FITA A FITA

Hostes de l’altura, paisatge i natura a la mola de Son Ferrandell

L’itinerari transita per un tram del GR-221, entre Valldemossa i Esporles, per un dels paratges més bucòlics de la serra de Tramuntana

En aquesta ruta pujarem des d’Esporles fins als Puntals, nom amb què es coneix la mola de Son Ferrandell. Se situa a l’extrem nord-oest de la mola de Son Pacs, una muntanya d’esquena ampla i boscosa que s’estén des de l’estret de Valldemossa fins al coll d’en Claret. Hi discorre un altre tram del GR-221, tal vegada una de les etapes més belles i bucòliques de tota la travessa, farcida de vegetació, alzinars espessos i penya-segats que ens regalen panoràmiques espectaculars.

Si heu vingut amb transport públic, des de la parada del bus TIB (L-200/tib.org), a l’altura del número 53 del carrer Joan Riutort, feim passes amunt i ens dirigim cap a la Casa de la Vila, a la plaça d’Espanya, just davant l’església de Sant Pere (1904-1923).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa placeta de l’Ajuntament i d’esquena a l’església parroquial (projectada per l’arquitecte Gaspar Bennàssar a començament del segle XX), iniciam la marxa pel carrer Nou de Sant Pere. Ens internam per la Vila Vella d’Esporles, travessam el torrent de Sant Pere i arribam a la placeta del Pla, amb un brollador central a l’esquerra i Can Arboç, antigues cases de possessió, a la dreta. Si miram cap enrere tenim una bella perspectiva d’aquest breu primer tram, amb la muntanya de la Fita del Ram a darrere, coronada pel Cor de Jesús i l’ermita de Maristel·la.

Prosseguim ara pel carrer Mateu Font, en direcció est. [10 min] Els indicadors ens duran a travessar el torrent de Son Cabaspre (o de na Sastre) i a voltar tot d’una a l’esquerra, ran-ran de torrent, per un carrer costerut, ombrívol i envoltat d’horts i marjades. Aviat se’ns apareix Can Alenyar, un casal de la primera meitat del segle XX amb una torre alta. Un cop passades aquestes cases, que trobam a la dreta del vial asfaltat, ens ve de front un camí de terra que s’enfila pel coster i que ens durà fins a la carretera que puja a la urbanització i possessió de Son Cabaspre [20 min].

Continuam cap a l’esquerra en direcció a les cases de Son Dameto, del segle XVI. Deixam l’entrada a la possessió a mà esquerra i continuam pujant, perquè aviat ens topam amb el portell modern de la urbanització de Son Cabaspre [35 min]. El camí es bifurca i prenem el de la dreta, una carretera ampla i asfaltada que s’enfila pels costers interiors de la moleta de Son Cabaspre. A l’esquerra, l’ampla i extensa fondalada als peus del Moletó, al costat nord-oest, i del penyalar de la mola de Son Pacs on, a la capçalera, s’ubiquen les cases de possessió que donen nom a la contrada, llinatge d’una família de cavallers, els Cabaspre, documentada el segle XV a Mallorca.

Després d’un marcat revolt a l’esquerra, tot d’una a la dreta comença un camí de carro [50 min], indicat com a GR-221 -coll de sa Basseta (457 m)-, que en un primer tram transcorre pel pinar de la coma d’en Llobera, afectat per l’esclafit de final d’agost passat. Un recorregut breu, de no més de tres-cents metres, ens deixa damunt el coll [1 h 00 min] que uneix la moleta de Son Cabaspre i la mola de Son Pacs. Observam a la dreta la bassa petita que dona nom al coll i a l’esquerra un camí que puja fins a una caseta. El prenem i tot d’una el deixam per seguir un senderó indicat amb una fita que neix a la nostra dreta i s’enfila per un pendent ben rost. Ràpidament ens situam damunt un replà amb un rotlo de sitja a la dreta, el camí tomba a l’esquerra i en diagonal ascendent puja fins a una paret amitgera amb un portell mig tapiat [1 h 10 min]. El travessam i seguim el camí de ferradura, que ens durà fins a una bifurcació; prenem el senderó de l’esquerra (nord-oest) i en uns minuts ens situam damunt la mola. Connectam amb un camí de carro que seguirem fins a desembocar al camí que travessa la mola de Son Pacs [1h 25 min], tombam a l’esquerra i ja no ens aturam fins al pla de l’Aljub [1 h 35 min].

El pla, situat a 615 metres sobre el nivell de la mar enmig d’un espès alzinar, alberga un porxo de volta i un aljub amb cisterna; temps enrere habitat per carboners i pastors, i més recentment per caçadors de tords amb filats, el pla de l’Aljub constitueix una mostra de com s’ha anat habitant la mola de Son Pacs els darrers cent anys.

La continuació del camí la trobam entremig l’aljub i el porxo, un camí carreter que pren pel mig del comellar (nord/nord-oest). Deixam a l’esquerra un gran rotlo de sitja i just després un avenc impressionant. Tot seguit veiem una desviació a l’esquerra, un camí ample que descriu uns revolts de pujada i que mor enmig d’un ranxo, a prop del penyalar que guaita damunt Son Cabaspre [1 h 55 min]. A partir d’aquí continuarem fora camí, guiats per les fites que ens assenyalen la direcció (nord-oest) a seguir, vorejant el penya-segat que ens queda a l’esquerra.

Després d’un primer tram ascendent, un segon de planer i un tercer de lleugerament descendent arribam als Puntals o esperó de la mola de Son Ferrandell [2 h 10 min]. Es tracta d’una miranda natural que ens ofereix una perspectiva espectacular. Als nostres peus, la possessió de Son Ferrandell, un poc més a la dreta, Son Olesa i Vistamar. En la mateixa direcció, en un dia clar, podem veure al fons el pla del Rei, Son Moragues i la muntanya de la Talaia Vella, el puig Caragolí i el massís del Teix; i, un poc més a prop, la Comuna de Valldemossa, que connecta amb la mola de Son Pacs a través del coll de Sant Jordi.

Font d’Almangra

Per a la tornada, farem un petit circuit fins al pla de l’Aljub. D’esquena a la mar, marxam direcció est/sud-est, prenent com a referència el penya-segat que tenim ara a l’esquerra i el puig de la Comuna de Valldemossa. Passarem per davant una barraqueta d’on comença un tiranyet fitat que ens durà fins a un camí de carro, que si no el deixàssim ens duria directament a l’esmentat pla. Abans, però, [2 h 30 min] sobre un revolt pronunciat a la dreta, trobam a l’esquerra una fita que indica el senderó de baixada a la font de l’Almangra [2 h 35 min]. Hi arribam en uns minuts, tot just és uns metres més avall del camí, a la dreta del tirany, sota uns penyals, damunt una cinglera. Es tracta d’una font que neix dins una cova natural on predominen les roques d’almangra (Peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro -font: DCVB), material emprat per marcar les ovelles i altres feines en les quals feia falta alguna mena de pintura.

Des de la font de l’Almangra seguim el mateix senderó que ens hi ha duit, ara en direcció nord-est/est. Sortim de la cinglera a l’altura d’un coll de caçador i iniciam un descens suau mantenint l’orientació inicial fins a trobar un gran rotlo de sitja [2h 40 min]. A l’altre costat, just darrere l’antiga barraca de carboner, ja trobam el camí (GR-221), tombam a l’esquerra i seguim el camí de carro, mentre deixam a la dreta el pla de l’Aljub [2h 40 min]. Ara tot just es tracta de desfer les passes fins a arribar a Esporles pel camí de Son Cabaspre. Acabarem la caminada a la plaça de l’Ajuntament, davant l’escultura de Remígia Caubet dedicada a Les Filadores de la vila [3 h 50 min].

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF