POLIESPORTIU

Gerard Esteva: “Volem adequar els models esportius que funcionen al món”

President de la UFEC

Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), rep l’ARA per explicar un dels projectes del sector més ambiciosos, una iniciativa legislativa popular que aspira a culminar amb una nova llei de l’esport i de l’activitat física.

D’on neix el projecte?

La iniciativa legislativa popular la van presentar el 100% de les federacions esportives. Tot i la diversitat esportiva, social i política dels seus dirigents, tot el vector del món de l’esport s’ha unit. L’any 2014 vam començar un treball de reflexió, que va culminar l’any 2015 amb un llibre que repassa els sistemes esportius més moderns del món. Després vam fer el Congrés de l’Esport Català. L’any 2016 vam posar al programa electoral que volíem impulsar una legislativa popular, però el Govern ens va demanar que ho aturéssim perquè tenia la intenció de fer el Pacte Nacional de l’Educació Física. Ho vam deixar en stand by i el mes d’abril passat vam presentar la iniciativa al Parlament. Un cop superat el control dels serveis jurídics, vam començar a recollir signatures.

Quantes signatures esperen recollir?

Ja podem dir que a hores d’ara ja tenim les signatures mínimes exigides pel Parlament, que són 50.000. En poc més de dos mesos hem aconseguit el suport mínim. La gent té ganes de tirar endavant aquest projecte. Fins al 20 de febrer encara tenim temps per recollir signatures, i la nostra voluntat és demostrar a la societat i als parlamentaris que el model d’esport que proposem té un gran suport popular. Som molt optimistes. Nosaltres volem estar al capdavant de les iniciatives legislatives populars per demostrar la importància que l’esport té en la societat i la que ha de tenir per donar solucions a les problemàtiques que tenim en el món de l’esport. Hi ha gent que s’atribueix representativitat i a l’hora de la veritat no la té.

Què persegueix aquesta proposta?

Tenim tres objectius principals. El primer és tenir un govern que confiï en el sector per executar les seves polítiques, tant públiques com privades. El segon és que aquesta confiança es tradueixi en la creació de la Unió d’Esports de Catalunya, que ha de ser un paraigua representatiu i democràtic del sector, independent del poder públic, com passa a la resta dels països avançats del món, i desencorsetar les entitats esportives perquè tinguin les mateixes obligacions que a la resta de sectors.El tercer objectiu és un finançament digne, estable i independent de clubs i federacions. Hem de crear un fons amb sis línies d’actuació; esport base, esport escolar, formació de la pràctica, tecnificació i alt rendiment, esport social i organització d’esdeveniments internacionals. El gran hàndicap de l’esport català han estat les grans retallades que ha patit el sector i els grans problemes que la tresoreria ha generat. Volem un fons independent que dignifiqui la feina que estan fent clubs, entitats i federacions.

Qui ha de gestionar aquest fons?

Els diners del fons s’han de gestionar amb criteris de meritocràcia. El que plantegem és un bot de rems en què els remers són el sector que fan que l’embarcació es mogui i el timó el té el Govern, que és qui té la representació popular i ha de decidir què vol promocionar. Des de l’esport femení al de base o al de la gent gran. Els criteris els marca el Govern i el sector els ha d’executar, que és el sistema que tenen els països moderns. L’esport s’ha sostingut fins ara amb directius altruistes i amb una pujada de preus que l’ha fet més inaccessible. No hem inventat la roda, volem adequar a Catalunya els models esportius que funcionen arreu del món.

Com es pot augmentar els recursos i aprimar la despesa pública?

El fons s’ha de crear a través de l’afectació de la taxa de loteries, apostes i tómboles de la Generalitat de Catalunya. Aquests impostos no han d’anar als pressupostos generals, sinó a nodrir el món de l’esport. Això et permet tenir independència i impulsar projectes a mitjà termini. Els clubs i les federacions no poden planificar perquè no saben quan podran disposar dels diners.

És pretensiós.

¿Els països més avançats del món ho tenen? Sí. Es nodreixen de manera independent. Aquest és el model que funciona, i la transformació democràtica espanyola no ho va saber fer. Què va fer Espanya a l’època de la dictadura? Apostar per una amplada de les vies de tren diferent de les de la resta d’Europa, i això ens va aïllar. Amb els sistemes passa el mateix. Quan dissenyes un sistema que t’aïlla d’Europa, t’acabes aïllant a tu mateix. Els invents, com més homologables puguin ser, millor. Per això defensem un model europeu, modern, transparent, eficient, eficaç i de confiança en el sector.

Hi ha consens amb la secretaria general de l’Esport?

La relació, per part nostra, no pot ser més lleial. Fins i tot estem fent de banc, prestant diners a clubs i federacions perquè es puguin implantar les polítiques de la Generalitat. És més, probablement haurem d’hipotecar la UFEC per ajudar les federacions a pagar el mes de novembre. L’acord al qual vam arribar és que la iniciativa legistaliva popular continua, es recullen signatures, es presenta el text i el Govern obre un període de consultes amb la resta d’agents del sector per recollir sensibilitats. Posteriorment es farà una comissió bilateral entre les federacions i el Govern per entendre en quins punts ens podem posar d’acord per presentar un text unitari. Serem capaços de posar-nos d’acord.

Quina resposta s’està trobant dels partits polítics?

La percepció és molt positiva. Els partits veuen qualsevol iniciativa legislativa popular amb simpatia, ja que no està tacada políticament. A més, aquesta llei pot ser una oportunitat en un moment tan polaritzat per teixir complicitats entre persones diferents.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF