ESPANYOL

Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi’: “Treballem més la defensa que l’atac”

Entrevista a l'entrenador de l’espanyol

Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi’: “Treballem més la defensa que l’atac” / CRISTINA CALDERER

El dia de la seva presentació com a nou tècnic de l’Espanyol, Joan Francesc Ferrer, Rubi, va deixar clar que l’atreviment i la valentia eren dos conceptes innegociables en la seva proposta futbolística. Metòdic fins a l’extrem, procura ser curós amb tots els detalls. No han calgut gaires reforços sobre la gespa: la seva ambició és el gran fitxatge.

Com prova l’adaptació a l’Espanyol?

Molt bé. Ens fa molt feliços treballar a casa. Ens hem trobat un club que ens està ajudant en tot el que pot amb els mitjans que hi ha. El vestidor és molt receptiu, té moltes ganes de treballar i de reivindicar-se. És un grup humà bastant bo, amb gent de fora molt ben integrada. Espero que no es torci. El grup el porten bé gairebé tot ells.

Procura cuidar tots els detalls. Desconnecta del futbol en algun moment?

Ens agrada molt el futbol, és molt difícil desconnectar. A mi em costa molt llegir un llibre durant la temporada, perquè se te’n va el cap. Durant l’estiu potser sí. Volem controlar tants detalls que contínuament estàs buscant idees per donar als jugadors. Des de fa alguns anys he aconseguit desconnectar un cop he sopat. Puc veure partits però sense analitzar-los. Al principi no ho feia, m’emportava els problemes al llit i no descansava. I l’endemà em llevava sense haver pogut resoldre el problema. Hi va haver un dia que vaig aprendre que si no controlava això rendiria menys. I ho he fet.

El discurs del vestidor és unànime: ara s’està gaudint amb la pilota. Li sorprèn escoltar-ho dels seus jugadors?

Jo els dic dues coses. Una és que vulguem gaudir amb la pilota. L’altra, que no podem parar de ser exigents amb nosaltres mateixos. Volem gaudir amb la pilota per disposar de més ocasions que el rival. I després, cal fer mal a l’àrea contrària. I al revés: també cal ser fort a la teva àrea. El jugador prefereix construir, tot i saber que hi ha moments de destrucció. En totes les feines agrada tenir un punt de creativitat. Ara ens falta ser més verticals i més decisius.

Com ha evolucionat la seva idea futbolística per tal d’enfortir-se defensivament tot i seguir sent valents?

Si mires entrevistes de fa 13 anys segurament deia coses similars a les d’ara. Una és que nosaltres dediquem gairebé més temps de treball a la fase defensiva que a l’ofensiva. Està molt equilibrat, ho tenim comptabilitzat. Com que ja transmetem la valentia, el fet d’encarar, intentem compensar-ho. No ens podem confondre, també hem de ser seriosos en defensa. Potser anys enrere jugava amb molts davanters i ara un dels canvis és que busco compensar més l’equip a nivell tàctic.

A Vitòria els van fer mal amb accions d’estratègia. És un aspecte que treballen força. Quines lliçons n’han tret?

Ens hem quedat amb la idea que qualsevol acció és important. Un servei de banda a l’àrea pot decidir un partit tot i tenir superioritat a l’àrea. Ho hem revisat i estem intentant cuidar cada detall perquè no ens torni a passar. Ens han fet gols que no són normals, però que et poden passar, i t’adones de com de simple pot ser a vegades fer un gol. En atac l’equip arriba bé a la zona de perill rival, però m’agradaria que fóssim més decisius en els metres finals. Pel que fa a la pilota aturada en atac, les treballem en funció del partit i de l’organització del rival. Cada setmana les canviem, i potser n’hi poden haver cinc de noves.

¿Fins a quin punt pot ser important el control psicològic del VAR?

Tots estem aprenent d’aquesta nova situació. Estic content perquè sabíem que hi hauria penals xiulats per la revisió de jugades a pilota aturada, vam avisar els jugadors que vigilessin, i ens va passar a favor. Després hi ha l’altra cara. Ens vam pensar que teníem el 0-2 i quan te’l treuen, cal ser més madur. No és una excusa, és un repte. Aquestes situacions passaran. S’està intentant fer justícia, no ens ha d’afectar, però quan veus que deixes de tenir una cosa hi pot haver un component psicològic. A més, hi ha l’altre equip, que va passar de veure’s mort a agafar moral. I a més jugant a casa.

¿S’imaginava la temporada que va fer a Osca a principis del curs passat?

No. Igual que ara quan em pregunten per Europa. No m’imagino el final de cap temporada, perquè són tan llargues i poden passar tantes coses que no dedico temps a pensar en el final. A la pretemporada vam tenir molt bones sensacions. Ens va costar els quatre primers partits de Lliga, però els tècnics vam estar encertats amb algun detall i quan l’equip ens va explotar, vam veure que era un coet. Ens vam adonar ràpidament que aquell podia ser un any diferent.

Fa deu anys era en aquesta ciutat esportiva. S’imaginava estar ara aquí?

No. Sé com de difícil és ser entrenador i anar escalant posicions. Ens ha costat molts anys a tercera, segona B i segona, plens d’alts i baixos. Soc tossut, m’agrada insistir i no vaig desanimar-me quan hi va haver un any no tan bo. Quan vaig començar a entrenar vaig pensar que jo volia arribar a Primera Divisió. Ho tenia claríssim. El meu esperit era aquest, arribar a demostrar que podíem dirigir un col·lectiu de jugadors d’aquest nivell.

Ara a l’Espanyol hi ha un fil conductor en la proposta de joc amb Perarnau, vostè, Gallego i els tècnics del planter.

Si, l’Òscar ha posat fil a l’agulla en la part esportiva i hem de demostrar que és un encert que estiguem aquí. El dia que no hi siguem m’agradaria que el tècnic fos David Gallego. Crec que és una estructura ben pensada, perquè la gent que ve de sota pugui ocupar el nostre lloc.

¿Va posar algunes condicions abans d’acceptar tornar a l’Espanyol?

Si. Jo volia que vingués el meu cos tècnic. Sé que donaré un servei millor si el tinc. On sabia que tenia poc a rascar és amb les inversions, perquè era un any en què se’m va dir que la massa salarial s’havia de reduir de forma dràstica. Tot i això, hi ha una bona plantilla.

Quin jugador l’ha sorprès més?

Potser Marc Roca. Ja s’ha vist el nivell que pot donar. Tothom al club me n’havia parlat molt bé, però té la capacitat de corregir coses i fer-les bé l’endemà. Té la capacitat d’absorbir i aplicar-ho.

¿El seu estil ajuda a promocionar jugadors? Quin pes hi juga el mig del camp?

Tots els estils creatius, valents, que permetin que un jugador desenvolupi les seves qualitats, provocaran això. Tots els interiors són bastant diferents, i això m’agrada. Pot donar joc a moure alguna peça. Posant-ne tres en comptes de dos, encara que siguin de perfil ofensiu, els estàs protegint. Tots es poden beneficiar d’aquesta idea.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF