BÀSQUET - EUROLLIGA

Guants negres per afinar la punteria

Kyle Kuric té una manera atípica d’escalfar-se abans dels entrenaments i els partits

Els músics tenen una cura extrema dels seus instruments. L’objectiu és assegurar-se que estiguin sempre afinats, tot i que la superstició i les manies també inunden la seva rutina prèvia a qualsevol assaig o concert. Kyle Kuric ho entén perfectament. Ell és un tirador i viu de la seva punteria amb una pilota de bàsquet. El canell i els dits són dues eines bàsiques per a la seva feina i les protegeix de manera minuciosa. Abans de cada entrenament o partit, el jugador nord-americà escalfa amb uns guants de color negre. “M’ajuden a entrar en calor. És una cosa que vaig començar a fer fa temps per iniciativa pròpia. Mai havia vist ningú que ho fes, però m’agrada”, diu amb normalitat. Quan se’ls treu, recupera el tacte que necessita per tenir una bona comunicació amb la pilota.

Kuric és un dels jugadors del Barça Lassa que ha començat amb més força la temporada. L’escorta té una mitjana de 19,5 punts a l’Eurolliga, on ha tingut un 57,1% d’encert en el llançaments de tres punts, la seva gran especialitat. El jugador té aquest dijous (21 hores, Movistar Deportes) una prova de foc contra el Bayern Munic, un rival que arriba al Palau Blaugrana després de superar dimarts el Panathinaikòs. Un dels escortes de l’equip alemany és Petteri Koponen, el jugador al qual Kuric ha substituït al Barça Lassa.

Kuric va començar a jugar a bàsquet quan tot just era un marrec. “Recordo que quan tenia dos anys ja tenia una cistella petita. Sempre m’ha agradat molt i vaig començar a mirar partits de la NBA, sobretot de Michael Jordan. M’encanta el bàsquet”, reconeix el tirador, que s’ha construït una sòlida fama d’especialista en el llançament exterior. “M’agrada més tirar que no pas botar. Els meus referents són Michael Jordan o J.J. Redick. De la Lliga Endesa em van agradar molts els primers anys de Jaycee Carroll. Crec que soc semblant a ell, tot i que jo soc una mica més atlètic”, argumenta.

Fa tres anys, quan jugava a l’Herbalife Gran Canària, Kuric va ser operat d’un tumor cerebral. “Vaig tenir molta sort. Tothom em deia que no podria tornar a jugar. Vaig venir a la Teknon de Barcelona i un dels millors metges del món em va dir que necessitaria almenys un any per recuperar-me i que hi havia la possibilitat que no pogués tornar a jugar mai més. Vaig dir-los que era massa temps i que jo volia tornar abans. Al final vaig tornar a jugar al cap de cinc mesos, molt abans del que ells havien dit”, recorda amb orgull.

Aquella experiència va transformar el nord-americà, que a l’estiu va signar un contracte de dos anys amb el Barça. “Quan vius no penses en les coses que estàs fent o deixes de fer, en les coses en què no poses atenció. Quan et fas gran, et retreus la vida que has portat: et passes el dia treballant, deixes la família una mica de banda i no fas coses que t’hauria agradat fer. Quan vaig passar per aquest tràngol vaig llegir molts llibres de gent que havia passat per coses pitjors. Gent gran que reflexionava sobre la vida. Jo, en canvi, vaig passar per aquest procés de molt jove. Estic molt agraït, m’encanta el que faig. No dono res per fet, sé que tot és molt fràgil i si hi ha alguna cosa que vull fer no em plantejo fer-la d’aquí cinc o deu anys. Si en tinc l’oportunitat, la faig. Soc jove, però intento portar la vida d’una persona més gran”, confessa Kuric, que manté un grup de WhatsApp amb Kevin Pangos [amb qui ara ha tornat a coincidir a Barcelona] i amb Xavi Rabaseda de la seva etapa a Las Palmas de Gran Canària.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF