El Girona ensenya el caràcter dels seus millors dies però perd contra l’Eibar (2-3)

MontiliviMalgrat les bones intencions, el Girona ha sortit derrotat de Montilivi davant l’Eibar (2-3), que és un dels tres equips que l'ha guanyat sempre a Primera, i ja són quatre els partits que fa que no guanya –només ha sumat dos dels últims dotze punts en joc–. Ni l’efecte Stuani, el màxim golejador del campionat i que ha capgirat el gol de Charles amb un nou doblet, ha sigut suficient. En un partit en què el VAR ha tornat a agafar el protagonisme, Arbilla ha igualat en l'última acció del primer temps, i Sergi Enrich, amb un cop de geni, ha decantat la balança a favor dels de Mendilibar.

El sistema tàctic del Girona ha tornat a sorprendre. Eusebio, que rumiava si era millor jugar amb el 3-5-2 que tan bé coneix la plantilla, ha escollit el dibuix que més el convenç a ell, un 4-3-3 ple de matisos. Amb els retorns de Pedro Porro al lateral dret i d’Àlex Granell al mig del camp, Muniesa ha continuat al lateral esquerre i Aday ha passat a ocupar la posició d’interior al mateix costat. De llarg recorregut, la presència del de Sentmenat ha permès que Borja García actués, amb total llibertat, per la zona de mitjos, amb la missió d’assistir Stuani i Portu, aquest ubicat a la dreta. Tot el plantejament, però, se n'ha anat en orris en una nova decisió assenyalada pel VAR, la quarta en els últims quatre partits. Si al Camp Nou el Girona va veure com el Barça es quedava amb deu per l’expulsió de Lenget, contra el Betis no li van xiular un penal per una agressió a Juanpe, i a Osca els dos penals van ser concedits per la tecnologia, avui el VAR ha corregit unes mans d’Aday a l’interior de l’àrea que Prieto Iglesias no ha vist. Charles, amb suavitat, ha enganyat Bounou, confirmant el domini guipuscoà, que ha sortit molt més connectat que el gironí. Perquè l’ús de la tecnologia no pot tapar que el Girona s’ha presentat al partit deu minuts tard, el temps suficient per anar perdent. El 0-1, però, l’ha fet enrabiar.

Amb l’aigua al coll és quan un reacciona. Això ha hagut de sentir el conjunt blanc-i-vermell, que pot agrair que Orellana i Charles no hagin ampliat l’avantatge. Ferits, els d’Eusebio han reaccionat a còpia d’orgull, un aliat que mai els deixa sols. Primer, Stuani ha reclamat un penal que el VAR ha desestimat, i, després, Granell ha marcat gairebé sense voler però ha estat anul·lat, perquè Dmitrovic s’ha menjat una assistència del capità cap a Bernardo, en posició avançada i que, sense tocar la pilota, ha tingut la intenció de participar. Montilivi ha esclatat, exigint responsabilitats i pujant les revolucions d’un equip que ha passat de sortir adormit a estar més despert que mai, tot i que en defensa s’ha mostrat molt tou. No hi ha hagut rastre del joc bonic que desitja Eusebio, però sí que s’ha vist la rauxa dels millors moments del curs passat. Aday, un corcó, i Pedro Porro, que cada dia se’n surt millor, han fet mal pels carrils, aportant profunditat i centrades que gairebé mai han trobat una opció clara perquè la tasca de Paulo i Arbilla sobre Stuani i Portu ha sigut magnífica. Els atacants del Girona no han trobat cap metre de més fins que ha aparegut Stuani.

Pitxitxi de la Lliga

L’uruguaià no sap què és un no. Criat en un país petit i humil on les persones lluiten per tirar endavant, Stuani ha capgirat la balança amb dos gols d’oportunista en dos minuts i s’enfila com a màxim golejador de la Lliga, amb vuit gols –el Girona n’ha marcat 10–. El primer, finalitzant amb el cap una jugada coral de Portu i Pedro Porro; el segon, posant la punta de la bota per segellar una rematada de Bernardo. Amb suspens, perquè la decisió també l’ha pres el VAR, ja que l’àrbitre l’havia invalidat per fora de joc. Coses de la tecnologia. Però quan tot semblava a punt per arribar al descans sota un triomf momentani, Arbilla ha aprofitat, lliure de marca, una assistència de Joan Jordán.

S’havia de tornar a començar, després d’una primera meitat que no ha tingut ni pausa ni aturador, convertida en un huracà d’emocions. Al Girona el poden guanyar per moltes coses, però no es perdona sortir derrotat perquè el seu oponent s’ha entregat més que ell. Posats a lluitar, es deixen l’ànima. I això han fet els blanc-i-vermells, recuperant aquella màgica passió de les primeres vegades. Portu s’ha posat l’equip a l’esquena, fent callar aquells que li recorden quants dies fa que no ha marcat. El murcià, enèrgic, ha tingut el 3-2 a tocar, però no ha sigut ràpid. Ha pressionat Dmitrovic i ha provocat una pèrdua que Stuani ha convertit en una falta que Granell ha llançat arran de pal. I encara ha tingut temps d’enfadar-se, quan ha vist com Cote ha impedit que s’estrenés. Tot s’ha trencat amb una genialitat de Sergi Enrich que, rematant amb l’espatlla d’esquena a la porteria, ha significat el 2-3 i ha emmudit el Girona, que ha tret l’artilleria en el tram final gràcies a l’entrada de Lozano, Doumbia i Roberts, però, excepte un llançament de l’extrem anglès que Dmitrovic ha blocat, les opcions de puntuar han quedat molt lluny.