PRIMERA DIVISIÓ

Il·lusió i unió: la recepta d’un Girona-Espanyol amb molt en joc

Qui surti guanyador del duel català farà un pas de gegant cap a la permanència

No és un partit qualsevol. El Girona-Espanyol (13 hores, BeIN LaLiga) és el principi d’una sèrie final de vuit jornades en què els dos equips catalans esperen confirmar la seva permanència a Primera Divisió. Pocs ho haurien dit, a la primera volta, que arribarien al tram decisiu sense tenir la feina feta. Durant moltes setmanes van vorejar la zona tranquil·la: mentre el Girona mantenia la inèrcia d’un curs passat més bo del previst, l’Espanyol refeia les seves il·lusions. Però el 2019, en què la irregularitat mana, ha enfonsat les aspiracions més agosarades.

Els gironins, que no guanyen davant la seva afició des de fa més de cinc mesos, s’aferren a l’efecte Stuani, amb qui Eusebio espera comptar i propinar un cop psicològic, malgrat que no ho decidirà fins a l’últim moment. Si ell hi és, el Girona se sent capaç de tot, però això no impedeix que els números a Montilivi siguin desastrosos: 2 triomfs, 6 empats i 7 derrotes en 15 partits. Ja en van nou seguits sense victòria, la pitjor ratxa en 30 anys. Eusebio també recupera Juanpe i ha convocat Bounou, que és dubte en una llista de 19 en què s’inclou Suárez, el tercer porter. Aquests no serien els únics canvis perquè tot fa indicar que Àlex Granell i Raúl García, que dimarts van descansar, tornaran a l’onze inicial. En canvi, Alcalá, Planas i Valery se n'han quedat fora. A l’Espanyol, Rubi –haurà de descartar dos homes- perd Dídac, sancionat, i té el dubte de Melendo. Als laterals hi jugaran Rosales i Javi López i els principals perills ofensius, Borja Iglesias i Wu Lei, no es perdran la cita.

L’empat no beneficia a ningú

A la primera volta, l’Espanyol va rebre en una gran ratxa com a local el Girona, que esperava que fos la seva sisena víctima seguida de l’RCDE Stadium. Però Stuani, amb un doblet, es va resistir a seguir el mateix destí que havien patit abans València, Llevant, Eibar, Vila-real i Athletic. Ja no poden presumir perquè ara el registre és totalment oposat: són l’equip amb menys punts a domicili (9), els mateixos que el cuer, l’Osca. Precisament a El Alcoraz va ser on els de Rubi van obtenir la fins ara única victòria a domicili. Va ser el 21 d’octubre. Des d’aleshores, han aconseguit esgarrapar punts valuosos a camps com la Ceràmica, Mestalla o San Mamés. A nivell golejador, les xifres exposen dos contrastos: l’Espanyol ha marcat en 9 dels 15 partits com a visitant, però els 13 gols anotats només li han servit per esgarrapar 8 punts. Contràriament, només en dos partits, a El Alcoraz i Mestalla, l’equip de Rubi va ser capaç de marxar sense encaixar cap diana. 

Guanyar fora segueix sent la feina pendent d’un Espanyol que en els últims anys s’encalla cada cop que juga lluny de Cornellà: el curs passat sumava un punt més a domicili (10) a aquestes altures del curs. Res a veure amb la solvència que va mostrar en la primera temporada amb Quique Sánchez Flores, la 2016-17, quan l’equip portava 17 punts com a visitant en una Lliga en què n’acabaria sumant 27, gairebé la meitat del total. El moment delicat dels blanc-i-blaus, però, no es limita a fora de casa, ja que tot i la sensacional arrencada de curs, on va arribar a ser segon la jornada 11, ara mateix suma un punt menys (35) dels 36 que sumava ara fa un any amb el tècnic madrileny. Amb ell, el descens era a 14 punts, ara a 6. Quique va ser destituït després de tres derrotes consecutives, i el seu substitut, David Gallego, va estrenar-se amb un inesperat triomf a Montilivi (0-2). Allà l’Espanyol va trobar un punt d’inflexió a partir del qual va encadenar mesos de victòries i bon joc. Un canvi de dinàmica que de ben segur també firmaria un Rubi a qui l’entitat avala tot i les crítiques de part de l’afició, descontenta amb el balanç dels últims mesos: 14 dels últims 57 punts. El Girona no sap guanyar a Montilivi i l’Espanyol tampoc sap com fer-ho lluny de Cornellà. La lògica convida a pensar en un empat que, en aquest cas, no beneficiarà a ningú. Guanyar el derbi significarà molt més que mitja permanència per a tots dos.

Eusebio i Rubi, convençuts de guanyar

Si al mes de novembre van afrontar el duel català com a millor local de la categoria (l’Espanyol) i millor visitant (el Girona), ara ho faran com a pitjor local (el Girona) i pitjor visitant (l’Espanyol). La sequera d’uns i el malestar dels altres ha fet possible una transformació a la baixa que, per al perdedor, pot tenir unes conseqüències doloroses. Perquè tot i que el partit de Montilivi, que s’omplirà, no sigui ni de bon tros definitiu, qui surti sense punts veurà el seu estat d’ànim rebaixat. I amb set partits al davant, i el marge respecte a les brases cada cop és més petit (sis punts l’Espanyol, cinc el Girona). Millor evitar els ensurts. Durant la setmana, tant uns com altres han enviat missatges d’il·lusió, unió i positivisme. Amb el que està en joc, no n’hi ha per menys. “Tots junts desitgem que el Girona jugui un tercer any a Primera”, assegura Eusebio Sacristán. “No hi ha fantasmes de descens. És l’última oportunitat per acostar-nos als equips de dalt”, adverteix Rubi.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF