SEGONA DIVISIÓ
Esports 17/11/2012

Joan Francesc Ferrer, 'Rubi': "El secret del Girona és la compenetració de l'equip i del cos tècnic"

Mentalitat "Començar tan bé la temporada fa que tothom tingui confiança en la feina que s'està fent" Afició "El nostre pròxim objectiu és aconseguir ser capaços d'omplir Montilivi"

Albert Vilardaga
3 min
Joan Francesc Ferrer, Rubi, a les graderies de Montilivi.

Joan Francesc Ferrer, Rubi , va arribar al Girona FC fa dues temporades per ser l'ajudant de Raül Agné. Després de treballar amb Josu Uribe i Javi Salamero, aquesta temporada s'ha fet càrrec d'un equip que avui podria obtenir el liderat provisional si guanya a Lugo.

Poca gent es podia imaginar un inici de temporada tan espectacular.

Doncs sí, fins ara estem molt contents, la veritat és que l'equip ha agafat moltíssima confiança. A veure fins on podem arribar.

Quin és el secret del Girona?

El secret és el nivell de compenetració de l'equip i del cos tècnic, aquesta és la clau. Quan un és entrenador, creu en el que fa, i des del primer dia s'ha de treballar en molts aspectes, però la base sobretot són els jugadors, ells tenen moltes ganes de fer un bon any i de passar-s'ho bé.

Com s'explica el canvi de mentalitat dels jugadors?

Crec que l'any passat també es treballava molt bé, però no vam tenir sort en els resultats, ens vam ficar en una espiral de nerviosisme i no ens vam veure capaços de sortir-ne fins al final. És simplement un tema de confiança. Començar tan bé, amb tanta contundència de resultats, veient que les coses que entrenes després surten bé, doncs això són fets que veuen els mateixos jugadors i els motiva. Però realment és una demostració que els responsables de confeccionar l'equip la temporada passada no s'equivocaven amb aquests jugadors: ara s'està demostrant.

A més, el Girona és el màxim golejador de Segona Divisió amb 26 gols.

Han marcat onze jugadors, els gols estan molt repartits. Tinc la sort de tenir jugadors molt competitius, que són bona gent, que accepten les decisions el dia que no els toca jugar, i la seva predisposició és la màxima sempre. Hi ha molta igualtat a la plantilla i per tant intento triar la que crec que és la millor opció, sempre dins d'una coherència, en funció del que veig als entrenaments i el que crec que pot fer més mal al rival.

És fàcil tocar de peus a terra?

Sí, perquè som conscients que la situació és una mica extraordinària, ara tenim un calendari complicat, amb 5 dels següents 7 partits fora de casa. El que em tranquil·litza és que en cap moment he vist que els jugadors s'hagin engrandit, en sentit de pensar-se que són més del que són. Ells coneixen molt bé la categoria i saben que això no és fàcil cap dia.

Quin era l'objectiu que us plantejàveu a principi de temporada?

Tenint en compte que el club ha reduït el pressupost més o menys un 50% respecte a la temporada passada i després de tot el patiment que vam tenir, doncs l'objectiu no podia ser altre que la permanència. El cos tècnic ens vam comprometre que fos d'una manera més o menys tranquil·la, i que l'aficionat se sentís identificat amb el seu equip. És cert que ara per ara ho estem aconseguint àmpliament, però queda molt i espero que siguem capaços de seguir en aquesta línia.

Si aquesta tarda guanyeu el Lugo sereu els líders provisionals...

Per ara em quedo amb el fet que fins a la jornada 13 hem sigut el segon millor equip, però la justícia es veu a la jornada 42, quan tots els equips han jugat contra tots, a casa i a fora. Llavors és realment quan estàs en la posició que et mereixes. La resta és anecdòtic, aquesta classificació ens anima a intentar no sortir d'aquestes posicions tan privilegiades, però la diferència entre estar primer, segon o tercer només són matisos.

Amb els resultats que esteu aconseguint, ¿noteu la ciutat de Girona especialment il·lusionada amb l'equip?

Sí, els últims dos o tres partits el públic fins i tot ha fet l'onada, la gent ha gaudit, ha estat amb l'equip fins al final i ara el que nosaltres estem intentant és aconseguir omplir l'estadi algun dia. A veure si en som capaços. L'afició guanya punts, i d'això no en tinc cap dubte. Ells pressionen el rival, t'animen quan falles una passada, i això dóna als jugadors un punt d'energia extra que és bàsic per poder guanyar partits.

stats