FENT CAMÍ
Esports 25/05/2018

El pas de can Fussimany, pels puigs del Vent i del Teix

Aquesta és una ruta d’alta muntanya, que transita per uns espectaculars i inhòspits paratges verticals. És apta per a persones avesades a caminar per rossegueres inestables i a orientar-se pels obacs boscos

Juanmi Mas
5 min
El pas de can Fussimany, pels puigs del Vent i del Teix

PalmaLa ruta discorre pels penya-segats del puig del Vent (1.005 m), que fa part del gran massís del puig del Teix (1.064 m). Caminarem, o millor dir, escalarem per la vertiginosa cinglera cap al pas de can Fussimany i baixarem una altra vegada a la vall de Deià. Aquesta és una ruta d’alta muntanya, així que només és apta per a persones avesades a caminar per rossegueres inestables, a grimpar per penyals exposats i a orientar-se pels obacs boscos.

El tram entre Valldemossa i Deià

Després de deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha vora la carretera Ma-10 (tram de Valldemossa a Deià), abans d’entrar al poble (WP-01) (144 m), començam a caminar a les 9.11 h en direcció a Sóller. El vial pren el nom de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. El 1593, Joan Binimelis deia: “El lloc de Deià consisteix en possessions i no té en tot el seu terme una altra població. És vall molt abundant d’aigües, de moltes fonts deus i de grans arbredes, i de moltíssimes fruites”. Deià o Al-Daia (‘el llogaret’), està situat a l’ombra d’un circ muntanyós format pels contraforts del puig del Teix. Els seus penya-segats, al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana, tenen molts de passos de diversos graus de dificultat i perillositat. L’escriptor anglès Robert Graves deia: “El ferro d’aquesta muntanya em renova les neurones del cervell i em magnetitza positivament. Al món hi ha diversos llocs com aquest. És un cercle de muntanyes plenes de ferro, un cercle que m’obliga a crear. Els qui són creadors acaben enfollint”.

Devora uns antics rentadors públics (el Llavador) (WP-02) (158 m), ens desviam per unes escales (camí del Racó) que pugen pel costat del torrent del Racó, tributari del torrent Major. L’aigua que proveeix els rentadors prové de la font de les Rentadores. Arribam a un camí asfaltat, giram a l’esquerra, passam per l’Hostal Miramar i giram a la dreta per un camí empedrat paral·lel al torrent. Es tracta del tirany clàssic que duu al pas del Racó (WP-03) (197 m).

Camins tancats

Fa un grapat d’anys que es va tancar el camí públic de can Boqueta, que menava directament al pas del xaragall i al pas d’en Fussimany. També en tancaren d’altres, de camins, com el del cingle d’en Visc, el del pas del Racó, el de la torre de la Pedrissa... Aquest també s’havia tancat, però fa poc, per sort, l’han tornat a obrir. Passam pel costat de la font del Racó, l’aigua de la qual també s’aprofitava en uns rentadors, després de passar per una pica per abeurar el bestiar. Ja que el camí és rost, aprofitam l’alçada que hem assolit per admirar la vista que deixam enrere. Més amunt trobarem una barrera metàl·lica que podrem esquivar pel costat. El camí fa revolts entre maques marjades d’oliveres i puja decidit cap al bosc (WP-04) (325 m). Passam pel costat d’un forn de calç. Aquesta és la ruta clàssica per arribar al pas de can Boqueta.

Després de passar la font, dubtam del camí que hem de seguir i haurem de rectificar i desfer algunes passes. A una volta a la dreta cal deixar el camí del Racó per l’esquerra; hem de caminar per una marjada.

Seguim el camí habitual del pas de can Boqueta fins que l’abandonam per anar a connectar amb el que puja al pas de can Fussimany. Aviat compareixen les rossegueres, que haurem d’anar superant com ens vagi millor. Trobarem algunes fites, en direcció al nord, cap a dos porxos. Just davant els porxos prendrem el camí de carro que passa entre les dues construccions i el seguirem cap a la dreta. En cas de trobar algú de la finca haurem de demanar permís per passar-hi.

La possessió de can Fussimany

D’un comellar passam a l’altre esquivant cingles ben escarpats. Hem assolit bastant alçada i començam a fer alguna passa aèria. Són els preliminars del que ens espèra al pas de can Fussimany.

La possessió de can Fussimany, “també anomenada can Forcimany, i antigament coneguda com l’Heretat, és una possessió mallorquina que es troba ben a prop del nucli de Deià, a Mallorca. L’any 1611, el genovès Cesare Faccio la va vendre a Joan A. Forcimany, de qui prengué el nom; el nou propietari va dur a terme importants reformes que es perllongaren fins a l’any 1618 (data que trobam a l’escut dels Forcimanya -torre i lleó llampant- sobre el portal forà). L’any 1659 estava valorada en 10.000 lliures. En el segle XVIII passà a mans dels Visconti, originaris de Milà.

En el segle XIX la va adquirir en Guillem Cardell, senyor de Son Rul·lan; els seus descendents hi segueixen vivint; entre ells hi trobam el pintor Joan Miralles Lladó, vidu de n’Àngela Cardell”.

El pas de can Fussimany

Al fons, apareixen els cingles on estam situats en aquests moments. Les diferents possessions tenien el seu propi pas per pujar per aquestes parets, així podem citar el pas d’en Marc, el pas de can Fussimany, el de can Boqueta, el del Racó, el de Son Ripoll... Els xaragalls que tenim a l’esquerra s’estimben vertiginosos cap al fons de la vall, el Fondet. Per aquests xaragalls són els únics punts per on podrem remuntar els costers, les altres zones són parets completament verticals. L’ascensió es fa lenta, hem d’esquivar troncs de pins morts i grans pedres. A pocs metres hi ha la base dels penyals, i ja intuïm la proximitat del pas de can Fussimany. L’esforç que hem hagut de fer per arribar fins aquí ha estat considerable. Encara no hem fet la pertinent aturada per berenar, esperarem a fer-ho en haver superat el pas. Les rostes rossegueres, per les quals costa avançar, se succeeixen. Als penyals, trobam la primera evidència que anam en la direcció correcta, però a l’inrevés del que indica la típica fletxeta de l’amic Pep Torrens. Això només vol dir que ell va fer el pas de baixada.

Som als peus de les imponents parets que hem de superar. Al fons apareix el puig del Vent (1005 m), que amb el puig de la Galera (908 m), que tenim a l’esquerra, forma part del massís del puig del Teix (1064 m). Feim la primera grimpada cap a uns ullastres i un pi arrelats a la roca. No hi ha altra opció: les parets llises són impracticables. La inclinació dels penyals i el precipici que tenim a la dreta ens fan aferrar-nos fort per onsevulla. En Joaquín, ben apuntalat, dona una mà.

Pujam per una estreta rampa a tocar de la paret dels espadats. Des d’aquí ja podem veure el pas de can Fussimany (WP-05) (635 m), també conegut per pas de la Geneta. Al final de la cornisa hi ha un petit marge que la replana. Seguint la línia de punts, trobam un seguit de mosses picades a la roca llisa que faciliten superar-la. Les mosses són minses, no s’ha d’esperar trobar-hi massa seguretat, la caiguda que tenim al costat i la falta de preses per a les mans, obliguen a prendre mesures de seguretat. Arribam aquí a les 11:01 h.

Deià lluità per la seva autonomia

Deià es va separar de Valldemossa l’any 1583. Els enfrontaments entre el batle de Valldemossa i l’abat del monestir de Sant Bernat de la Real, de Palma, van concloure el 8 d’agost de 1526, quan els de Valldemosa (el batle i els jurats) varen comunicar al governador de Mallorca, que els habitants de Deià, havien construït una església en un turó proper i que el bisbe hi havia enviat un sacerdot. “Finalment el 7 de novembre de 1583, durant el regnat de Felip II, el poble de Deià es va reunir prop de l’església (no tenien encara ajuntament propi) i es va donar lectura a la sentència que ordenava la separació de tots dos municipis”.

stats