ELS NOMS PROPIS DEL MUNDIAL

Jorge Sampaoli, el tècnic que creu que el futbol li deu un Mundial a Messi

Vol introduir els valors de l’amateurisme al professionalisme, encara que sigui un contrasentit

Va deixar el futbol amb tan sols dinou anys per un trencament de tíbia i peroné. Del 1994 al 2010 va peregrinar per tota mena de clubs. Els noms dels equips expliquen la duresa: Alumni de Casilda, Juan Aurich, Sport Boys, Sporting Cristal, Club Deportivo Coronel Bolognesi, O’Higgins i Emelec. El primer equip gran va ser la Universitat de Xile. Dos anys victoriosos el van conduir a la selecció xilena, on va consagrar-se substituint Bielsa, un mite a Xile. No era fàcil. Aconseguint aixecar el primer títol oficial del país va resoldre l’equació en una selecció que no tenia cap títol en 99 anys d’existència. La següent etapa, Europa, amb parada a Sevilla, va durar ben poc, un any. La culpable va ser la selecció del seu país. Fanàtic del futbol d’atac i seguidor hardcore de Bielsa, i amant de les eines, utilitza un software, Kizanaro, que analitza dades i imatges per extreure’n coneixement. Vol introduir els valors de l’amateurisme al professionalisme, un contrasentit per a buscar el valor de la diferència. Busca el sentit de pertinença als seus equips. Creu que el futbol li deu un Mundial a Messi, i ja veurem si l’esport respon a Rússia. Pensa que el talent ha sigut substituït per l’arquitectura en aquest segle. Reconeix que ha barrejat bielsisme i guardiolisme per defensar-se tenint la pilota, és a dir cruyffisme. Creu que l’èxit no existeix perquè és discontinu. No llegeix sobre futbol. Creu que no pot ensenyar res del futbol a Messi. Fanàtic del rock i dels tatuatges, té les dues passions barrejades pel cos amb sentències dels grups que segueix: “Educar és combatre, i el silenci no és el meu idioma”. Ha optat per Barcelona com a seu de la concentració de l’Argentina perquè Leo se senti com a casa i per si, de passada, a l’equip se li encomana alguna cosa del Barça. Ha escollit el llibre Guardiolià per a aquests dies a la Ciutat Comtal, amb sessions curtes, molta intensitat i llibertat de moviments la resta del dia. Règim de semivacances, fins al punt de poder no dormir a l’hotel de concentració. Amb el debut mundialista s’ha endut totes les crítiques a l’Argentina.

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF