FITA A FITA

La Foradada, l’ull del monstre emergit de les aigües del “gran Miramar”

L’itinerari connecta un enfilall de miradors que l’Arxiduc manà construir per gaudir d’un dels paisatges més icònics de la serra de Tramuntana

L’element paisatgístic més singular i icònic de la costa de Valldemossa i Deià és el penyal de la Foradada. A l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria li agradava dir que, quan comprà la finca de Son Marroig, no havia pagat ni el valor del forat. Al seu llibre Somnis d’estiu ran de mar (1912) ens conta que “unida mitjançant un coll de conglomerats amb la ribera, s’allarga la península de la Foradada, una formació fantàstica en la qual les estratificacions que es capfiquen cap a llevant tenen l’aparença dels costats d’un cuirassat; mentre que les que s’aixequen cap a ponent formen timbes. Després d’un segon coll, adquireix la penya una coloració vermellenca i té un aspecte molt salvatge. Sobre el front de la timba, hi ha un foradot, alt de 33 metres, que dona a la penya aparences de monstre i és l’origen del nom de Foradada que se li ha dat. Damunt dit forat, una àguila hi fa el niu”.

El camí de la Foradada era un dels més estimats per l’Arxiduc (1847-1915). El príncep, científic i viatger, tal com el descriu Helga Schwendinger, va adquirir Son Marroig el 1877, però no fou fins al 1890 que inicià les obres de la carretera, que duraren tres anys. La seva implicació en el disseny i la construcció d’aquesta via va ser total. Es tractava de convertir el camí vell, per on passava el bestiar que pasturava per les terres de ‘la marina’, en una carretera de terra, prou ample i còmode per al trànsit de carruatges, que arribàs fins al coll que separa l’istme de la gran roca foradada. Allà on sovint hi i fondejava el seu estimat iot, el Nixe, amb el qual acomplia el seu desig permanent d’anar sempre més lluny.

Veïna de Miramar, epicentre del Territori Arxiduc, Son Marroig gaudeix d’una de les vistes més espectaculars i retratades de l’illa. El següent itinerari ens durà a visitar un enfilall de miradors que l’Arxiduc, com a gran arquitecte del paisatge, manà construir per al gaudi de tots aquells que volguessin visitar el “gran Miramar”. Una part important del llegat de l’Arxiduc que és, avui, l’estendard d’un territori declarat Patrimoni Mundial.

La ruta

00’ L’inici d’aquest itinerari l’ubicam a la mateixa possessió de Son Marroig, en el quilòmetre 65,5 de la Ma-10, entre Valldemossa i Deià. Des d’aquí iniciam la caminada, tot i que, abans de passar per davant les cases, ens aturarem en el mirador del Galliner, dit així per haver-se construït al costat del galliner de la possessió, des del qual ja obtenim un primer impacte visual de la Foradada. L’Arxiduc ens diu a Lo que sé de Miramar : “es veu cap a llevant el cap Gros de Sóller i la torre Picada, i a ponent tota la costa de Miramar i el cap d’allà de la Dragonera. Es veu tota la muntanya de la Talaia Vella i el puig Gros”.

Seguint el camí asfaltat -camí dels Mandarins- que passa per darrere les cases -hi destaca la torre de defensa, que encara duu impresos sobre els seus murs els temps difícils de la pirateria que assetjava el nostre litoral- i vora l’aljub, situat a la nostra dreta, 05’ hi trobam la barrera del camí de la Foradada. Primer passarem per la volada que domina la marina de Son Marroig. 10’ Allà trobam el segon mirador de la ruta, el conegut com a mirador de la Foradada o del Cingle, amb una taula al mig formada per un gran bloc de pedra viva. És un altre dels punts des d’on s’obté millor perspectiva de la Foradada.

Continuam baixant pels revolts de la carretera de terra -camí de les Coves- i, poc després de l’esmentat mirador, passam per davall les coves de Son Marroig, a la nostra esquerra. 15’ Aquí, l’Arxiduc hi construí dos miradors més: el de la Trona, situat sobre les mateixes coves, i el de l’Ull, dit així perquè des d’allà es veu el morro de la Foradada, sortint per darrere les estalactites de les coves. Una escala de pedra -molt malmesa en l’actualitat- connecta el camí amb aquestes dues mirandes. Val la pena perdre-hi un instant per contemplar l’esplèndida visió que se’ns ofereix.

30’ La quarta i darrera balconada d’aquesta ruta la trobam sobre un penyal que quedà isolat en fer-hi la carretera -camí de la Mar-, a prop d’uns revolts molt tancats, a la nostra esquerra. Es tracta del mirador del Rotlo Gros, al qual pujarem per una alterosa escala de vint-i-dos graons. Val a dir que tota la ruta en si ja és tot un espectacle per als nostres ulls. És, per tant, un recorregut per anar assaborint lentament a cada passa que facem. Sense presses i amb els cinc sentits -els millors canals d’informació, en obert i gratuïts- a punt per convertir-ho tot en una gran experiència, única i inoblidable.

“Aquesta doble visió del blau en el cel i en la mar amb un horitzó sense límits... produeix un efecte tan extraordinari que un creu que no poden comparèixer mai més niguls i que aquest blau durarà eternament” ( Somnis d’estiu ran de mar, 1912)

A partir d’ara, es tracta de descendir fins a l’istme de la Foradada, allà on la carretera s’uneix amb el camí de la Mar, que venia del caló del Guix i de dos embarcadors que hi havia molt a prop d’aquí, el del Cocó i el de la Creu. 50’ Ubicats en aquest punt, continuarem pel camí obert a força de barrobins que discorre pel vessant nord de la península i arriba fins al collet que la separa de la gran roca foradada. 1h00’ Arribats aquí, tenim dues opcions: la primera, més tranquil·la, consisteix a quedar quiets contemplant l’imponent paisatge que des del collet se’ns obre a dreta i esquerra; la segona, més agosarada, ens duria a enfilar-nos dalt de la Foradada, fins al vèrtex geodèsic 1h15’, a 85 metres sobre el nivell de la mar, per un pas un pèl complicat i bastant vertiginós.

Sigui quina sigui la nostra opció, l’indret és ideal per recordar els somnis de l’Arxiduc ran de mar que ens deien: “No hi ha llibre més instructiu, ni d’estampes més belles, com la senzilla observació de la naturalesa, de la formosa creació de Déu” ( Somnis d’estiu ran de mar, 1912). La tornada a les cases de Son Marroig la farem pel mateix camí.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF