06/11/2011

Ibra no juga al parxís

2 min
Guardiola amb Ibrahimovic abans d'un Inter-Barça. D'aquí poc es retrobaran a San Siro, amb el suec jugant al Milan.

Ara ja sabem del cert que el traspàs precipitat de Zlatan Ibrahimovic al Milan, l'operació més ruïnosa de la història del Barça (Sandro Rosell dixit), va ser una transacció fonamental per entendre els posteriors èxits de l'equip. Si ens ho mirem des d'un punt de vista estrictament econòmic, el Barça va pagar un preu enorme per l'error de contractar Ibrahimovic, però després d'haver llegit les animalades que explica Ibra a la seva autobiografia, tinc molt clar que s'havia de foragitar aquest energumen del vestidor de Guardiola fos com fos. Zlatan parla de la seva etapa al Barça amb un to de sicari barat que fa por. Amenaces, menyspreus, agressivitat i la sensació permanent que al millor equip del món tothom estava equivocat per culpa de la influència del famós filòsof.

Una relació cordial

Els socis i seguidors del Barça, en general, acostumen a interessar-se per les relacions personals entre els futbolistes. Els últims dies, per exemple, la pregunta més habitual en l'entorn ha estat si és veritat que David Villa i Lionel Messi no se suporten. Doncs no, no és veritat. Messi, al camp, és implacable, primer amb ell mateix i després amb els rivals i amb els seus companys, Villa inclòs. Ara, fora del terreny joc els dos davanters tenen una relació cordial, entre altres coses perquè el davanter asturià va entendre des del primer dia que va arribar al Camp Nou que Lionel Messi juga una altra lliga i que no té cap sentit intentar modificar l'estructura jeràrquica del vestidor.

Els futbolistes no cal que siguin amics de l'ànima perquè el grup funcioni, simplement han de respectar-se, acceptar el rol que els pertoca a la plantilla i acatar les ordres de l'entrenador. Han de competir amb els companys per jugar més i si no ho aconsegueixen han d'acceptar-ho i millorar per fer canviar el parer dels tècnics. Villa ho ha fet des del primer dia i per això s'ha convertit en una peça fonamental del Barça actual. Ibra, en canvi, no va fer cap esforç per adaptar-se a les característiques del seu nou equip, es va enrocar i, gràcies a la seva autobiografia, sabem que va perdre els papers. Massa ego i nul·la capacitat d'autocrítica.

La relació d'Ibra amb Guardiola i amb alguns jugadors importants del vestidor sí que era nociva per als interessos del grup. Zlatan era una màquina de generar conflictes, per això, malgrat el que digui el compte de resultats, el traspàs d'Ibra al Milan va ser un encert. I substituir-lo per Villa, encara més.

stats