El Girona treu petroli del seu caràcter (1-1)
La perseverança blanc-i-vermella dona un punt d’honor davant una gran Reial Societat
GironaUn incansable Girona es va sobreposar a un complicat primer temps per sumar un punt molt treballat davant la Reial Societat (1-1), amb un gol de Stuani que contrarestava l’inicial de Willian José. La imatge, ferma i convincent, reforça l’estat d’ànim d’un equip que ha sumat 10 dels últims 12 punts en joc i que ha caigut dret a la màxima categoria.
Malgrat comparèixer del tot ficats en el partit, els gironins van rebre una fuetada ben aviat. En tres minuts, la seva pressió ja havia aconseguit recuperar quatre pilotes en la zona de creació i generar una ocasió de perill. Una assistència filtrada de Maffeo a Portu que el murcià va voler deixar en safata a Stuani va ser interceptada per la defensa basca. Els bons auguris eren replicats de forma immediata per un Willian José que somriu cada cop que visita Montilivi. El brasiler va aprofitar una pèrdua local per plantar-se davant de Bernardo, superar-lo i enviar la pilota al fons de la xarxa d’un impotent Bounou. Davant l’equip liderat per l’ofici de Zurutuza i Illarramendi, l’espurna blanc-i-vermella va minvar durant uns instants que semblaven eternitzar-se. Només l’omnipresència de Portu s’atrevia a sortir de la línia plana en què va derivar l’enfrontament, sempre controlat pels d’Eusebio, necessitats d’oxigen i sobrats de l’ofici que l’elit proporciona amb el pas del temps. Amb Timor condemnat pel ferri marcatge d’Oyarzabal, l’eix defensiu del Girona patia en excés a l’hora de crear amb la pilota als peus. Va ser Granell qui va fer un pas enrere buscant l’elaboració, allunyat dels homes més ofensius d’un conjunt que no va deixar d’insistir. Un xut del capità que va sortir per damunt del travesser va ser-ne la prova més evident. Massa poc per fer mal. Poquíssim, veient que els bascos posaven la por al cos en la majoria d’aproximacions. Oyarzabal feia intervenir Bounou i Januzaj es treia de la màniga una nova jugada individual que bé podia haver acabat amb pitjors conseqüències. Sense cap interès en tenir la possessió, els txuri-urdin feien triangular el Girona cap on volien, mostrant una superioritat que no sempre es manifesta amb la pilota. Maffeo ho va tornar a provar, retallant el seu marcador al vèrtex de l’àrea després d’associar-se novament amb Portu, però Rulli no va patir. Seguia sent insuficient per a un equip que no trobava la brúixola d’un incòmode Borja, faltat d’espais per maniobrar per la vigilància dels seus adversaris.
Bounou i Stuani, les claus
Els 10.136 fidels que hi havia a Montilivi sabien que tota reacció passava per augmentar una intensitat evident només en moments concrets del primer acte. I, malgrat tot, ningú assegurava poder superar la solidesa del rival. A coratge, però, pocs poden combatre amb el Girona. Borja, de tisora, manifestava la declaració d’intencions dels locals: si queien derrotats, no seria perquè no ho havien intentat. Mojica, a cama canviada, feia intervenir un Rulli assetjat en una nova sortida en tromba dels gironins que Oyarzabal va estar a punt d’enviar en orris. El guipuscoà es va fer un embolic a l’interior de l’àrea i Bernardo va llegir-ho amb intel·ligència i va rebutjar el perill. L’atac-i-gol dels de Machín ja era un fet. Mojica, un punyal al carril, va protagonitzar una acció culminada amb un nou llançament desviat de Borja. A l’altra àrea, Bounou sortia providencialment per evitar el 0-2. Trencat qualsevol guió, els locals sentien que no tenien res a perdre. El decorat havia canviat i Portu va estar a punt de dir-hi la seva. Fins que va aparèixer Stuani, alçant-se per damunt de tothom per restablir la igualtat amb el seu setè gol del curs després de rematar una centrada de Portu. Fidel a la seva cita amb el gol -acumula cinc dianes en les últimes cinc aparicions-, l’uruguaià tornava a marcar les diferències en un partit que podia haver caigut de qualsevol costat. Si Borja va perdonar el 2-1, Januzaj va veure com un immens Bounou empetitia la porteria.
El joc era elèctric, sense treva. L’entrada d’Aday encara va aportar un pel més de rauxa al decidit atac del Girona, que no es volia conformar amb el punt. Stuani va tenir el segon, però hauria sigut massa bonic per a un conjunt que agrada i convenç en la seva primera temporada a l’elit.
