ESPANYOL
Esports 04/03/2012

Guanyar al Santiago Bernabéu, tota una gesta

Natalia Arroyo
2 min
Arteaga i Hierro salten en un Madrid-Espanyol el 1999. Des del 1996 els periquitos han jugat quinze cops al Bernabéu i no hi han guanyat.

Per trobar l'última victòria de l'Espanyol al Bernabéu cal recular fins al 21 d'abril del 1996. Han passat més de 15 anys i el feu madridista sembla maleït per al conjunt blanc-i-blau, que només ha sumat dos punts dels últims 45 que s'hi han disputat. "És tan difícil guanyar al Bernabéu que encara té més valor la nostra victòria -rememora Jordi Lardín, autor dels dos gols aquell dia-. Me'n recordo perfectament, d'aquell partit. El Madrid no estava gaire bé i nosaltres teníem un gran equip, érem superiors i ja els havíem guanyat 3-1 en la primera volta a Sarrià. Vam jugar una primera meitat molt intensa i, en qüestió de tres minuts al principi de la segona, es van marcar els tres gols. Va ser una bogeria, sobretot fer l'1-2 només sacar del mig del camp després de l'empat de Raúl".

Tot i que ja fa molt de temps de l'assalt al Bernabéu d'aquell Espanyol entrenat per José Antonio Camacho, un altre dels protagonistes d'aquell dia, Moisés Arteaga, conserva, ben vius, els records d'aquell triomf. "Teníem tanta confiança que anàvem a tots els camps amb la seguretat de poder guanyar. També al Bernabéu ens ho vam creure. Vam plantar cara i jo recordo que vaig pentinar enrere una pilota al cercle central i Lardín va fer el gol. Va ser un gran partit".

Lardín i Arteaga treuen pit d'aquell èxit que, cada temporada, es revaloritza. "Per guanyar al Bernabéu ha de coincidir que ells no tinguin el dia i que tu estiguis molt encertat. És realment complicat", diu Lardín. L'exdavanter reconeix que no hi ha estratègies bones o dolentes quan es visita el camp del Madrid. "Si et tanques, et maten. Si vas a buscar-los a dalt, et maten també. Has d'anar-hi a jugar sabent que no hi tens res a perdre". I Arteaga afegeix: "El Bernabéu és un d'aquells estadis on tot es magnifica. Surts allà i saps que et mirarà molta més gent que en altres partits. És un dels moments més especials que pots viure com a professional".

Un estadi "que impressiona"

En aquest sentit, ¿que la plantilla periquita sigui tan jove pot afectar el rendiment de l'equip? "Avui en dia els futbolistes estan molt més preparats que en la nostra època -diu Lardín-. Ja han jugat grans partits en categories inferiors, alguns són internacionals... És cert que impressiona moltíssim sortir a la gespa del Bernabéu, perquè l'estadi és molt tancat, l'ambient és boníssim i saps que jugues contra el Madrid". Però Arteaga està convençut que, si hi ha un bon moment per trencar el malefici, és ara: "El Madrid està en ratxa i, com sempre, serà un rival duríssim, però aquest Espanyol ho està fent molt bé, ha perdut la por de perdre i pot donar la sorpresa".

L'actual Reial Madrid de Mourinho no és tan tou com el de Jorge Valdano el 1996, que va acabar la temporada sisè, fora d'Europa. A més, malgrat el bon moment de l'Espanyol d'ara, els de Pochettino tampoc espanten com aquell grup de Camacho que va acabar quart. Però Lardín, irònic, creua els dits perquè es completi la gesta avui i no calgui regirar els calaixos dels últims 15 anys per topar amb l'últim triomf periquito en terres madrilenyes: "Tant de bo guanyin ja d'una vegada al Bernabéu i així m'estalviaria la trucada dels periodistes cada any".

stats