El Girona es nega la llibertat caient a la gàbia del Leganés (0-0)
Els gironins fan un fluix partit i no passen de l’empat en el seu partit 50
GironaEra el partit 50 del Girona a Primera i tot estava preparat per celebrar-lo de la millor manera: dormint en places d’Europa League després de derrotar un rival en descens a qui hauria deixat a 10 punts. Però com planificar més aviat del que toca sol portar conseqüències temibles, els blanc-i-vermells es van haver de conformar amb un puntet (0-0). Tampoc és mal negoci, veient com el Leganés podria haver sortit vencedor de Montilivi.
No hi ha res millor per la confiança de cadascú que sentir-se important. Això devia pensar Eusebio, que va voler premiar la històrica victòria a Mestalla mantenint a tots els seus actors menys Doumbia, a qui va sacrificar perquè Stuani ja estava recuperat. I si l’uruguaià es troba bé, ningú està en condicions de reclamar el seu tron. Ni Juanpe ni Granell van ocupar el seu lloc perquè Muniesa i Aleix Garcia van complir a un gran nivell quan el val·lisoletà els va necessitar. Com tota la resta. Intel·ligent, l’aposta d’Eusebio, especialment pensant a llarg termini. No només ha tingut la humilitat de vestir-se amb el dibuix creat per Pablo Machín per garantir la comoditat d’una plantilla de la qual s’ha guanyat el respecte. També demostra generositat i sentit comú, aspectes difícils de veure quan les garrofes estan en joc. A vegades, no cal complicar-se tant la vida. Ja ho diuen, que tot és més senzill del que sembla. I el Girona, que està creant una base sòlida per al seu futur més imminent, creix des de la naturalitat de fer el que cal en el moment que toca. Que també té mèrit.
El VAR, protagonista just
Això no és obstacle perquè la posada en escena segurament fos la pitjor de les 50 viscudes a l’elit. Les ocasions, directament, no van aparèixer perquè el joc en cap moment va fluir. Montilivi, que es va posar preciós amb el joc de llums previ a l’inici del partit, va rebaixar els seus decibels al mínim. Les associacions no es trobaven enlloc i de passades consecutives amb perill, n’hi va haver ben poques. I no va ser per no intentar-ho, però ho van provar sense malícia. Els gironins, que van tenir més d’un 60% de possessió i feien circular la pilota d’un costat a l’altre, van topar en tot moment amb el mur plantejat pel Leganés, ordenat i ben tancat al darrere. Els d’Eusebio, que ja es van encallar contra el Valladolid en la primera jornada quan van haver d’atacar en estàtic, van repetir el mateix mal. Acostumats a competir amb la rauxa i el caràcter com a principals senyals d’identitat, això d’assumir el favoritisme els causa un xoc amb la intensitat que ensenyen a camp obert, aprofitant cada espai com si els anés la vida. Ells, que són ànimes lliures, pateixen quan se senten engabiats. Només l’electricitat de Roberts, amb dues jugades individuals i un xut massa creuat, va trencar una monotonia que afavoria molt més els de Pellegrino, que tampoc van fer res de l’altre món perquè l’escenari ja els anava bé. Tan sols Carrillo va aconseguir inquietar Bounou. De fet, va marcar; però per no perdre el costum el VAR va anul·lar la jugada per fora de joc.
Eusebio, que pretenia revitalitzar l’equip amb l’entrada de Lozano, va veure com el primer ensurt després de la represa anava a càrrec de Carrillo, la rematada del qual va sortir lleugerament desviada. També ho va intentar Óscar, de falta directa ben rebutjada pel porter marroquí, que va salvar el punt en una rematada final de Santos. Els motius d’esperança blanc-i-vermella van passar pel cap de Stuani, que rematava sense encert una centrada de Pedro Porro i veia com el VAR li invalidava una rematada a boca de canó. Feia estona que a Montilivi s’hi respirava certa ansietat, com si per moments tothom s’hagués oblidat de la immensa dificultat que té competir a Primera. Per acabar-ho d’adobar, Silva va fer el silenci enviant una pilota a la fusta. Tot seguit, Lozano va fer el mateix, i Stuani va enviar el rebot a la graderia. No va ser gol de miracle però tampoc s’ha de lamentar l’empat perquè mantenir els set punts de marge sobre el descens evitarà problemes innecessaris. I era un aniversari, que sempre és bonic.
