Bàsquet - LEB Or

Pit i Congost: l'ICL Manresa s'apunta un ascens memorable

L'equip del Bages supera el CB Melilla i tornarà a competir a la Lliga Endesa (97-67)

Vint anys després de protagonitzar una de les històries més inversemblants de l’esport, la d’un títol ACB impensable, l’ICL Manresa va aconseguir ahir el sisè ascens de la seva història i la temporada que ve tornarà a competir a la Lliga Endesa. L’equip del Bages va aparcar els nervis i va superar el CB Melilla en el cinquè i definitiu partit de la final de la LEB Or (97-67). La nit va ser rodona i serà de les que s’explicaran de generació en generació en una ciutat acostumada a bategar a ritme de bàsquet.

El partit va deixar uns quants herois. De Jordi Trias a Álvaro Muñoz, passant per Lluís Costa i Ashley Hamilton. Tothom qui portava una samarreta de color vermell va saber interpretar el seu paper en una nit en què Diego Ocampo va imposar el seu guió. L’exhibició final va servir per completar amb èxit uns play-off molt exigents. “ACB, ACB”, cridava un Nou Congost eufòric, que no va poder contenir l’emoció quan va certificar l’ascens. Com en els vells temps, els aficionats van saltar a la pista per celebrar amb els jugadors una victòria històrica.

“Hem anat amb el peu canviat tota la temporada. Hem aconseguit l’ascens des del cor, l’esforç, la lluita i la mentalitat”, va resumir Diego Ocampo, que fa tot just unes setmanes que es va fer càrrec de l’equip. “No vull cap altre entrenador que no sigui Diego Ocampo”, va avançar el director esportiu, Roman Montáñez, que aprofitava la celebració per anar per feina.

El CB Melilla va començar amb bon peu el partit gràcies a l’encert en els triples. La punteria des de més enllà de la línia de 6,75 metres li va permetre arribar a dominar el marcador per sis punts de diferència. A poc a poc, a la defensa de l’ICL Manresa se li va anar encomanant l’ambient del Nou Congost i va millorar la pressió defensiva. Quan feien un pas endavant, el rival patia. Un parcial de 19-5 va permetre a l’equip local arribar al descans amb un avantatge de 13 punts (46-33).

La renda local va arribar a ser de 24 punts a 14 minuts del final (63-39), quan la defensa dissenyada per Diego Ocampo se li va entravessar al CB Melilla. Tot i haver gestionat els dos partits anteriors amb molta maduresa, els jugadors visitants van començar a perdre la concentració. Amb la confiança del marcador, els percentatges d’encert de l’ICL Manresa es van disparar. L’equip català va arribar a tenir un avantatge de 28 punts (76-48).

Els aficionats locals van començar a celebrar la victòria a 6:25 minuts per al final, quan Alejandro Alcoba va demanar un temps mort amb el seu equip completament desanimat (84-54). El conjunt visitant, que va perdre 14 pilotes, va acabar el partit absolutament desfigurat per un ICL Manresa que portava setmanes imaginant un final de temporada així.

Divendres, la festa

El Nou Congost presentava un ambient memorable. Amb les entrades exhaurides, el pavelló es va convertir en el sisè home que necessitava l’ICL Manresa per aparcar els nervis i completar una temporada difícil amb l’ascens. Els aficionats van acabar corejant el nom del Melilla en un exercici d’esportivitat que no hauria de passar desapercebut. La grandesa de l’esport també es construeix amb gestos així. Exjugadors del club, com Rafa Martínez, Roger Grimau o Joan Peñarroya, no es van voler perdre el partit.

“És acollonant jugar amb una afició així”, va deixar anar Nacho Martín mentre els seguidors li demanaven que es quedés a Manresa la pròxima temporada. “Ara mateix estem eufòrics, hem portat el Manresa on es mereix estar”, va afegir Lluís Costa, que va voler recordar la feina d’Aleix Duran fins que va ser destituït.

La festa de celebració oficial serà aquest divendres (20 hores) a la plaça de l’Ajuntament, tot i que ahir la ciutat ja va sortir al carrer per celebrar amb alegria desbordada l’ascens.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF