PEU AL FERRO

‘Improvisació’ rima amb ‘emoció’

La clau de la cursa va arribar gràcies a una decisió de Pirelli

La pluja és un element que acostuma a aportar emoció a les curses de F1. Ahir, però, no va caure ni una gota d’aigua al circuit d’Austin, i tot i això el desenllaç final del Gran Premi dels Estats Units va ser dels més interessants de la temporada, com ho demostra que els tres primers classificats van entrar separats per menys de dos segons i mig de diferència.

La clau es va produir poques hores abans del començament de la cursa, quan Pirelli va exigir als equips que incrementessin la pressió mínima de les rodes del darrere de tots els cotxes, després de comprovar com les dades que havien acumulat durant els entrenaments de divendres i dissabte eren força diferents del que els havien indicat les simulacions preliminars, amb el risc que això significava. Sense opcions per modificar res més als cotxes -perquè estaven en règim de parc tancat des del final de la classificació de dissabte-, les escuderies es van veure sorpreses pel comportament dels monoplaces, diferent del que preveien sobre el paper.

La més perjudicada va ser, probablement, Mercedes. Les rodes del cotxe de Hamilton van patir moltes butllofes a meitat de la cursa, i això li va costar l’oportunitat de segellar un títol que haurà d’esperar una setmana més. El seu company d’equip, Bottas, va perdre per aquest motiu la quarta posició, en benefici d’un Vettel que amb aquest resultat esmenava parcialment la greu errada que va ser la virolla del començament.

Aquesta situació amb els pneumàtics ens demostra que, quan tothom es veu obligat a improvisar, l’emoció apareix més fàcilment, i que el que potser cal fer a la F1 és limitar encara més les oportunitats que els equips tenen de preparar les curses. O de fer-les més previsibles, si volen. La solució passa per reduir el temps dels entrenaments de divendres i dissabte, i fer-los tocar una mica més d’oïda, sense tanta partitura. Per això ahir va guanyar un xofer de la vella escola com Raikkonen, que no es caracteritza per tenir moltes ganes de treballar, precisament, però que fa un pilotatge molt natural.

I per això l’heroi del dia va ser Verstappen, capaç de remuntar des de la divuitena fins la segona posició i fer gala de la conducció intuïtiva que el caracteritza i que li permet adaptar-se a cada circumstància. Un dia interessant i per reflexionar.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF