Hauríem de buscar sumar

Ens estem equivocant. Així no farem créixer l’esport. El 12 de maig van tenir lloc dues proves internacionals molt importants, per no dir dues de les més importants del calendari de curses de muntanya: la Transvulcania, de 74 quilòmetres i que es disputa a l’illa de La Palma, on fins aquest any havien aconseguit reunir un bon grapat de corredors del màxim nivell mundial, i el Campionat del Món, que en aquesta ocasió va tenir lloc a Penyagolosa amb una distància de 83 quilometres, és a dir, molt similar, i evidentment va ajuntar la majoria dels millors especialistes de cada país. Les dues proves que segurament reuniran més nivell de tot l’any, amb característiques similars, disputades dins el mateix estat i el mateix dia.

Quin sentit té que repartim els corredors i el talent? Què en traiem de tenir dos guanyadors i dues guanyadores el mateix dia en proves de gran prestigi? ¿No seria més potent ajuntar-los en dues ocasions diferents durant la temporada i que, realment, en surtin el i la millor en cadascuna de les dues trobades? Les curses de muntanya estan arribant a un alt grau de popularització, però encara queda feina per fer per moure els volums que altres esports són capaços de moure. Encara els falten alguns esglaons per arribar a la seva consolidació com a esport seriós, rigorós i ferm, i dividir esforços no hi ajuda. Hauríem de buscar sumar, i hi sortiríem guanyant en aspectes molt necessaris per potenciar aquesta consolidació. En primer lloc, a nivell purament competitiu. Quan parlem de l’alt nivell, com és el cas, com més competència som capaços de reunir al mateix lloc i en més ocasions, el nivell, per si mateix, puja. És un tema d’exigència natural. En segon lloc, a nivell de ressò, difusió i seguiment. Amb situacions com aquesta estem demanant al públic, tant al que assisteix en directe com el que fa el seguiment en streaming o per les xarxes, que es desdobli, que triï un lloc o l’altre. Estem demanant als mitjans de comunicació que triïn, que cobreixin un dels dos esdeveniments o els dos sense poder centrar-hi tots els recursos. I en tercer lloc, però que repercuteix directament en els dos anteriors, estem perdent espectacle. Perdem espectacle competitiu i atractiu per als mateixos corredors que volen mesurar-se amb els millors. I estem perdent espectacle per difondre, per tenir força per televisar, sortir als mitjans, donar-nos a conèixer.

¿Algú veuria lògic que es disputessin el mateix dia dos GP de moto amb Rossi, Lorenzo i Pedrosa competint en una banda i Márquez, Dovizioso i Zarco en una altra?