espanyola de bàsquet, que aquest estiu disputarà l'Eurobàsquet a Eslovènia. Se'l veu segur. No fa cara d'espantat.

Els crítics diuen que ets un entrenador de perfil baix, sense gaire experiència.

Baixet no ho sóc. La realitat és la que és i, fora de la Federació Espanyola, no tinc més experiència que els set mesos que vaig estar a l'Estudiantes, però es pot arribar al mateix punt per diferents camins. Del que estic convençut és que tinc una confiança absoluta i que l'aposta no és per estar tan sols un estiu al càrrec.

Després dels primers mesos al càrrec, quines sensacions tens?

Aquests mesos han sigut una mica més atrafegats del que és normal per la relació que he tingut amb la premsa, però la resta ha sigut prou semblant i he fet la mateixa tasca que feia fins ara. Durant l'any analitzem els jugadors i preparem el pròxim campionat. També ho he aprofitat per contactar amb els jugadors i transmetre'ls el nou projecte. La resposta ha sigut molt positiva.

Què et passa ara pel cap?

Tinc molta il·lusió i molta gratitud. Veig que la feina de deu anys a la Federació Espanyola ha servit per a alguna cosa i s'ha apostat per la continuïtat, que era el pas normal. Pressió? Quan arribi el torneig la notaré més, però ja l'he viscut abans en altres situacions. No serà res nou.

Tu has format part del projecte i, per tant, suposo que no canviaràs gaires coses.

Si ara canvio moltes coses, significaria que no estava fent bé la meva feina. Hi haurà matisos diferents i farem coses puntuals d'una altra manera, però les línies mestres seran molt semblants. Tenim un equip compensat i ens agrada defensar durament i córrer. Un entrenador ha d'adaptar-se al que té i treure'n rendiment. El nostre joc interior és molt potent i la nostra línia exterior, molt polivalent.

La gent el que vol saber és si els jugadors de la NBA podran competir aquest estiu o s'agafaran vacances.

El viatge que vaig fer als Estats Units va ser per estar amb ells i explicar-los el projecte, no per veure'ls jugar. Vaig parlar amb ells, però també amb els seus entrenadors i directors esportius. La resposta va ser molt bona. Tenen molta il·lusió per seguir fent història amb la selecció espanyola, però encara queden molts mesos i pot passar de tot, com una lesió. La meva intenció no era confirmar la seva presència a l'Eurobàsquet sinó emplaçar-los al mes de juny, quan acabin els seus compromisos professionals.

¿Et preocupa l'estat físic de Joan Carles Navarro?

Em preocupa ell, no tant la seva participació a l'Eurobàsquet. Si està bé, Navarro és el millor jugador d'Europa. És el que té més talent i el que marca les diferències, però necessita no estar recaient de la mateixa lesió. Ara se l'està cuidant millor i encara li queden molts anys de bàsquet.

El que ve per sota és igual de bo?

Hem de tenir paciència i no comparar els joves amb els grans. Cadascú arriba seguint el seu propi camí. Els últims sis o set anys hem aconseguit medalla en tots els campionats sub-20 i això vol dir que els joves estan a bon nivell. No hi ha tants centímetres, però la qualitat és bona en totes les posicions. El material és bo i ara tan sols necessiten paciència. Pau Gasol va trigar a explotar i els joves han de trobar la seva oportunitat. Xavi Rabaseda va fer un salt important quan va jugar a Fuenlabrada, però ara està jugant menys. La seva progressió segueix.

Cada cas és diferent i no hi ha un pla únic que funcioni, però quin és el full de ruta ideal per a un jove? Penso en Álex Abrines.

Quan jo vaig arribar al Madrid, tenia Fernando Martín, Romay, Rullán i Robinson. Com que no tenia espai, vaig marxar cedit. Entrenar-se a bon nivell ajuda, però els joves necessiten minuts. És com un estudiant que mai té exàmens. Una opció és entrenar-te amb el primer equip i tenir minuts amb el filial o el vinculat.

Quin és l'objectiu?

Si tots els jugadors estan sans, el repte serà intentar guanyar el tercer Eurobàsquet consecutiu, una fita que tan sols van aconseguir l'URSS i Iugoslàvia.

¿Ja tens decidit si apostaràs per Serge Ibaka o Nikola Mirotic?

El que compta és que arribin al mes de juny sans. Estem intentant canviar la normativa perquè puguin jugar tots dos, però no és senzill. Serge Ibaka ha sigut partícip dels últims èxits de l'equip i, per tant, és qui de moment té la plaça.

stats