Futbol, estratègia i comunicació: el cas de l'Espanyol
Hi ha una tendència general -que transcendeix el món del futbol- a considerar que darrere molts fracassos hi ha un problema de comunicació. Un teatre buit: ha fallat la comunicació. La valoració negativa d'un govern (del d'aquí, del d'allà, del d'ara o del d'abans): no ens hem explicat bé. Un negoci que no funciona: no hem sabut transmetre les bondats del producte. El problema no és ni la qualitat de l'obra, ni una política equivocada, ni un producte sense interès. El problema mai està en el què: l'error sempre el busquem en com l'hem explicat. Al darrere d'aquest fenomen hi ha la creença en els poders màgics de la comunicació, la fe que, si ho comuniquem bé, podem convèncer de qualsevol cosa. I, malauradament (o no), les coses no són així.
Fa uns dies parlava amb el cap de comunicació de l'Espanyol, Xavier Salvatella. És un jove professional que, a més de ser molt perico, està del tot capacitat per exercir la seva funció. No obstant, jo li deia que al nostre club hi ha un problema de comunicació. No tant perquè els professionals facin malament la seva feina com perquè, des de fora, no s'acaba d'entendre la lògica que hi ha al darrere de bona part de les decisions que es prenen. El Xavier va ser absolutament discret: no em va dir res que ara jo pugui utilitzar. Però, a mesura que parlàvem, em vaig anar convencent que el problema no era que no comuniquessin bé una línia d'actuació definida: el problema és la inexistència d'aquesta línia.
L'Espanyol no té un problema de comunicació: el problema és d'estratègia. Una de les virtuts de disposar d'una estratègia clara és que els missatges són unívocs independentment de qui els emeti. Això només és possible si totes les persones amb responsabilitats directives (president, consellers, responsables de les diferents àrees, director tècnic i entrenador) fonamenten les seves explicacions en una mateixa font: el pla estratègic de l'entitat.
Aquestes llargues setmanes sense futbol, i mentre seguim buscant si es confirma que els avantpassats de Forlín són cosins de la cunyada del rebesavi del Timbaler del Bruc, el nostre tema han estat els possibles fitxatges del mercat d'hivern. Ramon Condal ha dit una cosa, Oliveró una altra, Ramon Planes una tercera. I al final, Pochettino, ha hagut d'enfadar-se. Problema de comunicació? El problema és que de la mateixa manera que l'any passat vam traspassar mitja defensa perquè anàvem quarts, aquest any fitxarem mig equip si anem cuers: pura improvisació.
