GIRONA FC

El Girona supera tots els entrebancs i guanya el Rayo patint (2-1)

Portu, que no marcava des del mes de febrer, ha fet un doblet decisiu

Ha plogut, ha fet fred i el Girona arribava al partit encadenant cinc partits sense guanyar. Per afegir-hi dificultats, Stuani s’ha assegut a la llotja omplint una llista de baixes formada per Gorka, Mojica i Granell, a la qual s’ha unit Aday al cap de vuit minuts, i Juanpe i Portu a la segona meitat. Si no ha anat tot en contra, gairebé, perquè la graderia ha presentat la segona pitjor entrada de la seva història a Primera. Coses del temps. Però si algú no hi entén d’entrebancs és el Girona, que ha tornat a la victòria cinc partits després de fer-ho per últim cop, després de superar el Rayo Vallecano (2-1) gràcies al doblet d’un Portu que ha tornat a fer de Portu.

El murcià ha recuperat una rialla perduda després del seu fitxatge frustrat pel Sevilla. El penal que ha convertit i que ha servit per obrir el marcador ha permès trencar la seva frustració, perquè no marcava des del febrer. Ha estat el premi a no tirar la tovallola, perquè la falta l'ha provocat Lozano però ha sigut Portu qui, en un acte de fe propi del seu repertori, ha pispat la pilota al seu defensor abans de regalar-li la centrada. No content amb això, ha encarat el partit just al límit del descans, ajustant al pal una assistència de Borja García. A Montilivi continuava plovent, però tothom aguantava el paraigua amb força perquè el Girona, que fa 4 anys que no entra en descens, estarà una setmana més fora de la zona de perill.

Eusebio, que a Anoeta havia apostat per Doumbia en lloc de Stuani, ha escollit Lozano, que ha correspost la confiança amb actitud i intensitat. En 10 minuts, l’hondureny ha creat més perill que l’ivorià en 56 a Sant Sebastià, malgrat que ha acabat absurdament expulsat. Àgil en els desmarcatges, ha fet servir la seva velocitat per desorientar els centrals del Rayo. Només Alberto, sortint als seus peus en un contraatac conduït per Pere Pons, ha evitat que el Girona s’avancés ben aviat. A diferència d’altres partits, els blanc-i-vermells han tingut prou ocasions, però sense l’uruguaià, autor de 8 dels primers 10 gols de l’equip a la Lliga, l’efectivitat baixa amb la mateixa velocitat que augmenta una malastrugança que sembla perseguir-los. La baixa d’Aday –té un cop al genoll dret i està pendent de proves- deixa les bandes només amb un lateral pur, Carles Planas. Ni Pedro Porro, ni Ramalho, ni Muniesa, les altres opcions, ho són. Però aquests són els recursos que hi ha, i Eusebio, que sap que pot fitxar fora de termini per la greu lesió de Mojica, no traurà res de queixar-se.

Tres lesions i patiment final

Pot ser que el Girona pateixi mal d’ulls. Perquè, si en altres partits s’ha pogut retreure que li costava generar, avui no ha estat així. Portu, profund i insistent pel seu costat dret, s’ha fet un fart de lluitar, assistint Pere Pons, que no ha arribat pels pèls en una d’aquelles ocasions que l’any passat hauria estat gol quasi sense voler. També l’ha tingut Bernardo, a la sortida d’una falta, però la seva rematada de cap ha marxat desviada. Els de Míchel, amb més necessitats que el Girona, només han inquietat gràcies a Raúl de Tomás, ben defensat sempre per la defensa gironina. Bono, segur al darrere, també ha contribuït a assecar el davanter madrileny. Llavors ha aparegut Portu i tot ha canviat. També les sensacions d’un bloc que només havia guanyat un partit a Montilivi, el 17 de setembre, coincidint amb l'última victòria a la Lliga.

Els contratemps, lluny d’acabar-se amb el 2-0, han anat a més perquè Juanpe, amb una sobrecàrrega al maluc, i Portu, amb un trencament muscular, han demanat el canvi. Tampoc ha ajudat que Gálvez, aprofitant una pilota morta, hagi retallat diferències quan el Girona, que no està passant cap jornada amb comoditat, sentia que tenia el partit a la butxaca. Ni que Lozano, que ha deixat l'equip amb 10 per una entrada il·lògica i a destemps convertint-se en el primer expulsat de la història gironina a Primera, enviés fora una pilota que tothom veia dins. Ha tocat patir, i els d’Eusebio, que comencen a estar-hi acostumats, s’han tirat enrere perquè el Rayo ho ha intentat de totes les maneres possibles. Sense rastre del missatge d’Eusebio, que exigeix controlar mitjançant la pilota, el Girona ni ha controlat ni l’ha tingut. Fins i tot s’ha desesperat quan Planas ha enviat la sentència a la graderia. Però ha acabat guanyant i enfonsant una miqueta més el Rayo Vallecano, que és el que necessitava.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF