Esports 23/08/2019

“El Japó m’ha curat el desencant que vaig sentir pel futbol”

Isaac Cuenca recupera el somriure al Sagan Tosu, que avui s’enfronta al Vissel Kobe d’Iniesta, Villa i Samper en el comiat professional de Fernando Torres

Xavi Hernández Navarro
3 min
Fernando Torres i Isaac Cuenca

BarcelonaLa petita ciutat japonesa de Tosu viurà aquest migdia un d’aquells capítols imprevisibles que de vegades té el futbol. L’escenari serà l’estadi Ekimae, seu del modest Sagan, un conjunt que lluita per mantenir-se un any més a la J-League, la màxima categoria nipona. Les més de 24.000 localitats del recinte s’ompliran de gom a gom per seguir un partit vital per a la permanència quan falten onze jornades per a la fi de la competició. Però no serà per aquest motiu que Tosu tindrà avui (12.30 h, DAZN) més quota de pantalla que de costum a escala internacional, sinó pel comiat professional de Fernando Torres, que abandona la pràctica del futbol després de 19 temporades en actiu i un bon grapat de títols a la butxaca. A més, i aquí creix el component random de l’episodi, els capricis del futbol han volgut que les últimes gambades del davanter de Fuenlabrada siguin contra Andrés Iniesta i David Villa, dos futbolistes amb qui comparteix condició de campió del món i d’Europa i que, com ell, han passat de jugar cada any les semifinals de la Lliga de Campions a veure’s lluitant per evitar el descens al Japó. L’un amb el Sagan Tosu i els altres amb el Vissel Kobe. Qui els ho havia de dir?

Més familiar li sona aquest objectiu a Isaac Cuenca, company de Torres des de fa sis mesos al Sagan Tosu. L’extrem català, format a La Masia, ja el va viure a la Corunya amb el Deportivo o al Granada i l’afronta amb il·lusió a 10.000 quilòmetres de casa, quan farà un any que el Reus no el va poder inscriure per jugar a Segona Divisió. Els problemes financers de l’entitat que presidia Joan Oliver el van deixar sense equip durant l’últim trimestre del 2018, fins que un vell conegut, Lluís Carreras, que el coneixia bé del Sabadell, el va convèncer a mitjans de gener per anar plegats al Japó. “No ho veia gens clar, venia d’Israel i Turquia i era tornar a marxar lluny, però que ell m’ho proposés va ser clau per acabar venint”, explica Cuenca sobre la insistència de l’entrenador català, que va dimitir del càrrec el tercer mes. Tot i perdre de vista el seu principal valedor a les primeres de canvi, el reusenc es felicita per haver trobat l’estabilitat a l’altra punta del món. No demanava gaire més després de patir més de tres mesos d’inactivitat involuntària amb 27 anys, quan se suposa que un futbolista entra en la maduresa esportiva: “Allò va ser molt dur, ho vaig passar fatal, però ara estic content, em sento estimat, valorat, i ja m’han ofert la renovació”. Els 19 partits que ha jugat i els quatre gols que ha fet a la lliga -els dos últims fa pocs dies contra el Shonan Bellmare- ajuden a explicar aquest afecte recíproc.

Fora dels terrenys de joc, les coses també li quadren a Cuenca. Només coneixia el país de la seva experiència al Mundial de Clubs amb el Barça, en què amb prou feines podia sortir pels voltants de l’hotel de concentració, i ara li està agafant el gust a la manera de fer dels japonesos: “Són molt educats, molt tranquils, molt respectuosos, de naturalesa positiva, i viuen el futbol d’una manera molt especial”. De fet, no s’imagina tornant a Europa a curt termini, creu que la seva etapa a la banda asiàtica del Pacífic encara té recorregut. “Veurem què passa amb la permanència del Sagan Tosu, però la meva intenció és seguir aquí. Em sento com feia temps que no em sentia. En certa manera, puc dir que el Japó ha curat el desencant que em va provocar tot el que va passar amb el Reus”, reflexiona Cuenca, que mata el temps lliure fent turisme, llegint, cuinant i fent plans de tant en tant amb Torres i el traductor de castellà que el club els posa per entendre’s amb l’actual entrenador, el coreà Kim Myung-hwi, i els companys d’equip. Ara el madrileny el deixarà una mica sol, però els pròxims dies la seva mare i la seva filla segur que minimitzaran qualsevol enyorança. “L’únic que trobo a faltar cada dia és la família”, admet en aquest sentit. Altres bondats, com el pernil i l’oli d’oliva, les pot adquirir d’importació (a preu d’or, esclar). I amb Torres, Carreras, Sergi Roberto i altres desenes d’amics i companys que ha fet durant aquests anys hi pot contactar quan vulgui per Skype, WhatsApp o Instagram.

Desconnectat del Barça

Cuenca buscarà avui la tercera victòria seguida del Sagan Tosu a la lliga, un triomf que suposaria un salt important per al seu equip a la classificació perquè situaria en zona de descens un rival directe com el Vissel Kobe. La fita el manté tan concentrat que li fa certa mandra respondre sobre el Barça i el possible fitxatge de Neymar. Tot i això, lamenta el culebró. “Aquest ja porta temps enredant amb tornar a Barcelona, així que no entenc per què dura tant aquesta història”, opina.

stats