CICLISME

Froome i l’Sky, esquitxats

La Unió Ciclista Internacional informa que el ciclista britànic va donar positiu per salbutamol a la Vuelta
El triomf de Chris Froome a l’última Vuelta queda sota sospita per un positiu per dopatge. / DENIS DOYLE / GETTY

Un positiu en un control antidopatge va esquitxar ahir el nom de Chris Froome. La Unió Ciclista Internacional va informar a primera hora d’una irregularitat del britànic durant l’última Vuelta a Espanya, en concret, el dia 7 de setembre durant la 18a etapa de la cursa espanyola -que després va guanyar-, en presentar més substància de la permesa de salbutamol, un broncodilatador que l’Agència Mundial Antidopatge només permet en determinades condicions mèdiques. Aquesta serà, de fet, la principal via de defensa de Froome, ara. El ciclista, a qui feia gairebé un mes que li havien notificat el positiu, de seguida va reaccionar i va recordar que pateix asma des de petit i que durant els últims dies de carrera va patir un atac més agut de l’habitual. “Tinc clares quines són les regles. Utilitzo un inhalador per tractar-me dels símptomes, sempre dins dels límits permesos, i sé amb seguretat que hauré de passar proves cada dia que utilitzi la samarreta del líder de la cursa. L’asma em va empitjorar a la Vuelta, així que vaig seguir els consells del metge de l’equip per augmentar la dosi de salbutamol. Com sempre, he tingut molta cura d’assegurar-me que no he superat la dosi admissible”, va argumentar a través d’un comunicat a la pàgina web de l’equip Sky. Sky, de fet, va afegir a través del seu cap, Sir Dave Brailsford, que alguns “problemes mèdics i fisiològics afecten el metabolisme del salbutamol”, un argument que també s’utilitzarà per jugar amb les quantitats permeses i no permeses en defensa del corredor.

I és que la inhalació de salbutamol, en si mateixa, no es considera una infracció antidopatge sempre que la quantitat no excedeixi els 1.600 micrograms en 24 hores. La presència a l’orina d’una concentració de la substància superior als 1.000 nanograms per mil·lilitre només serà permesa si l’esportista demostra mitjançant un estudi farmacocinètic que és per a ús terapèutic. En el seu moment, Froome, que concentrava 2.000 micrograms segons la mostra del 7 de setembre, no va informar de la situació, tot i que ara encara ho podria fer amb efecte retroactiu per rebaixar una hipotètica sanció.

El període sancionador a què se sotmet ara Froome parteix dels quatre anys d’inhabilitació, el temps de suspensió màxim que el Codi Mundial Antidopatge estableix per a aquelles infraccions de substàncies específiques que l’organització antidopatge pugui demostrar que van ser intencionals. Si Froome pot aportar la prova mèdica, la sanció baixaria a dos anys, o fins i tot, menys de 18 mesos. Sembla difícil que, tenint en compte la filtració, la cosa quedi en menys d’un any.

Els timings de la notícia eren una de les qüestions més comentades ahir al sector ciclista, que considera que la investigació s’hauria pogut saber a finals de setembre. Normalment, el temps que triga un laboratori a informar d’un positiu no arriba als 20 dies, però amb Froome s’ha allargat més de dos mesos. I coincideix que és el procés de canvi de poder a la Unió Ciclista Internacional, que a finals de setembre va canviar de president. Ara està liderada pel francès David Lappartient, que va vèncer en les votacions el britànic Brian Cookson i que presentava un programa que reforçava la lluita contra el dopatge.

Les dues etapes clau

El cop a Froome ha aixecat polseguera. Si es revisa el seu rendiment a la Vuelta, l’última de les grans voltes que suma al palmarès, s’alimenten els dubtes sobre la seva innocència. En l’etapa del dia 6 de setembre, un dia abans de la mostra en què ha donat positiu, Froome va patir de valent per conservar el lideratge i no cedir massa temps. L’ascens als Machucos va esgotar el mallot vermell, que va agonitzar a les dures pujades del port càntabre. Els atacs de Miguel Ángel López i Alberto Contador a sis quilòmetres de meta van fer-lo tremolar fins que el seu company Mikel Nieve li va poder acomodar un bon ritme per perdre, finalment, només 42 segons. L’endemà, el dia en què va donar positiu per salbutamol, Froome va exhibir potència per recuperar alguns dels segons perduts. En un dels ports, a Santo Toribio, el britànic va accelerar als trams més durs per obrir marge a la general sobre Vincenzo Nibali, segon al podi. Una de les piulades més polèmiques en paral·lel al cas la va protagonitzar l’exciclista Jörg Jaksche, vinculat amb l’operació Port, i que ahir insinuava que l’excés de salbutamol vindria d’una bossa de sang bruta que no s’havia calculat bé.

Més polèmiques amb l’equip Sky

El cas d’ara amb Froome completa una cadena de polèmiques que els últims mesos han anat embrutant la imatge de l’equip Sky, autopromocionat com un equip “compromès contra el dopatge”. A mitjans de novembre, l’Agència Britànica Antidopatge va decidir no presentar cap càrrec després que Bradley Wiggins fos investigat per haver rebut un paquet mèdic sospitós durant el Critèrium del Dauphiné del 2011. Tot i realitzar desenes d’entrevistes, l’Agència va ser incapaç de trobar cap registre mèdic que aclarís el procés.

A principis d’any, la sospita era per dopatge tecnològic. L’enginyer hongarès Stefano Varjas va explicar en un documental de la cadena CBS que feia anys que fabricava bicicletes amb motor i que s’havien fet servir al Tour de França del 2015. Tot i que no va entrar en detalls, sí que va explicar que les seves rodes manipulades pesaven aproximadament 800 grams més que una roda normal. Durant el Tour que va guanyar precisament Chris Froome, es va saber que les bicicletes dels participants de l’equip Sky pesaven, precisament, 800 grams més que les de la resta dels equips. En aquell moment, un portaveu dels britànics va al·legar millores aerodinàmiques, i mai es va provar res.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF