Guanyant o caient, una qüestió d’estil

Com més amunt arribes, més dures són les crítiques. És llei de vida, sempre ha funcionat així. Pocs tècnics reben tantes crítiques com Guardiola quan no guanya un títol. I això, malgrat tenir la millor mitjana de títols guanyats de les últimes deu temporades. Però les trompades dels seus equips sempre fan més soroll que els èxits. El seu Manchester City acaba de guanyar la lliga igualant el rècord del United del 2001, fent-ho a falta de cinc jornades, amb la possibilitat d’arribar als 100 punts... i malgrat tot es parla encara més de la seva derrota a Europa. Passa el mateix amb el Barça: a un pas de guanyar la Lliga, establint un nou rècord d’imbatibilitat, i també es parla més de la seva derrota europea. ¿És normal?

Per a mi és una qüestió de gust. Tu pots escollir com caus i com guanyes. Pots caure atacant un cop i un altre, com el City contra el Liverpool, o pots caure com el Barça a Roma, l’altre dia. És una qüestió d’estil. El Manchester City té més diners que el 99% dels clubs del planeta, però ha decidit invertir-los en un estil concret. És com els magnats, que amb molts diners prefereixen comprar-se un lavabo d’or i vestir sense elegància, quan altres rics es compren obres de Chagall. Tenir diners no sempre vol dir tenir estil. I el Manchester City té estil, a diferència del PSG o el Chelsea. Una altra cosa, esclar, és com s’aconsegueixen els diners. I aquí estaríem d’acord que el City no seria el millor model del món. Però han apostat per un tècnic que vol guanyar jugant bé, creant bellesa, sense negociar res: guanyarà o caurà atacant, seguint un full de ruta, intentant ser protagonista. A la Premier hi ha el mateix debat que a la lliga espanyola: alguns volen guanyar agradant i altres volen fer-ho com sigui, encara que sigui amb males arts. Els primers consideren que Guardiola fa més rica la seva lliga, els altres li busquen defectes. I, en el fons, es tracta d’això: de tenir una idea, defensar-la i no fer gaire cas a la gent de cor petit que critica trobant plaer a tacar-te l’obra. Segurament, perquè ells no han fet mai res de valor.