El Bayer Leverkusen va sortir al Camp Nou assumint que, sense la possessió de la pilota, hauria de bascular constantment al ritme de circulació dels blaugranes i va posar en escena una estratègia molt clara: acompanyar els moviments amb pilota del Barça, tant en horitzontal com en vertical, per mantenir les línies agrupades i acumular molts jugadors prop dels possibles receptors.
Però en lloc de bascular, els alemanys van ser bressats per un Barça que es va posar a les mans d'Andrés Iniesta, majúscul en la interpretació dels espais, pacient per madurar els atacs, elèctric per accelerar les transicions, i als peus de Leo Messi, intermitent en el joc de creació pel mig però terriblement ferotge de cara a porteria. A través de tots dos jugadors i de les societats que establien amb els seus companys pròxims, el Barça va jugar a balancejar el Bayer, que es va trencar per fora, per dins i al darrere per culpa d'unes basculacions innocents i exagerades. La velocitat amb què els blaugranes van saber fer les transicions i la precisió amb què les van executar van destrossar un equip alemany generós a l'esquena de la seva defensa i distret en la concessió d'espais per banda.
La verticalitat mata el Bayer
En el seu afany per acompanyar la circulació blaugrana i tapar passadissos interiors per dificultar el joc combinatiu blaugrana, el conjunt alemany va espessir-se a la frontal de l'àrea, però no va saber ser contundent en les zones allunyades de la porteria. El Barça va saber dur els atacs a camp propi fent participar Piqué i Mascherano per convidar el Bayer a sortir de la cova. I, innocent, l'equip alemany va caure en el parany. Quan els de Leverkusen feien un pas en fals endavant, llavors els Barça el fulminava per darrere. Sense voler-ho, el Bayer va quedar exposat a un joc vertical que aquest Barça, malgrat no tenir Alexis però comptant amb Cesc, Pedro, Messi i Tello, domina millor que ningú. El Barça va aprofitar l'atreviment visitant avançant la línia de quatre homes per envair zones de remat amb una facilitat insultant.
Fer mal des de la banda
Quan Andrés Iniesta va abandonar el terreny de joc, al minut 52, ja havia fet la feina i havia deixat el Barça amb un comodíssim 3-0 que, també sense ell i amb els alemanys ja rendits, entre Messi i Tello van fer petit. El manxec, desplaçat a l'extrem esquerre, va moure's amb intel·ligència per exigir el seu lateral, Castro, amb uns un contra un verinosos en paral·lel a la línia de banda; per traçar diagonals interiors que generaven superioritats amb Messi i Cesc, amb qui va intentar constantment parets per desbordar; per desplaçar-se cap a dins i buscar el dos contra un amb Adriano, que el desdoblava per guanyar profunditat.
Del seu talent en la gestió del temps -ara paciència, ara vertigen-, i de la direccionalitat -ara en horitzontal, ara en vertical-, el Barça va construir un pèndol gegant que va moure el Bayer endavant, endarrere, a l'esquerra, a la dreta... Marejats, els alemanys van regalar les bandes i van habilitar així el carril a Alves i Adriano; van desprotegir el seu porter situant la defensa al mig del camp, vulnerable al desmarcatge a l'espai de Messi, Pedro i Tello, i van acomiadar-se de la Champions amb el gol d'honor de Bellarabi al minut 90.
