BARÇA

Mascherano: “Entenc que es discuteixi el Barça, però això encara no ha acabat”

Entrevista al jugador de l'Estudiantes de La Plata i exfutbolista del Barça

Fa una dècada que Javier Mascherano va aterrar al Barça: set temporades i mitja, 19 títols, 334 partits disputats. Els del Jefecito són números privilegiats. Ell és, sens dubte, un dels fitxatges més rendibles i estimats de la història recent del Barça. És d’aquelles veus que, quan parlen, els culers s’escolten amb delit. Ara l’argentí acaba de fer 36 anys i afronta el tram final de la seva carrera al seu país, a l’Estudiantes de La Plata, amb el qual tot just va poder disputar set partits abans de l’aturada provocada per la pandèmia. Diu que té ganes de seguir jugant, però el seu discurs ja sembla d’entrenador. De fet, demana fer l’entrevista amb l’ARA un cop acabi l’Atalanta-PSG per poder veure el partit: després d’anar guanyant durant 63 minuts, els de Gasperini cauen al temps de descompte. El de San Lorenzo apareix a la pantalla una mica tocat. “La lesió del Papu Gómez ha sigut clau”, subratlla amb tristor. Durant el confinament s’ha declarat fan de l’equip italià, i també ha celebrat la Premier del Liverpool i l’ascens del Leeds de Bielsa. Mascherano no perd detall del que passa al futbol europeu. I això, esclar, inclou el seu Barça, que avui es juga la temporada contra el Bayern de Munic.

Tornes a jugar a l’Argentina després de 15 anys i, de cop, pandèmia global.

És una situació molt estranya per a tothom. D’una banda, és una llàstima perquè no estic podent gaudir de jugar al meu país. Volia aprofitar molt els últims mesos de la meva carrera i de moment no puc. Però d’altra banda penso: sort que la pandèmia m’ha agafat aquí i no a la Xina. Almenys he pogut estar amb la família i amb els amics.

“Tinc la percepció que Messi no estarà enlloccom a Barcelona”

Com viu l’Argentina una situació així? Segons l’Unicef, el país superaria el 60% de pobresa infantil al desembre. Què podeu fer els esportistes d’elit per ajudar la societat?

Estàvem en crisi i la pandèmia l’ha agreujada en tots els sentits. La nostra economia és molt sensible. Espero que es puguin anar solucionant algunes qüestions. Alguns futbolistes que hem tingut la sort de jugar a l’exterior hem d’ajudar. No ens hem d’encapsular en el nostre benefici. Un país és sa si tots estem sans, no només uns quants.

Abans de l’aturada pel covid-19 havies disputat tots els partits. Fins quan et veus jugant?

No vull estar lligat a cap data. Ara mateix tinc ganes de seguir jugant. Hem tingut una aturada prou llarga per fer reset i desconnectar [riu]. Tinc contracte amb l’Estudiantes fins al juny del 2021, però això no implica que després no segueixi jugant o que em retiri.

El futbol a l’Argentina té una funció social important i ara la competició es reprendrà a mitjans de setembre.

Costarà acostumar-se a un futbol sense públic, però sembla que serà així fins que no hi hagi una vacuna. A l’Argentina jugarem sense aficionats als estadis. Però l’important és que el futbol pugui tornar perquè els clubs tenen un rol social bàsic i la pandèmia els ha colpejat molt fort. Que tornem a jugar els permetrà recuperar ingressos i seguir complint amb aquest rol social. Tant de bo els protocols funcionin aquestes setmanes i puguem reprendre la competició.

“Si no és el Barça, que sigui el City de Guardiola qui guanyi la Champions”

És complicat no imaginar-te fent d’entrenador. ¿Preveus tornar a Europa?

No sé quan em retiraré, però quan ho faci vull seguir involucrat en el món del futbol. Intentaré provar l’opció d’entrenador. Hauré de veure quines són les meves sensacions. Esclar que desitjo arribar algun dia a treballar a clubs on he jugat, però no em vull pressionar. Ara toca preparar-se. Tinc el títol d’entrenador de la Conmebol i segurament faré els meus primers passos com a tècnic a l’Argentina. Després ja veurem què passa.

Durant el confinament has estat molt actiu a les xarxes. Com veus el futbol europeu des de la distància després de tants anys formant-ne part?

El veig igual que quan jugava a equips que eren candidats a guanyar tots els títols. Més enllà de propostes diferents com la de l’Atalanta, jo estic molt atrapat amb el joc posicional. A les xarxes he comentat l’evolució de Klopp amb el Liverpool, que ha passat del futbol més directe a ser més posicional. I després, òbviament, hi ha el City de Guardiola. El Pep és el mestre del joc posicional, que és el que m’ha captivat més últimament.

Parles de joc posicional i no fas menció al Barça. Suposo que no és casual.

Últimament el Barça ha canviat en aquest sentit. Amb jugadors com Messi, Busquets o Piqué és normal que hi hagi passatges en què l’equip practiqui joc de posició, però ara mateix aquest no és el model central. Hi ha hagut tècnics que han optat per afegir variants, cosa que és respectable. Amb Luis Enrique fèiem joc de posició, però també teníem l’oportunitat d’ajuntar-nos i sortir a la contra. Això també és futbol: ser menys previsible per al rival, ser capaç de jugar de moltes maneres dins d’un mateix partit. Després, Valverde feia un mix. També està clar que fer joc posicional depèn dels futbolistes que tens. Quan Iniesta va marxar va ser molt difícil trobar-li un substitut. Tot i això, el Barça té un grandíssim equip, té Messi i és a tres partits de guanyar la Champions.

Ara farà 10 anys del teu fitxatge pel Barça, que és el club on més partits has jugat i on més títols has guanyat.

El Barça va marcar un abans i un després en la meva carrera. Em va donar l’oportunitat de ser reconegut a un altre nivell. A més, vaig jugar-hi en el millor moment de la seva història. No només vam aconseguir títols, sinó que els vam aconseguir donant més importància a la forma que al fons.

Vas marxar a mitja temporada. ¿T’hauria agradat sortir d’una altra manera?

Vaig marxar bé. Hauria sigut injust que el Barça em fes fora i per això me’n vaig anar jo. L’últim any de Luis Enrique, després que el club fitxés Umtiti, vaig començar a perdre terreny. Amb Valverde, em vaig donar una última oportunitat, però vaig veure que ja havia perdut el lloc. Em quedava un any i mig de contracte i no m’hauria permès cobrar el sou només pel que ja havia fet. El club va intentar que em quedés. No van ser fàcils, les converses amb l’Ernesto [Valverde], el Robert [Fernández] o el Barto, però em van entendre perfectament. Deien que podia aportar coses des de fora, però jo crec que això s’ha de fer des de dins. És difícil aportar des de fora quan no participes. També és veritat que vaig tenir una molt bona oferta [del Fortune Hebei xinès] per poder sortir.

“Setién intenta potenciar els jugadors fins i tot allunyant-se de la seva idea”

Últimament els fitxatges no s’acoblen. El club ha portat grans jugadors com Arda Turan, André Gomes, Philippe Coutinho, Antoine Griezmann, Ousmane Dembélé... Cap d’ells ha triomfat. Per què és tan difícil ara trobar estabilitat al Barça?

Els que vam arribar de fora en el meu moment vam tenir la sort que l’equip tenia set jugadors titulars que havien sortit de La Masia. I d’aquells set futbolistes, cinc eren els millors del món en la seva posició. El Barça juga a una altra cosa, és més que un club i té un model que s’ha de respectar. Abans era més fàcil adaptar-se perquè només havies d’entrar a una cosa que ja funcionava.

T’identifiques amb Arturo Vidal? No és un jugador de perfil 100% Barça, però el tècnic el considera imprescindible.

Vidal és un jugador d’elit. Ha triomfat allà on ha jugat. M’hi identifico perquè sempre està predisposat a ocupar el rol que necessita l’equip i aporta una quota de caràcter. Ara bé, tota la capacitat que té per posar-se el mono de treball i sacrificar-se no treu que també tingui molta qualitat. Llegeixo que no té ADN Barça i en discrepo. El que passa és que aporta coses menys vistoses, però igualment necessàries.

Com veus l’eliminatòria contra el Bayern? ¿Són tan favorits els alemanys?

No crec que siguin tan favorits. El Bayern té un molt bon equip. Físicament són molt potents. Però a un partit pot passar qualsevol cosa, i estic convençut que el Barça estarà a l’altura. Espero que sigui un partit igualat fins al final.

Què ha de fer el Barça per superar el Bayern Munic?

Ho sap Setién millor que jo, però està clar que el Barça necessita controlar el partit. Al Barça sempre li ha costat defensar a prop de la seva àrea. A partir del control del joc, apareixen les individualitats i tot comença a fluir. Si l’equip porta el pes del partit, les coses surten. Contra el Bayern és important controlar el partit, tenir la possessió, jugar a camp contrari...

Tanmateix, contra el Nàpols, a la segona part, l’equip va defensar al seu camp i va perdre la possessió.

El resultat era molt favorable i això de vegades et porta a tenir una postura respecte al joc. Al primer temps, però, es van veure coses molt bones de l’equip. Aquest és el camí. El Barça no sap especular, està fet per controlar el joc i portar el pes del partit. En aquest minitorneig és important minimitzar qualsevol tipus de risc controlant el partit.

Després hi ha el factor Messi.

Messi és el principal argument del Barça i de qualsevol equip on jugui. El veig amb ganes. Sap que és a només dos partits de poder jugar una final de Champions. El dia del Nàpols el vaig veure amb ganes, amb capacitat d’encomanar els companys. I això és molt important.

Si el Barça guanya aquesta Lliga de Campions, ¿ho farà de forma contracultural?

És una Champions diferent, també. Aquest any ha sigut anormal i la Champions també ho serà. És veritat que el Barça necessita una temporada molt bona per poder aspirar a guanyar una Champions. Però ara és un altre format. Això és diferent. El veig amb opcions també perquè el Reial Madrid, el Juventus i el Liverpool han quedat fora de la competició. No veig que els altres equips siguin molt millors que el Barça.

Si el Barça cau eliminat, quin equip animaràs a la Champions?

M’agradaria que la guanyés el City de Guardiola. S’ha trobat amb un Liverpool que ha fet una temporada perfecta a la Premier, però a la Champions té opcions després de superar el Madrid als vuitens. M’hauria agradat una final City-Barça, però no podrà ser perquè es trobarien a semifinals.

Què et sembla Setién? ¿El Barça necessitava un canvi de tècnic a mig curs?

Em falta informació del dia a dia, però sí que em va sorprendre que el Barça fes fora un entrenador a mitja temporada. Amb Setién hi he parlat alguna vegada. M’agradava molt com feia jugar el Las Palmas i el Betis. Ara intenta fer coses. Ha provat diferents esquemes per potenciar els jugadors, fins i tot allunyant-se de la seva idea principal. Veig que busca teixir les complicitats adequades entre els jugadors.

¿Creus que el Barça necessita un relleu generacional? ¿S’ha gestionat bé la plantilla els últims anys?

No sé si necessita un canvi generacional. Entenc que tot es discuteixi en una campanya com aquesta, però això encara no s’ha acabat. Tot va molt ràpid i, segons com, tot el que es discuteix ara potser es deixa de discutir d’aquí 10 dies.

¿Creus que Lautaro Martínez és el relleu perfecte de Luis Suárez?

No ho sé. Sí que sé que és un molt bon jugador i que a la selecció és molt compatible amb Messi. Però no sé si és el relleu de Suárez. I tampoc sé si Suárez necessita un relleu. És cert que aquest any el Luis ha estat lesionat, però estem parlant del tercer màxim golejador de la història del Barça. No serà senzill reemplaçar-lo.

Messi acaba contracte l’any que ve.

El Leo decidirà el seu futur. Els normals ens adaptem al pas del temps. En el cas del Leo, ell podrà escollir. Com a argentí, sí que desitjo que es mantingui al màxim nivell perquè arribi rodat al Mundial de Qatar (2022). I com a aficionat, desitjo que acabi la carrera al Barça perquè ha sigut casa seva durant molts anys i tinc la percepció que no estarà en cap lloc com a Barcelona. Té totes les eines per poder evolucionar de la millor manera.

Què ha de fer el Barça per convèncer-lo perquè renovi?

Ell prioritza que l’equip sigui competitiu per poder aspirar a tot. I el Barça sempre té bons jugadors. El meu desig és que continuï allà perquè és on es pot veure la seva millor versió.

Què et semblen Ansu Fati i Riqui Puig? Brots verds a La Masia.

Sobretot Riqui. El veig molt ADN Barça. Per com toca la pilota, com entén el joc, com ocupa els espais... Està donant els seus primers passos i no se l’ha de pressionar més del compte, però és una esperança. D’altra banda, Ansu em va sorprendre per la seva qualitat, el seu un contra un. Encara s’ha de desenvolupar, però té molt de futur, també.

¿Un futur amb Xavi a la banqueta?

És indubtable. El Barça és un club especial a l’hora d’escollir entrenadors. Hi ha un model que s’ha de seguir i Xavi és dels que millor el pot transmetre. La seva idea de joc encaixa amb la de l’entitat. Quan ell se senti capaç, acceptarà el repte del club de la seva vida.

T’agradaria tornar al Barça igual que es parla del retorn de Xavi o de Puyol?

Jo no em puc comparar amb aquestes llegendes! No soc de la casa, tot i que en el seu moment vaig sentir com si ho fos. S’haurà de veure si tinc la capacitat per tornar a formar part del Barça. Em sento identificat amb les idees del club, però no em vull posar fites inaccessibles.

Està clar, però, que el teu pas pel Barça t’inspirarà quan vulguis ser tècnic.

M’han marcat moltes idees que vaig aprendre allà. De Guardiola, de Tito Vilanova, de Luis Enrique. Em van fer sentir el futbol d’una altra manera. Si algun dia soc entrenador, m’agradaria que els meus jugadors gaudissin tant com vaig gaudir jo jugant d’aquesta manera. Tant de bo els pugui transmetre alguna cosa de les que em van ensenyar.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF