GIRONA FC

El Girona s’aferra a Bounou per sumar un bon punt a Anoeta (0-0)

Els d'Eusebio tornen al sistema que més coneixen però no creen gaire perill

Els dubtes del dibuix van quedar esvaïts veient com Eusebio apostava pels tres centrals i l'estil que la plantilla té més per la mà. Més enllà de l'empat contra la Reial Societat (0-0), aquest és el missatge més important que deixa el partit d'ahir, perquè el Girona ja sap quin serà el seu camí a partir d'ara. Han passat nou jornades i el descens està a només dos punts, però és un gran què. Ja ho diuen, que mai és tard per tornar a començar.

Amb les bases establertes, la sorpresa va ser comprovar com Stuani, el pitxitxi de la Lliga, es quedava a la banqueta per culpa d'unes molèsties. Era el moment de Doumbia, incapaç de saber aprofitar-ho. L'ivorià, que encara no té ritme de competició, es va fer un embolic al límit del descans després d'una errada de Moyá en l'ocasió més clara dels gironins a la primera meitat. També es va estrenar Ramalho, que encara no havia participat i va tornar amb l'espurna que el caracteritza, tallant de manera providencial un contraatac de Sandro que l'hauria deixat sol.

Els guipuscoans, que van intentar assumir el protagonisme, van veure com els d'Eusebio responien a cada atac amb seguretat i sense patir gaire, sentint que tenien el partit allà on volien malgrat que Bounou va intervenir tres vegades en 20 minuts. Amb un mig del camp més reforçat del compte, sota la presència de Pere Pons acompanyant Douglas Luiz el Girona va recuperar la versió més solidària, conscient que era el que necessitava per puntuar. Un bloc fort i tancat al darrere que no tenia pressa i al qual li van faltar dues marxes més en atac.

Dos pals de Sandro

Orfes de Granell, la pilota va passar en comptades ocasions per Borja. I quan a l'equip li costa connectar amb el madrileny, generar perill és més complicat. Les curses de Portu acabaven en no res i Doumbia amb prou feines va entrar en joc. Amb dificultats en les triangulacions, el que continua funcionant són les centrades: Porro i Aday, molt actius, van insistir-hi, però no hi havia Stuani. Abans del descans als gironins se'ls va encongir el cor: un xut de Sandro picava al pal després que Bounou desviés la pilota decisivament.

Eusebio no va trigar a substituir Doumbia, que va acabar desesperat i desesperant. Però la gran sort va ser que Bounou es posés la capa de superheroi: el marroquí va tornar a fregar un llançament de Sandro que el pal va escopir i es va lluir en el posterior rebuig d'Oyarzabal. Que el porter sigui el més destacat vol dir que les coses no es fan del tot bé. I el Girona, que s'anava empetitint, va recórrer a Stuani, que va veure com Rodrigues li negava el gol. Lozano també el va fregar en un cop de cap al límit del temps. Hauria estat massa premi per a un equip que fa cinc partits que no guanya i que dissabte haurà de millorar si vol guanyar el Rayo a Montilivi.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF