GIRONA FC

El Girona perd una nova oportunitat (0-1)

Montilivi continua amb la seva maledicció i el Vila-real també hi guanya

Montilivi, capcot, sent que el seu Girona ha desaprofitat una nova oportunitat –una més– per lligar una salvació que es farà eterna. La derrota contra tot un rival directe com el Vila-real (0-1), que surt del descens, deixa els blanc-i-vermells tocats però amb l’obligació de recordar que no estan enfonsats. Ara mateix funcionen a batzegades. De fet, fa mesos que els passa. Si s’hi afegeix que també els han entrat tots els dubtes, el còctel final no fa bona pinta.

Continuar a Primera serà car, molt car. I el Girona ho comença a aprendre, després de passar-se una irreal estrena presumint de viure a la zona noble. Els números que presenta al seu camp, on només ha guanyat dos partits, són sinònim de zona baixa. Perquè amb el d’avui ja fa 11 partits seguits que no reparteix cap alegria a una afició que continua al seu costat, però que no ho té tan clar com fa alguns mesos. El Girona s’ha complicat la vida de mala manera i ara visita Balaídos i Zorrilla amb un escàs marge de tres punts respecte al descens. Encara pot fallar, però cada vegada pot fallar menys. I, per què no dir-ho, a Montilivi hi ha por. Por de baixar. Por de tornar a Segona. Por de perdre tot allò que ha costat tant tenir i que ningú vol deixar escapar. Però les permanències s’han de patir. Perquè patir significa créixer, i perquè quan es pateix i s’acaba aconseguint, sempre es valora molt més.

Això sí, cal una millora. I una millora urgent. Perquè els gironins, en un dia en què podien haver deixat el descens a set o a quatre punts, i finalment el tenen a tres, no es poden permetre el luxe de cometre segons quines badades. Si ja costa que tot surti bé, així encara és més difícil. Les dues que ha tingut han arribat pel costat esquerre, i les dues han anat a parar a Chukwueze, que ha vist com Bounou ha desviat la primera però no pas la segona. El 0-1 ha encès l’estadi, que s’ha indignat amb l’arbitratge sense cap més raó que la impotència: primer, protestant una mà d’Iborra a l’inici de la jugada del gol visitant; després, amb el gol anul·lat a Stuani per fora de joc de Patrick Roberts.

L’anglès, una de les novetats a l’onze juntament amb Ramalho, Alcalá, Raúl García i Aleix García, ha sigut un dels pocs recursos als quals agafar-se per sortir de la monotonia d’un equip pla amb la possessió i fràgil sense pilota. A la segona part ha fet un pas endavant però no s'ha abandonat la sensació que el Vila-real, al contraatac, el podia destrossar en qualsevol acció. Qui més a prop ha estat del gol ha sigut Roberts, que ha omplert de raons els que pensen que no se li treu tot el suc perquè no sempre té minuts. Montilivi, que s’ha posat les mans al cap amb una aturada d’Asenjo a xut de Borja García, ha xiulat de manera unànime Eusebio quan l’ha substituït per Doumbia, que també ha tingut l’empat al descompte, però ha ovacionat un Girona que no ha pogut sumar i que necessitarà controlar el seu estat d’ànim en un final de Lliga que serà més difícil del que tothom preveia.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF