GIRONA FC

El Girona enamora i ocupa posicions europees (3-2)

Dos gols de Stuani i un d’Alcalá li permeten superar el Celta d’Antonio Mohamed

L’arrencada, amb set punts, en posicions d’Europa League i empatat a la zona de Lliga de Campions amb Celta i Espanyol, és la millor de la breu però intensa i meravellosa història del Girona a Primera, que ahir va derrotar el Celta (3-2) gràcies a dos gols de Stuani i un d’Alcalá. Els blanc-i-vermells van gaudir i assaborir cada instant d’una nit de futbol memorable, en què Eusebio va començar a veure sobre la gespa allò que té al cap.

El tècnic castellà va sorprendre amb la seva aposta inicial. No per escollir el 3-5-2 amb què va guanyar a Vila-real, una teoria que havia anat agafant força al llarg de la setmana després de veure la confiança amb què els gironins van competir l’últim dia del mes d’agost. El que ningú esperava era que Douglas Luiz, acabat d’arribar del Brasil, seria titular en detriment de Pere Pons, que s’ho mirava resignat des de la banqueta. El brasiler, que ja suma les mateixes titularitats que  tot el curs passat, té un aparador majúscul a Montilivi per demostrar que els 14 milions que va pagar el Manchester City fa dos estius estan ben invertits. Ahir, en una posició poc habitual per a ell però a la qual no tindrà més remei que adaptar-se a causa de les vendes de Timor i Rubén Alcaraz, va aportar criteri i qualitat. El seu no va ser l’únic retoc, ja que Àlex Granell es va situar molt a prop seu i el va ajudar en la tasca de destrucció perquè no es veiés superat per l’ofici de Lobotka, tot un mestre en la matèria. Qui també va tenir més llibertat a la zona del mig del camp és Borja García, allunyat definitivament d’una banda esquerra que deixava la seva màgia entre reixes. Del seu talent en van sortir les primeres aproximacions d’un Girona atrevit i descarat al mateix temps i que es va agafar a Portu per encomanar-se d’energia.

Un doblet de Stuani

El murcià, que va comprovar de primera mà l’estima que li té l’afició, va ser el primer a posar a prova Sergio, que va aturar un xut a dins de l’àrea petita sense saber com. Només Pione Sisto va posar l’ai al cor a les graderies, que no van trigar a aixecar-se, amb l’emoció de saber que apostar pel Girona és apostar sobre segur. Almenys en sacrifici i competitivitat, dues qualitats que Stuani representa a la perfecció. L’uruguaià, que s’havia estrenat en la jornada anterior, tenia entre cella i cella tornar a marcar a Montilivi. El seu desig es va fer realitat al minut 22, després de saltar com ningú i rematar amb el cap una excel·lent centrada d’Aday. Aquests van ser els millors minuts dels homes d’Eusebio, que van tenir ocasions per sentenciar el partit mitjançant Portu, Aday, Granell i Pedro Porro. Tothom pensava que el segon seria qüestió de temps. I va arribar, sí. Però abans Iago Aspas va silenciar Montilivi amb un impecable llançament de falta que va impactar el fons de la xarxa. Ja ho té això, la vida: no pots perdonar.

Però el catàleg gironí sembla tenir un fons d’armari que no s’acaba mai. L’escollit va ser Alcalá, el defensa que serà recordat per haver marcat el gol de la primera victòria de la història del Girona a l’elit. Anticipant-se al seu rival, Alcalá va colpejar de cap amb contundència i lluny de l’abast de Sergio en aprofitar una jugada assajada de la pissarra blanc-i-vermella: córner que llança Àlex Granell, Bernardo i Portu fan dues pantalles i el central, que arriba des del darrere, fa valer la superioritat generada pels seus companys.

El Girona encara va accelerar més després del descans, conscient que l’enlairament a la classificació seria dels importants veient la igualtat que predomina en aquest inici de Lliga. Stuani, que quan es mou a l’àrea va per feina, va posar la cirereta al pastís a un esforç col·lectiu en què Portu i Pedro Porro van sobresortir per inventar-se una triangulació que va fer embogir Montilivi, que amb el 3-1 es va sentir capaç de tot. Des de corejar cada toc de pilota fins a expressar que el que estaven veient els tenia ben convençuts, malgrat que Boufal va sembrar els dubtes amb un gol en temps afegit. Diumenge vinent, el Girona té tot el dret a somiar en la seva visita al Camp Nou.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF