BÀSQUET

Jasikevicius i el quilòmetre zero d’un segell personal

Tenerife acull la Supercopa Endesa amb el Barça-Baskonia i el Madrid-Tenerife a semifinals

La Supercopa Endesa dona avui el tret de sortida al bàsquet de la segona nova normalitat. Més esforços, protocols i premisses per bunqueritzar l’espectacle de l’amenaça evident del coronavirus. El Deportes Santiago Martín de Tenerife escenifica sense públic el bateig oficial del Barça de Saras Jasikevicius a les portes de reiniciar la rutina interior. És el títol menor d’una temporada clau per a la credibilitat de la secció, que manté a contracorrent (i contra la lògica de la crisi econòmico-institucional del club) l’estructura de superequip amb diferents big threes de la temporada passada.

Reeditar ja la final de la primera Lliga Endesa del covid-19 contra el TD Systems Baskonia (17.30 h, #Vamos) dibuixa un banc de proves directe per analitzar els paral·lelismes entre els dos projectes. La figura de Saras Jasikevicius serà des d’avui el principi i el final de la llista de conclusions, exposant de manera directa el tècnic. Els èxits tindran segell personal i les relliscades sumaran dubtes quan s’acabi la fase de moure’s encara amb rodetes. Han de ser uns timings generosos. La direcció esportiva va entendre setmanes enrere que l’evolució passava per mantenir les peces amb el reforç de Nick Calathes (que no és secundari) i canviar la perspectiva de les partides. Des del Palau Blaugrana es demostra el seny per les apostes estilístiques que semblen utòpiques quan el terreny de joc està fet d’herba.

“La pressió sempre la marquem nosaltres a cada entrenament i a cada partit. La pressió del joc no és important. Soc exigent amb mi mateix, els jugadors i l’ staff. Intentem donar el màxim cada dia”, assegurava ahir Jasikevicius en la prèvia, en què es va mantenir el format telemàtic dels últims mesos. L’entrenador és un nouvingut en el micromón de les banquetes del Barça, però s’ha construït el pes i el respecte mediàtics per poder gestionar bé les seves inèrcies. Els resultats i com ha jugat l’equip, que ha sigut clau, al Zalgiris Kaunas avalen la seva llibertat de moviments per redissenyar els rols de la plantilla. “No crec que l’equip sigui el mateix per a aquesta Supercopa. Pustovyi, Smits i Bolmaro jugaran els minuts que no van tenir l’any passat, com algun júnior. Són 4-5 jugadors que estaven en el projecte de l’any passat però que no tenien protagonisme. Aquí hem d’aspirar a tot. El més important ara mateix és el partit de demà”, insistia.

L’amenaça rival

El punt de vista és tan important com la primera matèria. Als punts, el Barça és possiblement el millor equip dels quatre candidats al títol que defensa el Reial Madrid, que s’enfronta a l’Iberostar Tenerife a la segona semifinal de la jornada inaugural (21.30 h, #Vamos), encara amb Facu Campazzo, pensant pros i contres d’iniciar l’aventura per al mercat de la NBA. El Baskonia té el repte de demostrar que segueix mantenint la competitivitat a la superelit sense Tornike Shengelia. El seu fitxatge pel CSKA de Moscou obre l’espectre en les estadístiques rebotejadores i en els punts, fent imprescindible la tendència per córrer a pista oberta i assegurar punts fàcils.

“El Baskonia és un rival a tenir en compte en els últims 30 anys, no dic res de nou. És veritat que no tenen Shengelia i Shields, però han fitxat molt bé i tenen un gran equip. Crec que la direcció de l’equip és la mateixa. Henry i Vildoza donen molt de ritme al seu bàsquet. El que més em preocupa són la seva velocitat i el seu contraatac. Si no som capaços de controlar-ho, serà una tarda molt llarga per a nosaltres”, explicava Jasikevicius. Els deures estan fets. El Barça necessita ara convèncer en el pla numèric.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF