Un Girona amb baixes contra un rival que porta bons records

GironaAmb el descens a sis punts però un munt d’equips implicats, el Girona sap que la importància de cada partit és màxima, perquè si s’adorm es posarà en problemes reals. La irregular trajectòria de l’equip d’Eusebio Sacristán, especialment a Montilivi –és el pitjor local de la categoria-, obliga els blanc-i-vermells a esprémer al límit els punts com a visitant, on s’està mostrant molt solvent, sobretot a Madrid. Precisament el Wanda Metropolitano és el seu pròxim destí, on es retrobarà amb un Atlètic de Madrid (19.30 hores, BeIN LaLiga) que li porta molts bons records.

El Girona, però, no podrà disposar de Cristhian Stuani, el seu gran exponent ofensiu. L’uruguaià, tercer màxim golejador del campionat amb 17 gols, pateix una sobrecàrrega al soli dret i s’afegeix a Juanpe, sancionat, i els lesionats de llarga durada Mojica i Aday; a més de Bounou, que tampoc va jugar divendres. Eusebio, un cop més, s’haurà de reinventar i homes com Bernardo, a l’eix defensiu, i Doumbia, a la punta d’atac, tenen tots els números per sortir com a titulars, tot i que Lozano i Patrick Roberts podrien gaudir del seu moment. Qui també pot recuperar el seu lloc és Pedro Porro, que torna a la convocatòria, com Douglas Luiz. I, tenint en compte que és setmana de doble partit, i que Granell té quatre grogues, no és desgavellat pensar que Aleix Garcia li prendrà la plaça al mig del camp ni que Valery suplirà Raúl García, que no viatja, al carril esquerre.

Amb el derbi contra l’Espanyol a l’horitzó, els blanc-i-vermells s’enfronten a un Atlètic contra el qual mai han perdut a Primera. En tres partits, hi ha hagut tres empats. Al 2-2 de l’estrena a l’elit i a l’1-1 de la segona volta del curs passat, s’hi ha d’afegir l’1-1 d’aquesta temporada a Montilivi. De fet, el Girona no ha sortit derrotat en cap partit contra els madrilenys perquè a la Copa va sobreviure amb dos empats més: després de l’1-1 de l’anada, el gol de Doumbia als minuts finals de la tornada (3-3), el va enviar directament als quarts de final, el seu sostre a la competició.

L’Atlètic és un dels 10 rivals –ha jugat contra 22 equips- contra els quals els gironins no coneixen la derrota en la seva breu història al màxim nivell. El Girona tampoc ha perdut contra el Celta (dues victòries i un empat), el Deportivo de la Corunya (dues victòries), el Getafe (una victòria i dos empats), el Las Palmas (dues victòries), el Leganés (dues victòries i dos empats), el Llevant (una victòria i dos empats), el Màlaga (una victòria i un empat), el Rayo Vallecano (dues victòries) i el Valladolid (un empat).

Sis partits a l’abril

El calendari no donarà cap respir aquest mes d’abril, en què els compromisos s’acumulen. Sis de les nou jornades que falten per acabar la Lliga es jugaran en els pròxims 28 dies. A part dels esmentats duels contra l’Atlètic i l’Espanyol, el Girona haurà d’enfrontar-se consecutivament al Vila-real, el Celta i el Valladolid, per acabar rebent el Sevilla a Montilivi i afrontar un mes de maig en què encara li quedaran el Getafe, el Llevant i l’Alabès. Val més que hi arribi amb els deures fets.

L’equip de Simeone, que dissabte jugarà al Camp Nou per mirar d’eixugar el desavantatge de deu punts respecte al Barça i mantenir vives les seves petites opcions de disputar-li el campionat, té els dubtes de Diego Costa –apercebut de sanció- i Lemar, que van acabar el partit de dissabte amb molèsties. També són a una groga de perdre’s el duel contra els blaugranes Griezmann, Giménez i Thomas, així que s’intueixen rotacions. L’Atlètic, que recupera Arias i Rodrigo, està ferit en l’orgull davant un Girona a qui no ha sabut guanyar mai, i a qui les visites a Madrid li senten de meravella: en les últimes setmanes ha conquerit el Santiago Bernabéu (1-2), Vallecas (0-2) i Butarque (0-2). Contra tot pronòstic, suma més victòries a Madrid –tres- que a Montilivi –dues-. ¿Podrà guanyar també al Wanda?