COPA DEL REI

Hernán manté viu un Espanyol que no perd la fe (1-0)

Els blanc-i-blaus pateixen de valent per eliminar un Cadis amb suplents

Amb més patiment del previst, però l’Espanyol podrà disputar, com a mínim, una ronda més de la Copa del Rei. Ahir el Cadis va estar a punt d’ennuegar-se-li al conjunt de Rubi, que va salvar els mobles gràcies a un gol d’Hernán al tram final (1-0). L’Espanyol, de fet, en tenia prou anotant només un gol. Una empresa que, però, no li va resultar gens assequible, ja que, tot i jugar contra un onze farcit de suplents, va tenir molts problemes per trencar el mur dels andalusos, que van protagonitzar alguns ensurts per la defensa espanyolista.

Pensant, amb mal criteri, que amb un ritme no gaire alt en podria tenir prou, l’Espanyol va sortir a la primera part amb més paciència de la necessària. No va ser fins al tram final, veient que amb una velocitat intermèdia no en tenia prou, que va començar a accelerar la marxa i acostar-se a l’àrea rival amb perill. L’Espanyol va insistir força per les bandes, on tant Pedrosa com Rosales volien reivindicar-se per tenir oportunitats a la Lliga. Tots dos van conduir la majoria d’atacs, ja que el Cadis impedia jugar per dins i dirigia el joc als costats, però ni l’un ni l’altre trobaven precisió en les seves passades des dels costats. Els andalusos tenien clar el guió: replegar-se i buscar l’esquena dels migcampistes locals, que no sempre van acompanyar la defensa. L’Espanyol va tardar a treure’s la son de les orelles. Portava la iniciativa, però no feia mal. No en va fer fins als últims minuts del primer temps. Baptistão, Piatti i Puado van generar un cúmul d’arribades sense encert. No van aconseguir l’anhelat gol, però sí la sensació que l’equip blanc-i-blau estava viu.

Ho va acabar de confirmar en una enèrgica segona part, en què l’Espanyol ho va provar de totes les maneres possibles fins que va trencar el mur. Un avís de Carrillo, de cap, va permetre a Roberto sentir-se útil sota pals. Ahir el madrileny va poder celebrar, per fi, dos anys i mig després, la seva primera victòria com a jugador de l’Espanyol. A més, deixant la porteria a zero, un fet que encara no havia aconseguit. Un premi que va estar a punt d’escapar-se-li en l’última acció del partit, quan el Cadis va anotar amb una rematada de cap d’Azamoum. L’àrbitre, però, va anul·lar el gol per un clar fora de joc.

La diana hauria suposat l’empat en un moment en què l’Espanyol ja no hauria disposat de cap opció de reaccionar. Uns minuts abans, la diana d’Hernán, que només portava dos minuts sobre la gespa, sí que havia pujat al marcador. El seu gol va ser fruit de l’acumulació de jugadors a l’àrea rival: Pedrosa va acudir a l’espai i va assistir el paraguaià, que va rematar ras al primer pal. 76 minuts després, Cornellà-El Prat va començar a respirar. L’Espanyol va trobar el gol per mèrits propis. Ahir va trobar el joc, encara que només per moments. Dissabte no podrà perdonar tant.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF