Hugo Gatti: “Qui perdi la Libertadores carregarà una creu tota la vida”

BarcelonaUn 11 de setembre del 1988, el Deportivo Armenio, un club fundat per armenis que fugien del genocidi, va guanyar a la Bombonera per 0-1 després d’una errada del porter local, Hugo Gatti. Aquell va ser l’últim partit de Gatti, que llavors tenia 44 anys i en portava 25 com a porter a la Primera Divisió argentina. Gatti, que ara viu a Madrid -on s’ha convertit al madridisme-, és un dels pocs privilegiats que han jugat tant al River Plate, en concret dos anys, com al Boca, on va ser un ídol durant 12 temporades, fins a aquell 1988 en què va cedir la porteria a Navarro Montoya. Avui el River i el Boca juguen la tornada de la final de la Libertadores (20 h / Movistar Liga de Campeones), després del 2-2 al partit d’anada al camp del Boca Juniors.

Qui arriba millor a la final?

Segurament el River Plate. El Muñeco Gallardo ha creat un bon equip que li ha guanyat alguna final al Boca. Però el Boca mai es rendeix, es creix en escenaris com aquest. A un jugador del Boca, dels de veritat, el motiva molt jugar en un estadi on milers de persones t’insulten.

¿El Boca sempre ha sigut el club que juga amb el cor?

El Boca és el poble, és anar-hi i anar-hi. És jugar amb ous, és lluitar sempre. El River és diferent, és el milionari, el club que modernitzava, que fitxava car. És una postaleta molt bonica. Un estadi gran, en un barri maco, tot molt bonic. Però el futbol no és una foto.

Segueix sent del Boca, entenc?

De petit era del Boca, però uns amics van fer-me del River. I a més allà hi jugava Amadeo Carrizo, un mestre de porters. Vaig jugar al River Plate, i va ser molt bonic. I després es va obrir la porta, quan ja era veterà del Boca Juniors... i hi vaig jugar més de 10 anys. Ara vull que guanyi el Boca, pel meu fill. Però jo soc del Madrid. Un cop descobreixes el Madrid veus que a l’Argentina estem endarrerits. El Madrid és el millor club del món.

¿No deu ser tant del Madrid pel dia que el Barça li va fer 9 gols en un Gamper, quan vostè jugava al Boca Juniors?

No, però què dius, si era un partidet sense importància! El Madrid és la nòvia que tothom vol tenir.

Deia que el futbol argentí està endarrerit. Però també té una passió, una manera de viure els partits diferent...

Tenim menys educació. A futbol s’hi juga com es viu. A Barcelona s’hi viu bé, és una ciutat moderna... Així que el Barça sempre és modern, sempre juga bé. A l’Amèrica Llatina ens toca sobreviure, primer. Així que es juga per sobreviure, per guanyar diners. I fas el que calgui. Si cal picardia, en tens. Si cal barallar-se, et baralles. Tenim menys educació, ho he descobert ara vivint a Europa.

Però no em negarà que aquesta picardia ha creat una manera de viure el futbol amb una part màgica.

No, no t’ho negaré, però a nivell de joc estem lluny de la Champions. Molt lluny. I si mires el futbol argentí sense pensar en el River i el Boca, encara és pitjor. Però la gent a vegades salva el futbol: ¿heu vist la Bombonera, plena per a un entrenament? Això sí que ho enyoro una mica...

A vostè li van tirar una escombra.

A la Bombonera, quan jugava amb el River. Era jove, i de sobte de la graderia en va caure una escombra... Així que vaig començar a escombrar l’àrea. A l’afició del Boca li va agradar, va ser com l’inici d’una relació d’amor. Poder arribar al club anys més tard va ser preciós.

Quin és el clàssic que més recorda?

El del 1976. Per primer cop un Boca-River decidia qui era campió, era una final a l’estadi del Racing d’Avellaneda. El River tenia millor equip, però el Loco Gatti jugava al Boca. Ho vaig aturar tot i Suñé li va fer el gol del triomf a Fillol. Aquell dia van tancar el camp del Racing per fer-hi obres, ja que la graderia tremolava quan l’afició del Boca saltava.

Qui perdi aquesta final tindrà un problema, amb tanta passió.

És així. Qui perdi carregarà una creu tota la vida, és la final més esperada, només ho pot superar una final de Champions Barça-Madrid. Si el Boca guanya la festa serà total. El Boca tindrà més Libertadores que ningú, haurà guanyat la final més important i podrà recordar que el River va baixar a Segona. Però si guanya el River cada cop que els recordin el descens, doncs ells diran: “Sí, però la final més important la vam guanyar nosaltres”.

Va ser company d’equip de Maradona, però també va rebre quatre gols seus abans.

Ell jugava a l’Argentinos Juniors i el Boca el volia fitxar. Li vaig fer broma dient que no em faria gols... i me’n va fer quatre. Ell no sap que me’ls vaig deixar marcar perquè el fitxessin (riu). Era un Maradona jove i pur, no com després.