El Girona i el Leganés se citen i demostren que un altre futbol és possible

GironaCasos com els viscuts pel Girona i el Leganés en els últims anys alimenten la verdadera essència d’aquest esport. Allunyats de les riqueses dels clubs més grans, experimenten una transformació basada en la feina ben feta. En saber administrar la inferioritat de recursos respecte als seus rivals. En fer mans i mànigues per poder esprémer, al màxim, les seves possibilitats. Dos exemples representats en les figures dels seus entrenadors: Pablo Machín, que celebrarà el partit oficial número 175 dirigint la banqueta blanc-i-vermella després que hi va arribar el març del 2014, i Asier Garitano, l’home miracle aterrat al Leganés l’estiu del 2013 i que ha conduit l’entitat de Segona B al cim de l’elit. De tots els tècnics de la lliga, només Simeone, que va debutar el gener del 2012 com a solució d’emergència i ha recuperat una identitat perduda a l’Atlètic, els supera en temps. Instal·lats en el gruix d’equips que naveguen tranquil·lament per la zona mitjana-alta de la classificació, gironins i madrilenys se citen a Montilivi (21.00 h, BeIN LaLiga) amb la intenció de reforçar dos projectes d’allò més ambiciosos.

“És un dels miralls en què ens reflectim; sent humils el curs passat van mantenir la categoria amb solvència. La filosofia de Garitano passa per tenir una plantilla molt equilibrada i repartir les quotes de protagonisme. Nosaltres volem fer el mateix, i créixer com ho han fet ells. Vull recordar que no tenim la permanència assegurada, però això no impedeix que somiem amb fer coses boniques més endavant”, diu el tècnic sorià, orgullós d’engrandir uns registres cada cop més històrics. Quan falta menys d’un mes perquè compleixi el seu quart aniversari com a tècnic del Girona, suma 77 victòries, 48 empats i 49 derrotes, unes xifres que han permès situar els blanc-i-vermells en la millor lliga del món. “Tinc la mateixa il·lusió i responsabilitat, no vull defraudar un club que estimo tant. Vaig arribar aquí demostrant implicació i ara tinc la sort i la tranquil·litat de gaudir d’un bagatge que ha indicat com soc”.

Pere Pons, pràcticament descartat

Machín té en Pere Pons el principal maldecap a l’hora de confeccionar l’alineació, a causa d’un problema muscular al bessó de la cama esquerra que pràcticament descarta que jugui aquest partit. Aleix García té tots els números per substituir-lo ja que Timor, autor del gol madrileny en l'última visita a Montilivi, no pot veure’s les cares amb el seu antic equip a causa de la famosa 'clàusula de la por', vigent només durant aquest curs. “Decidirem si juga durant les hores prèvies. És molt difícil substituir-lo, no tenim un perfil semblant dins del grup. Respecte a Timor, toca assumir que perdem un futbolista que aporta múscul al mig del camp. Qui té més possibilitats de jugar és Aleix, té un talent indiscutible i valoro que tingui tantes ganes d’aprendre”.

No tot, però, són males noticies, ja que Maffeo, malgrat que tot indica que Aday mantindrà la titularitat –més dubtosa és la presencia de Ramalho, a qui Muniesa podria reemplaçar-, i Stuani, que ha passat un lleuger refredat, tornen a estar disponibles després de la seva absència al Sánchez Pizjuán. Precisament, l’uruguaià afronta el seu particular repte: el Leganés, a banda del mateix Girona, es l’únic conjunt de Primera contra el qual no ha pogut marcar. Qui també complirà la seva particular efemèride serà Borja García, que arribarà als 100 partits oficials vestint la samarreta d’un equip que acumula tres victòries consecutives al costat dels seus i no ha rebut cap gol. “Hi ha una dita [en castellà] que diu que 'no hay dos sin tres'; espero que no hi hagi una tercera sense una quarta. Serà un partit dur, és un conjunt molt rocós que concedeix poques ocasions i té clar quines són les seves opcions. M’agradaria que la salvació arribés com més aviat millor, però no s’ha de confondre la rapidesa amb la precipitació. Hem de tenir precaució i tocar de peus a terra”.

La història avala el Girona

El Girona no sap el que és perdre contra el Leganés en els cinc partits oficials que han disputat. Dues victòries i tres empats és el bagatge davant un conjunt que ha acaparat totes les mirades en l’actual edició de la Copa i ha arribat a les semifinals. A 2 punts dels blanc-i-vermells però amb un partit pendent, Garitano paga les conseqüències d’un intens inici del 2018 que físicament està passant factura. “Aquests pròxims mesos seran molt durs per a nosaltres, però ens ho hem buscat. Sabem la dificultat que representa visitar Montilivi, molts grans conjunts no han pogut treure'n res”, resumeix el preparador guipuscoà, que no podrà comptar amb Siovas, expulsat contra l’Eibar, ni amb Gabriel Pires, Szymanowski, Brasanac, Tito i Omar, lesionats. Amb uns números idèntics des que han començat la segona volta –tots dos sumen 5 punts dels 12 possibles-, el Girona intentarà desequilibrar aquesta igualtat per tornar a treure el cap a la zona alta de la classificació i allunyar-se, encara més, d’una zona de risc situada en els 13 punts. La duresa del calendari s’intensificarà en les pròximes dues setmanes, en les quals s’enfrontarà a Barça, Celta i Vila-real en només 8 dies. Més val fer-ho amb el coixí més gran possible.