GIRONA FC

El Girona no troba el gol i empata amb el Valladolid (0-0)

Els blanc-i-vermells, dominadors però negats, han tingut el punt de mira desviat

El Girona es va estavellar ahir contra el Valladolid (0-0) en el debut del campionat de Lliga 2018-19. Malgrat tenir una actitud conciliadora amb les intencions d’Eusebio i jugar contra un rival que no va tenir cap ocasió amb cara i ulls, els gironins van veure con els visitants van tenir una solvència suficient per sortir vius de Montilivi. El Girona, que ho va donar tot i va estar a punt de desequilibrar la balança mitjançant Stuani, pot dir que continua sense perdre en les seves estrenes a Primera Divisió.

Per als gironins no va ser una nit qualsevol. Si viure un partit de Primera ja és prou motiu per convertir-la en especial, el fet de ser la primera nit sense Pablo Machín, que va estar present a la banqueta de Montilivi durant quatre anys, cinc mesos i 94 partits, va oferir aquell punt de nostàlgia que l’actitud i la vàlua d’Eusebio ajuda a no augmentar. El val·lisoletà accepta el repte amb la mateixa valentia que transmet a uns jugadors dominadors des del primer minut al duel d’ahir. Amb els dubtes de Timor i Stuani resolts a l’onze inicial, van prendre el rol de favorit que se’ls suposava davant un rival de perill ocult i que va gaudir del desig de tancar una carpeta que els ha fet competir durant quatre cursos a Segona. La pilota, però, només va tenir color gironí. Impacients, van sortir al terreny de joc disposats a reivindicar-se, a demostrar que encara tenen el potencial necessari per competir contra els millors. Obligats a reinventar-se, van seguir al peu de la lletra la nova disposició marcada per Eusebio, causant una inèrcia que amb el pas dels minuts es va convertir en un obstacle en contra, veient la comoditat amb què els castellans van solucionar tots els atacs locals.

I això que només començar Portu, el de sempre, va obligar Masip a sortir a tallar una ocasió que hauria deixat sol al davanter murcià, que no va deixar d’escoltar com el públic li ha demanat la seva continuïtat, davant la sacsejada que pot comportar el seu comiat. Sota el lideratge d’Aleix Garcia a la zona de mitjos, el nou distribuïdor de Montilivi, el Girona va marcar un ritme molt elevat, provocant que el Valladolid acumulés fins a nou jugadors al voltant de la frontal de la seva àrea sense contemplació. Els de Sergio, que només van passar del mig del camp un parell de vegades i sense perill, s’hi sentien còmodes. Ja els hi anava bé veient que l’esfèrica no circulava amb fluïdesa, tancats tots els panys possibles i amb els blanc-i-vermells mirant d’obrir-los de totes les maneres, especialment insistents des de la banda dreta, on Portu s’ha entès perfectament amb Pedro Porro, un jove que fa tres mesos jugava en categoria juvenil. Ni Àlex Granell, amb un xut enverinat, ni Borja García, amb el punt de mira desviat, van trobar la fortuna del gol, també negada per a Stuani. L’uruguaià, que continua fent de la rematada de cap el seu principal do, va veure com el seu primer intent sortia massa creuat.

Debuta Roberts

El rellotge va jugar en contra del Girona, angoixat a mesura corrien els minuts. Mentre l’esquema d’Eusebio no deixava de mutar, passant del 4-3-3 en tasques defensives al 3-4-3 per atacar, la desesperació es va apoderar de l’equip. La imatge, força bona tot i l’empat, va mostrar un col·lectiu madur, que assumeix el rol de ser qui vagi a buscar el partit amb independència del que proposi l’equio contrari.

Qui va estar més negat amb el gol va ser Stuani, el cinquè màxim realitzador de la Lliga el curs passat amb 21 dianes, que no va aprofitar ahir dues ocasions clares. En la primera, va tornar a rematar creuat (una de les seves especialitats), després d’haver guanyat la lluita amb el central rival, però va fallar. Abans de ser substituït, va veure com una rematada seva de cap sortia llepant el travesser. Ni els canvis van aconseguir transformar l’escenari, malgrat l’entusiasme de Lozano i, especialment de Roberts, un talent que promet tardes de glòria. La primera, però, va acabar amb empat.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF