Publicitat
Publicitat

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

Jaume Ponsarnau: "Vull demostrar que puc ser entrenador de nivell fora de Manresa"

Després de deu temporades, Jaume Ponsarnau ha donat per acabada la seva etapa al Bàsquet Manresa. L'entrenador, que ha demostrat amb escreix el seu talent, busca ara nous reptes. La prioritat és seguir a la Lliga Endesa, però el tècnic no es tanca cap porta.

Jaume, ¿ha sigut la teva temporada més difícil al Bàsquet Manresa?

Ha sigut l'any amb més adversitats, moltes i dures. Vam començar la pretemporada amb molts jugadors amb les seleccions i ho vam notar perquè no vam poder construir l'equip com és habitual. Els jugadors, a més, no van arribar bé i això ens va condicionar molt. No vam poder començar la temporada amb Javi Rodríguez al 100%. Vam afrontar la situació, però cada vegada que trobàvem la nostra línia de joc patíem alguna anomalia. Al nostre millor moment vam tenir un entrenament fatídic en què dos jugadors es van trencar el genoll. Com que no podíem fitxar, vam buscar la manera de competir, però no vam aconseguir guanyar partits.

Tot i les adversitats, ¿estàs content amb la feina que heu fet aquesta temporada?

Content no estic perquè el resultat ha sigut molt dolent, però tinc un punt de satisfacció que és que ho hem intentat amb totes les nostres forces i que hem competit. Ens han faltat algunes coses i, per tant, no puc estar content. Hem fet coses bé, però n'hi ha d'altres que hauríem pogut fer millor.

Després de 10 temporades a Manresa, ¿has arribat a entendre per què és un club diferent?

Sí, és un club diferent perquè competeix a la segona millor Lliga del món des d'una comarca petita i allunyada. Hi ha una tradició i un sentiment que fan que el club sigui especial. Per volum de gent, per diners i per capacitat, l'equip no hauria d'estar a la Lliga Endesa, però per sentiment i per experiència, sí.

El club està intentant mantenir-se a la competició. Se'n sortirà?

La lògica diria que no, però estic convençut que allò impossible ho superaran a Manresa.

Quin llegat deixes? Com t'agradaria ser recordat?

Com un entrenador que ha aportat una línia metòdica de treball, que s'ha basat a creure molt en el que teníem entre mans. No pensàvem en els pocs recursos que teníem sinó en la il·lusió de treballar amb els jugadors que teníem. A més, vam disputar cada partit amb la il·lusió de guanyar.

Quan fas balanç dels teus deu anys al club, amb què et quedes?

Recordo el dia de Huelva, quan vam aconseguir l'ascens. També tinc a la memòria el partit etern de les quatre pròrrogues contra el Barça. L'ovació final del dia del comiat del Nou Congost és una cosa que sempre recordaré.

Tenies molt clar que la teva etapa havia finalitzat, però va ser fàcil fer el pas de deixar el club?

Cada any veia que s'acostava el final. L'estiu passat la meva etapa a Manresa va estar a punt de finalitzar. Tard o d'hora havia d'arribar aquest final perquè era sa per al club i per a mi. Tinc la inquietud i l'ambició de demostrar que puc ser entrenador d'alt nivell fora de Manresa i el club ha de buscar un altre discurs. L'entitat necessita unes altres paraules, però ha de seguir amb la mateixa sensibilitat. Això pot ajudar a regenerar la il·lusió.

¿Tens clar què faràs o què t'agradaria fer?

Tinc clar que vull ser entrenador de bàsquet. Estic obert a tot. La meva primera opció seria continuar a la Lliga Endesa, però he d'estar obert a qualsevol cosa, com anar a l'estranger. Els meus fills tenen una edat i la meva família s'ho pot plantejar. Espero fer una bona feina.

Has tingut resultats extraordinaris amb un pressupost baix, ¿et veus capaç de portar un equip de perfil més alt?

Crec que sí. Hauré de readaptar coses del meu mètode, però entenc que la prioritat ha de ser el club i no l'equip. Em sabré adaptar perquè sempre ho he fet. He demostrat que amb el meu estil de bàsquet es poden guanyar partits.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF