GIRONA FC

El Girona no veu recompensat el seu exercici de solidaritat (2-0)

Els gols de Godín, amb la col·laboració del VAR, i Griezmann sentencien

El Girona ha marxat del Wanda Metropolitano sense punts i perd per segon partit consecutiu, però s’emporta una cosa més valuosa: el prestigi d’haver tornat a estar a l’altura de les expectatives. Solidari com de costum, el seu esforç no s’ha vist recompensat perquè el VAR ha mesurat amb escaire i cartabó la posició de Griezmann en la jugada del gol marcat per Godín que ha donat el triomf a l’Atlètic (2-0). El francès, amb els gironins a la desesperada, ha marcat el segon sense oposició.

Eusebio ha tirat de rotacions, conscient que el tram final de temporada serà llarg i necessitarà tenir tota la plantilla endollada. Ha fet cinc canvis respecte a l'últim onze: Pedro Porro, Bernardo, Douglas, Aleix Garcia i Doumbia. L’equip, però, no ha perdut cap bri de competitivitat. Jugui qui jugui, és una garantia d’èxit. I ara encara més, perquè en un parell de mesos es juga la feina de tot l’any i ha de donar aquell plus que el faci mereixedor de continuar a Primera. Mentre l’Atlètic somia amb una Lliga llunyana i no ha reservat pràcticament res, els blanc-i-vermells s’han agafat a la seva pròpia necessitat per tornar a plantar-los cara. No era cap casualitat que en els enfrontaments previs el Girona mai hagués sortit derrotat.

El d’avui, però, tenia un matís important. Ha sigut la primera vegada que els gironins li han disputat els punts amb el nou sistema. I no ha anat pas malament, perquè l’Atlètic s’ha vist ennuegat des de bon principi. La circulació de pilota, que gairebé sempre ha estat en peus visitants, ha sigut lenta, un fet que ha afavorit el bon plantejament del Girona, dominador del joc aeri amb els centímetres de Bernardo i Alcalá, i que s’ha sentit còmode perquè esperava una allau que no s’ha produït. De fet, ha tingut una ocasió claríssima als primers minuts, però Doumbia ha vist com Oblak ha tret el seu cop de cap amb una mà miraculosa. Ho ha tornat a provar abans del descans, però ha tornat a topar amb el porter eslovè.

Orfes de Stuani, els gironins han hagut de traçar un pla lleugerament diferent, perquè la transcendència de l’uruguaià és tan gran que quan no hi és tothom es lamenta. El col·lectiu està per sobre de les individualitats i hi ha vida sense ell, sí, però sempre serà una mica menys bonica. Doumbia, que ha tornat a l’escenari del crim –un gol seu al Wanda els va plantar als quarts de la Copa–, ha mostrat un bon to, participant constantment i amb una mobilitat força productiva. L’equip també s’ha sentit a gust amb el poder de la possessió. Sobretot Aleix, que ha sabut escollir els moments idonis per accelerar o disminuir el ritme del partit. Li ha faltat un punt de malícia, però no es pot oblidar que al davant hi tenia al segon classificat i cada dia no pot ser festa. Desactivat l’Atlètic, que ha ensenyat les urpes amb un xutàs del no res de Koke al travesser i una jugada de Morata, el Girona també ha tingut profunditat, explotant la banda dreta gràcies a l’actitud de Pedro Porro, que s’ha menjat Filipe Luís. A l’altre costat, Portu ha tingut més problemes per lluir.

Personalitat sense premi

Després del descans, el panorama no ha variat. Amb els gironins cada vegada més segurs de si mateixos, liderats per un Douglas sublim en la construcció, la pilota ha sigut seva i només seva. Les associacions ja han sigut un pèl més ràpides, i també han tingut l’atreviment d’anar provant xuts, encara que fossin llunyans i sense aparent perill, com un de Borja. Simeone, que no ho ha vist gens clar, ha fet entrar Correa, però el Girona ha continuat manant i no s’ha sentit intimidat fins que el físic l’ha abandonat, donant mostres d’una personalitat que no per ser coneguda s’ha de deixar de recordar.

El talent de l’Atlètic, però, és inqüestionable. Cada vegada que ha arribat a tres quarts de camp, ha pogut passar qualsevol cosa, i Gorka ha desviat una acció de Saúl que tenia molt mala intenció. Eusebio també ha mogut la banqueta, cridant Lozano, però ha patit quan han entrat en reserva: Alcalá ha rebutjat un gol cantat a Morata i Vitolo ha obligat Gorka a intervenir, abans que Godín i el VAR hagin confirmat que el Girona encara haurà de suar molt si vol aconseguir la permanència.  

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF