Griezmann: menys gol, més decisiu

BarcelonaQue l'actual Atlètic de Madrid sigui més creatiu, més actiu i més versàtil que el d'altres anys pot explicar-se, en bona part, per la capacitat competitiva de Diego Pablo Simeone, que va entendre que, per confirmar-se com la principal alternativa al títol de Lliga, havia de matisar la seva fórmula per construir-se un context més favorable amb els nous jugadors de què disposa. Perquè són ells, al cap i a la fi, els que justifiquen el gir més protagonista de l'actual proposta matalassera. I en aquest nou escenari més combinatiu, destaca un nom per damunt de la resta: el d'Antoine Griezmann.

El francès és la gran referència ofensiva de l'equip i en la seva segona temporada al Vicente Calderón, està multiplicant la seva transcendència en el joc, malgrat l'aparent contradicció que ho estigui fent ara que s'ubica més en banda que abans. El seu rol s'encaixa en una posició d'extrem –prioritàriament, al sector dret– que interpreta com un mitjapunta amb llibertat. La mutació li està restant capacitat rematadora i, per tant, gols per partit, però a canvi l'equip ha guanyat una peça d'enllaç que, de retruc, dinamita l'esclat d'altres companys. Fa 10 passades més per partit, de les quals n'orienta la majoria cap endavant, i ha doblat les ocasions que crea. En definitiva, el Griezmann que està polint Simeone és ara menys golejador però més decisiu.

La transformació és paral·lela al magnetisme que també estan incrementant altres elements claus en l'esquema de Simeone, com són Koke, Carrasco o els laterals Juanfran i Filipe Luis.

Però abans d'abordar aquesta qüestió, és necessari aturar-se en un altre aspecte determinant en l'evolució de Griezmann: la dificultat de consolidar un davanter centre. El fluix rendiment de Fernando Torres i Jackson Martínez ha deixat com a candidat més fix al jove Vietto, que és qui millor s'està adaptant a les noves necessitats atacants de l'equip, estructurat ara en un 4-3-3 més flexible que l'anterior 4-4-2. L'ex del Vila-real és qui millor interpreta la dosi de mobilitat que reclama l'actual esquema, perquè cau amb naturalitat als carrils laterals, busca els espais a l'esquena i, quan baixa a rebre, té complicitat amb els migcampistes. Simeone s'està aprofitant del 'feeling' jove entre Vietto i Griezmann.

Griezmann sembla sentir-se ara més alliberat de les ruptures que el 4-4-2 li reclamava amb més continuïtat. Que altres companys li obrin espais i ataquin l'esquena, però, no està impedint que el francès mantingui en aquest desmarcatge una de les seves amenaces més interessants.

Però no està sent aquesta la versió important del Griezmann del curs 2015/16, sinó la combinativa, la que el camufla entre els migcampistes i el situa entre línies, imprevisible per als rivals, gairebé indetectable entre les dues o tres línies rivals. El segueix el lateral fins a carrils interiors? Deleguen el seu marcatge als pivots? I, llavors, què passa amb Koke i amb els laterals? La fortalesa de l'actual Atlètic ve quan pot instal·lar a camp rival a Filipe Luis i Juanfran –encarregats de l'amplitud– i consolidar la connexió entre Griezmann i Koke en zones interiors.

El que és admirable de Griezmann és que està integrant aquestes facetes del joc que no dominava tant abans sense perdre les que ja el feien especial, com el gol. Manté capacitat per canviar el ritme de la jugada a tres quarts de camp, ja sigui amb conducció per finalitzar o amb parets a la frontal per trepitjar l'àrea i definir. I, partint des de la banda, continua atent a qualsevol refús, on pocs cops falla.