06/12/2017

Guerra civil blanca

2 min

El vestidor del Madrid és un polvorí. I no, no és un desig: és una realitat. El principal problema és tenir un entrenador que no és un líder i que va a la seva. Després, tenir un capità que sí que és un líder i que mana molt al vestidor i que es creu l’estrella del club. I finalment, tenir una estrella que no ho és al vestidor, que no hi té gaires amics perquè s’ha quedat sol i que a més no creu cobrar la quantitat que es mereix. I a tot això hi hem de sumar un president que cada vegada està més cansat de les ximpleries dels jugadors.

Amb aquests elements, la situació és irrespirable. Perquè mentre la pilota entra, no passa res i tot és superable. Però la cosa es complica quan els resultats no acompanyen. Per exemple: Florentino Pérez treia pit entre riures quan explicava que sort que Zidane no li va fer cas la temporada passada quan ell li recriminava les excessives rotacions que feia. Van acabar guanyant la Lliga i la Champions i, per tant, molt bé el francès per haver anat a la seva i no fer cas dels consells sobre les alineacions del president. Però si ara segueix sense fer-li cas però no guanya, la cosa canvia dràsticament. I el malestar del president creix.

Un altre exemple: a Cristiano se li perdona tot perquè els seus gols han fet guanyar molts títols als seus companys. Per tant, és igual si es queixa que no li passen la pilota, si no celebra els gols dels companys o si vol xutar totes les faltes i penals. Ara bé, en el moment que no marca, la cosa canvia. I la paciència dels companys s’esgota i li recriminen coses que abans no feien.

I Cristiano, per la seva banda, no entén que fa unes setmanes guanyés el premi The Best i que ara guanyi la Pilota d’Or -i que, per tant, és indiscutible que ara mateix és el millor jugador del món i per això li donen aquests premis individuals-, però que, en canvi, cobri bastant menys que el número dos del món, segons aquests premis, i el número tres. Les xifres amb què es mouen Messi i Neymar superen bastant les de Cristiano quant a sou. I n’està fart. De fet, s’està obsessionant amb els diners i això l’afecta, i molt. Fins al punt que gent del seu entorn afirma que no ens estranyem si l’any que ve veiem Cristiano jugant en lligues gens competitives però que paguen molt bé, com la xinesa.

Però això serà la temporada que ve. Ara tot és més a prop d’explotar que no pas d’arreglar-se. I un punt d’inflexió serà claríssimament el 23 de desembre, amb la visita del Barça al Bernabéu. Els blaugranes i Messi tenen a les seves mans activar el detonador.

stats