Finalment, aristòcrates d'Europa
Acumular trofeus al museu et dona accés al selecte club dels grans d'Europa, però si les victòries es combinen amb llargues travesses pel desert ets un gran a mitges i corres el risc d'actuar com un nou-ric dels que posen els peus a la taula mentre es fumen un havà entre els poderosos del món que fan d'amfitrions incòmodes.
El Barça es juga avui arribar a la cinquena semifinal consecutiva a la Lliga de Campions. O dit d'una altra manera: perpetuar-se com un fix entre els quatre millors equips del continent en aquest principi de segle XXI. Per aquest motiu, i també per alguns altres, el partit de demà és el més important de la temporada, tal com va proclamar Pep Guardiola després de la batalla contra l'Athletic Club de Marcelo Bielsa. Perquè eliminar el Milan i guanyar-se la condició de semifinalista, combinat amb tenir opcions de competir la Lliga fins a l'últim minut al Reial Madrid i tenir al calaix esperant una final de Copa del Rei que promet ser un dels partits que recordarem, pinta un quadre que hauríem comprat abans de començar la temporada. Un balanç objectivament positiu.
El club ha consolidat la transformació revolucionària que va engegar el 2003 inspirada en les llavors que es van plantar als anys 90 i s'ha instal·lat de ple dret en l'aristocràcia futbolística europea. Hi va haver un moment ja llunyà de la nostra història en què somiàvem experimentar les sensacions dels que seguien el dia a dia de clubs com el Manchester United, la Juventus i aquest Milan. I experimentar-ho significa, més enllà d'omplir l'estómac una temporada bona i disfrutar-ho empatxats sense saber quan tornaria l'abundància, tenir la seguretat que l'equip competirà fins al final i que el club i la seva estructura estaran a l'altura. Que tot tornarà a començar a principi de temporada i les garanties són les mateixes. La misèria de les aproximacions resultadistes a la realitat és que ho redueixen tot a la suma de títols i generen frustracions injustificades.
Dit això, toca guanyar un partit al Milan per executar aquest guió. I hi ha indicis que alimenten l'optimisme. El més recent de tots, l'estat de forma de Gerard Piqué. Arriba el moment decisiu de la temporada i Piqué envia sensacions que ens resulten familiars. Ha estat una constant en els grans partits d'aquest Barça obtenir moments de tranquil·litat per la intervenció del central català. Jugar-se tantes coses transcendents com les que ens vénen a partir d'avui sense ell hauria estat poc menys que un suïcidi.
