ESPÈCIE PROTEGIDA

Ganes d’estar equivocat

No tinc clar si David Gallego està disposat a canviar la seva forma de ser

Sovint tenim la tendència d’interpretar les valoracions d’algú en funció de factors que van més enllà d’allò sobre què opines. No es pot negar que aquestes interpretacions a vegades són certes: mitjans de comunicació que s’erigeixen en oposició o en portaveus d’una directiva, periodistes que tenen fílies o fòbies pels jugadors en funció de les entrevistes que els concedeixen o, simplement, opinadors que agafen manies personals a jugadors o entrenadors i mantenen amb tossuderia la mirada distorsionadament crítica sobre les seves actuacions.

He parlat algun cop amb David Gallego i em cau bé. L’he seguit com a entrenador del filial i em sembla molt bo. Vaig estar d’acord amb la decisió del club de triar-lo per al primer equip. He parlat amb amics malalts de futbol i tots hi coincideixen: en sap molt. No tinc res contra Gallego, tot al contrari. Però crec que no se’n sortirà. I vull equivocar-me.

No entenc algunes de les decisions de diumenge (especialment la de jugar amb Wu Lei de davanter centre quan per fi teníem un lateral que centrava bé). Segur que tenia els seus motius. Però l’indicador que em sembla més preocupant és veure el partit de Sergi Darder, Marc Roca i Òscar Melendo. Ells són, ara mateix, el nucli de la nostra identitat futbolística. Joves, pericos, compromesos i amb una gran qualitat. Un mig del camp de luxe. Tots tres van jugar de manera erràtica, corrent molt i malament, amb errades impròpies del seu nivell. No va ser un mal dia des d’un punt de vista individual. El seu mal joc va ser conseqüència d’una mala interpretació del que -suposem- volia l’entrenador, i els seus nervis, d’una tensió filla de la por d’equivocar-se.

Els jugadors han de seguir les pautes de l’entrenador, només faltaria. Però no han d’estar pendents d’ell tot el partit. La relació i la comunicació a l’elit no pot ser igual que al filial. Si a la banqueta hi tens Granero no pots girar-te esbroncant didàcticament els suplents per una jugada dels titulars. Gallego, penso, ha de reflexionar. Fer autocrítica -no cal que sigui pública- i ser més flexible, tant en les formes com en el fons. Tant en la comunicació -externa però sobretot interna- com en alguns aspectes del sistema de joc (per exemple, Melendo no pot defensar laterals ràpids i potents). Dubto molt que sense aquests canvis se’n surti. I no tinc gaire clar que estigui disposat a fer-los. Però, insisteixo: tant de bo m’equivoqui. Pel seu bé i pel nostre.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF