XVII CAMPIONATS DEL MÓN DE PILOTA DE BARCELONA

Josep Maria Mirapeix : “Amb el Mundial, esperem que la pilota revifi a Barcelona”

Entrevista a l'exjugador i exseleccionador estatal de pilota

Josep Francesc Mirapeix (Barcelona, 1945) és una llegenda viva de la pilota. No és només una metàfora, ja que aquest saguer va ser premiat l’any 2004 amb el premi Esportista Llegendari que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya. Soci del Club Vasconia, fundat a mitjans dels anys 20, Mirapeix ha sigut deu vegades campió estatal en la modalitat de cesta punta fent parella amb el seu germà Eduard. També va ser campió olímpic a Mèxic (1968) i va guanyar dues Copes del Món (1966 i 1969). El 1978 es va convertir en el seleccionador estatal de pilota, càrrec que va exercir entre el 1978 i el 1982 i entre el 1990 i el 1992. Ara, amb 73 anys, contempla com Barcelona acull els XVII Campionats del Món de pilota.

Com viu algú que ha jugat tants anys a la pilota celebrar un Mundial a casa?

Amb molta emoció, quan has participat en tants campionats fora de casa, és un orgull poder-ne celebrar un a Barcelona. Aquesta és la primera edició en què hi haurà jugadors professionals, perquè, fins ara, en els campionats només hi participaven els jugadors aficionats, amb menys nivell que els professionals [que participen en competicions privades regides per apostes]. Des de la Federació Catalana de Pilota fa vuit anys que treballem amb l’Ajuntament [d’on prové la majoria del finançament] per acollir la cita. Esperem que amb el Mundial revifi l’esport de la pilota a Barcelona.

A diferència del País Basc, aquí no hi ha tanta tradició en aquest esport.

S’ha anat perdent, però anys enrere, a Barcelona, hi havia molta tradició de pilota. Quan era un nen els diumenges el meu pare ens portava a mi i al meu germà a veure partits al desaparegut frontó Novedades, entre la Gran Via i el carrer de Casp, i hi havia molta gent. Als anys 50, però, els propietaris van decidir tancar aquest frontó i ja hi va començar a haver una davallada de gent. Llavors anàvem a jugar al frontó Colón, a la Rambla, i des dels Jocs Olímpics de Barcelona que estem al CEM de la Vall d’Hebron, on tenim ara la seu del Club Vasconia. Amb aquests canvis de lloc els partits de professionals va anar minvant i es va anar perdent parròquia. La forma de vida de la gent també canvia. Recordo que em passava estius jugant a pilota a Barcelona, ara la gent estiueja aquí o allà... A més, ara els més petits també tenen molts més esports i activitats extraescolars per escollir. Hi ha jugadors que han passat pel nostre club, però que han preferit acabar jugant a altres esports més col·lectius.

Parlem del frontó Novedades . ¿ És on va començar a jugar a la pilota?

Aquí vaig començar a jugar quan tenia entre sis i set anys, juntament amb el meu germà, que en té un més. Al principi ens en va ensenyar el nostre pare, que no era un gran jugador perquè havia començat a jugar tard, però ens en va ensenyar molt bé. La pilota és un joc molt tècnic i, si comences de petit, com que no tens gaire força, aprens millor la tècnica. En canvi, si comencés de més gran, et centres més en la força. Fins als deu o onze anys no vaig començar a jugar partits.

La seva modalitat va ser la cesta punta.

A Barcelona hi ha el Club Vasconia, que és un dels referents en aquesta modalitat. Vaig créixer en aquest club. Durant molts anys, els campions estatals de cesta punta han sigut catalans, perquè els bascos, un cop havien jugat els seus primers campionats com a aficionats i assolien nivell, preferien dedicar-se al professionalisme [sector privat].

Molts professionals anaven a fer calaix als Estats Units.

En la modalitat de cesta punta, entre els anys 60 i 70 hi va arribar a haver 17 frontons als Estats Units. Allà cobraven en dòlars i el canvi a la pesseta els permetia fer força diners. Anys més tard, molts dels professionals que jugaven allà es van declarar en vaga per reclamar millores laborals. Van acabar venint a jugar a Barcelona, ja que aquí es jugava molt a cesta punta i hi havia molts més partits que al País Basc, on a les grans ciutats preferien altres modalitats.

Ho ha guanyat tot com a jugador aficionat i també ha sigut professional.

Vaig jugar el meu primer campionat com a aficionat el 1962, amb 16 anys. Durant 10 anys seguits vaig guanyar el campionat estatal. El 1971 vaig passar a professional perquè el meu germà, que era la meva parella de joc, era metge i va plegar per centrar-se en la feina. Llavors, coincidint amb la vaga de professionals als Estats Units i el boom que va suposar la seva arribada a Barcelona, em van contractar com a professional.

Va ser professional fins al 1978 i, llavors, seleccionador estatal.

Vaig ser seleccionador en dues etapes. La segona, coincidint amb els Jocs Olímpics de Barcelona. A Mèxic (1968), com a jugador, va ser una experiència inoblidable i vaig guanyar l’or, però a Barcelona va ser espectacular.

Gairebé 400 esportistes de 14 països diferents

Els XVII Campionats del Món de pilota es disputen des d’ahir fins al 20 d’octubre a Barcelona. La competició, que compta amb la participació de gairebé 400 jugadors procedents de més de deu països diferents, es disputa als frontons del Centre Olímpic de la Vall d’Hebron, que ja va acollir la competició de pilota en els Jocs Olímpics del 1992, i als de Bac de Roda, també a la capital catalana, on es juguen els partits de la fase de classificació.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF