Gerard Moreno, la principal dependència golejadora d’Europa

BarcelonaParlar de gol, a l’Espanyol, equival a parlar de Gerard Moreno. El davanter no només s’ha consolidat com la principal referència ofensiva blanc-i-blava, sinó que s’ha guanyat a pols ser considerat el jugador emblema de l’entitat. “No és només el gol, sinó el que significa. És un noi compromès que fa moltes més coses que atacar, és important en tots els aspectes del joc”, va elogiar-lo Quique Sánchez Flores després que empatés a Vigo. Certament, Moreno aporta molt més que gols: és actitud, sacrifici, treball defensiu, pressió, capacitat per aguantar la pilota o assistir, trets que el converteixen en un davanter total.

Directament o indirectament, ha participat en 23 dels 28 gols (82%) de l’equip. Ha repartit nou assistències, va pentinar la centrada que Arribas va acabar rematant en pròpia porteria i, sobretot, ja suma 13 dianes. Les mateixes que en tot el curs passat i a quatre de les 17 que va firmar al Vila-real, el seu millor registre com a professional. Una xifra que no passaria d’anècdota si no fos perquè Gerard representa el 47% dels gols en Lliga de l’Espanyol (10 de 21). És el percentatge més elevat d’un jugador en qualsevol Primera Divisió europea, dada que corrobora la gairebé absoluta dependència golejadora que l’equip té d’ell. Prop d’un de cada dos gols que marca l’equip periquito porten la seva firma. Són gols, a més, de gran valor: l’Espanyol només ha perdut dos dels 28 partits en què ell ha marcat.

En tot el continent, només nou jugadors més superen el 40% dels gols del seu equip en lliga. Qui més s’hi acosta és l’exjugador del València Jonas Gonçalves, ara al Benfica (45,4%), seguit per l’ex del planter del Barça Mauro Icardi (acumula el 45% dels gols de l’Inter) i per Ivan Santini, del Caen (44,2%). El quart en la llista és el màxim golejador d’una lliga europea, Harry Kane, que ja ha fet 23 gols (44,2%). Els següents noms pertanyen a equips modestos de lligues com l’alemanya, la portuguesa o la francesa, i que s’encomanen a davanters concrets per treure’ls les castanyes del foc. A l’Espanyol passa amb Gerard, que està firmant el millor inici golejador d’un jugador blanc-i-blau en les últimes quatre dècades, amb el permís dels 10 gols que també va firmar Tamudo el curs 2007-2008. Ningú més s’havia acostat tant als 14 gols en 23 partits que va anotar Rafa Marañón la temporada 1979-1980. Moreno, que ja ha marcat 33 gols com a espanyolista, encara és lluny dels seus registres globals: 142 dianes Marañón per 140 de Tamudo. Amb 103 partits disputats, però, només el supera el navarrès, que ja n’havia fet 46. El de Santa Coloma n’havia fet tres menys que Moreno, 30.

El Mundial, quasi impossible

El bon moment del davanter blanc-i-blau ja fa temps que l’ha situat al radar del seleccionador espanyol, Julen Lopetegui, però el cert és que l’elevada competència que té fa que resulti molt complicat que Moreno acabi obtenint un bitllet per al Mundial de Rússia d’aquest estiu. D’entrada, perquè en la llista definitiva de 23 jugadors com a molt hi haurà tres puntes. A més, Moreno encara no ha entrat en cap convocatòria amb Espanya, i les últimes oportunitats per provar-lo seran d’aquí un mes, els dies 23 i 27, quan el combinat espanyol s’enfrontarà a Alemanya i l’Argentina. Si el seleccionador no el convoca per a aquests amistosos, difícilment obtindrà un bitllet al campionat de Rússia. “Hi ha un gruix de jugadors que han vingut de manera habitual i, si no passa res, hi seran”, va confessar Lopetegui en una entrevista al gener. El seleccionador deixava entreveure així que, si no hi ha cap lesió, apostarà per algun dels vuit puntes a qui ja ha provat: Morata (14 convocatòries amb ell), Iago Aspas (12), Diego Costa (8), Rodrigo i Aritz Aduriz (4) són els que tenen més opcions, per davant d’altres noms com Paco Alcácer i Luis Alberto (2) o David Villa (1). De tots ells, només Aspas i Aduriz, amb 16 gols cadascun, milloren les xifres de Gerard Moreno aquesta temporada.

Gerard Moreno, però, no perd encara l’esperança: “Seria un somni anar a la selecció”. Mentre espera la trucada de Lopetegui, seguirà buscant gols en un Espanyol que fa 40 anys que no té un jugador blanc-i-blau en un Mundial defensant la samarreta de la selecció espanyola. L’últim precedent va ser el porter Javier Urruticoechea, present a la Copa del Món de l’Argentina el 1978.